TEMPS PASQUAL

CIRI   PASQUAL

 

COMUNICACIONS

7-8 MAIG

 

 

         – La col·lecta d’avui és per Mallorca Missionera

 

         –  Dissabte dia 14 l’Associació Cultural s’Agrícola celebrarà la missa en honor del seu Patró sant Isidre.

         Parròquia dels Dolors a les 20h.

 

Diumenge,  dia   15  SOLEMNITAT  DE   LA   PENTECOSTA

      Festa del Sant Crist.

      – La missa Major serà a les 20 h. a la Parròquia dels Dolors amb la distribució del romaní i la participació dels Cossiers.

      – Presidirà l’Eucaristia el Sr. Bisbe Mns. Javier Salinas.

(Aquest dia se suprimeixen les misses vespertines de sant Pau i Crist Rei)  En aquesta darrera

Parròquia de  CRIST   REI

          A  les 11 hi haurà Primeres Comunions.

…………———–…………

 

 

 

ASCENSIÓ  DEL   SENYOR

 

ASCENSIÓ  PAGOLA

Crecimiento y creatividad

 

Los evangelios nos ofrecen diversas claves para entender cómo comenzaron su andadura histórica las primeras comunidades cristianas sin la presencia de Jesús al frente de sus seguidores. Tal vez, no fue todo tan sencillo como a veces lo imaginamos. ¿Cómo entendieron y vivieron su relación con él, una vez desaparecido de la tierra?

Mateo no dice una palabra de su ascensión al cielo. Termina su evangelio con una escena de despedida en una montaña de Galilea en la que Jesús les hace esta solemne promesa: «Sabed que yo estoy con vosotros todos los días hasta el fin del mundo». Los discípulos no han de sentir su ausencia. Jesús estará siempre con ellos. Pero ¿cómo?

Lucas ofrece una visión diferente. En la escena final de su evangelio, Jesús «se separa de ellos subiendo hacia el cielo». Los discípulos tienen que aceptar con todo realismo la separación: Jesús vive ya en el misterio de Dios. Pero sube al Padre «bendiciendo» a los suyos. Sus seguidores comienzan su andadura protegidos por aquella bendición con la que Jesús curaba a los enfermos, perdonaba a los pecadores y acariciaba a los pequeños.

El evangelista Juan pone en boca de Jesús unas palabras que proponen otra clave. Al despedirse de los suyos, Jesús les dice: «Yo me voy al Padre y vosotros estáis tristes… Sin embargo, os conviene que yo me vaya para que recibáis el Espíritu Santo». La tristeza de los discípulos es explicable. Desean la seguridad que les da tener a Jesús siempre junto a ellos. Es la tentación de vivir de manera infantil bajo la protección del Maestro.

La respuesta de Jesús muestra una sabia pedagogía. Su ausencia hará crecer la madurez de sus seguidores. Les deja la impronta de su Espíritu. Será él quien, en su ausencia, promoverá el crecimiento responsable y adulto de los suyos. Es bueno recordarlo en unos tiempos en que parece crecer entre nosotros el miedo a la creatividad, la tentación del inmovilismo o la nostalgia por un cristianismo pensado para otros tiempos y otra cultura.

Los cristianos hemos caído más de una vez a lo largo de la historia en la tentación de vivir el seguimiento a Jesús de manera infantil. La fiesta de la Ascensión del Señor nos recuerda que, terminada la presencia histórica de Jesús, vivimos «el tiempo del Espíritu», tiempo de creatividad y de crecimiento responsable. El Espíritu no proporciona a los seguidores de Jesús «recetas eternas». Nos da luz y aliento para ir buscando caminos siempre nuevos para reproducir hoy su actuación. Así nos conduce hacia la verdad completa de Jesús.

José Antonio Pagola

******——******

 

FESTA   DE   "LA   CREU"   DE   FARTÀRITX

En  la   "Festa   de   l'Ascensió"   es   celebra  tradicionalment   el   "Trasllat   de  la   Creu"  de  Fartàritx…  Són  les   "Festes"  d'aquesta   "barriada" ….

LA  CREU   1

 

 

 

 

 

 

LA   CREU   4

LA CREU   2

 

LA CREU   3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

********——********

 

 

 

Gairebé sempre s’envelleix com es viu.

L’Ascensió

Qui pot escapar del progressiu envelliment? Ningú.
Tots en anem fent vells. Però no tothom envelleix de la mateixa manera.

Hi ha moltes formes de viure l’última etapa de la vida.
Gairebé sempre s’envelleix com es viu
–de forma crispada o pacient
–en actitud pessimista o bé esperançada
–amb un esperit trist o confiat.

Què és el més lamentable?
Que la societat només ens prepara per a la primera part de la vida. Se’ns ensenya
–a treballar i a competir
–a lluitar
–a tirar endavant.

Però no a viure amb encert aquesta fase en la que culmina la nostra vida.
La majoria de persones van arribant a la seva vellesa, a la seva ancianitat sense cap guia ni preparació.

En general, l’ancianitat provoca molts temors, moltes pors, moltes temences.
No és només la progressiva decadència física i psíquica el que fa por. La verdadera crisi cal detectar-la a nivells més profunds.
Desapareixen a poc a poc
–el vigor
–la seguretat.

I comença una altra etapa molt més desvalguda, molt més incerta.
La persona no pot recolzar-se en les seves forces com en altres temps
–s’ha de refiar dels altres
–i depèn dels altres.

Però, endemés, el vell comença a pressentir la seva mort de forma més conscient i personal. És en la seva pròpia carn on experimenta que la seva vida s’acaba.
Ja no hi ha temps per a fer grans projectes. Ara arriba la fi.

Per això, no és suficient aprendre a viure amb les limitacions pròpies de la vellesa. Ni és suficient trobar els millors remeis per a fer-la més o menys suportable o, fins i tot, agradable.
Arriba l’hora de la veritat. El moment de fer un balanç serè de la vida i acomiadar-se d’aquest món en pau.
La vellesa no és gens fàcil. Però pot ser la gran oportunitat de coronar la vida positivament.

El verdader creient la viu com un temps de gràcia. Perquè també en aquesta vellesa hi ha Déu com Amic i Salvador.
Al final del final només Déu pot consolar i salvar.
Tal vegada sigui aquest el pas decisiu que l’ancià creient ha de donar en el secret del seu cor.

La meva vida s’acaba.
Només en Déu puc posar la meva confiança.
Ell ha de ser ara més que mai el meu salvador.

Blai Pascal, en la seva meditació sobre el misteri de Jesús, diu: “Arribarà un moment en el que els metges ja no podran curar-te. Però jo, Jesús, et salvaré per la vida eterna.”

Avui, festa de l’Ascensió de Jesús a la vida de Déu Pare, pot ser bo recordar-ho. I acceptar-ho.

I començar a preparar-nos-hi!

llunell_ASCENSIÓ

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.