PASQUA DE PENTECOSTÈS
Preguem:
Enceneu en nosaltres el foc del vostre amor, Senyor, a fi que tota la terra us correspongui, els homes i dones ens sentin germans i germanes i obrem en consonància de tal manera que el vostre nom sigui glorificat i mentre fem camí puguem gaudir del cel nou i la terra nova que ens heu promès. Vós que viviu…
!VENIU¡
Esperit de Jesús, Esperit dels pobres i dels qui lluiten pels pobres. Veniu!
Veniu avui a visitar-nos, veniu. Traspasseu les parets de la nostra casa.
Enderroqueu els murs que ens separen, estavelleu les nostres portes barrades, obriu totes les finestres i, davant vostre, Senyor, deixeu-nos indefensos.
Feu enllà les pedres que posem en el vostre camí i acosteu-vos per ungir-nos amb l’oli dels pobres i de la justícia.
Veniu, no trigueu més, veniu, Esperit de Jesús!
Esperit dels pobres, amareu la nostra ànima amb el vostre amor, Esperit alliberador.
I envieu-nos als pobres per portar-los alegria i dignitat,
Per donar a tothom allò que correspon en justícia, per construir junts un món a la vostra mesura, nou.
El món del vostre Esperit!
COMUNICACIONS
14-15 MAIG
– Les Misses "vespertines" de CRIST REI I SANT PAU de dia 15 se suprimeixen… amb motiu de la festa del Sant Crist que és a les 20 h. en els Dolors
– Per Pentecostés , a Manacor, …. LA FESTA DEL SANT CRIST
– A la col·lecta que férem amb motiu de Mallorca Missionera vàrem recaptar a les nostres Parròquies 2.545’54 euros.
Moltes gràcies una vegada més per la vostra generositat.
******——*******
– El dilluns dia 23 de maig hi haurà una conferència que oferirà l’Arquebisbe de Tànger D. Santiago Agrelo. Serà a les 20 h. a la sala d’actes del col·legi sant Francesc de Palma. El títol de la conferència és: “A la frontera a la llum de la fe”. Organitza Caritas Mallorca….
Invocació a l'Esperit Sant
Esperit Creador, vine i infon en nosaltres la força i l’alè de Jesús. Sense ton impuls i ta gràcia, no sabrem creure en ell; no gosarem seguir les seves petjades; l’Església no es renovarà; la nostra esperança s’apagarà. ¡ Vine i contagia’ns l’alè vital de Jesús !
Vine, Esperit Sant, y recorda’ns les paraules bones que deia Jesús. Sense ta llum i ton testimoni sobre ell, oblidarem la cara bona de Déu; l’Evangeli es convertirà en lletra morta; l’Església no podrà anunciar cap bona nova. ¡ Vine i ensenya’ns a escoltar sols a Jesús !
Vine, Esperit de Veritat, fes-nos caminar en la veritat de Jesús. Sense ta llum i ton guiatge, mai ens alliberarem dels nostres errors i mentides; res nou i vertader naixerà en nosaltres; serem com cecs que pretenen guiar altres cecs.
¡ Vine i convertiu-nos en deixebles i testimonis de Jesús !
Vine, Esperit del Pare, ensenya’ns a cridar a Déu “Abba” com ho feia Jesús. Sense el teu calor i ta alegria, viurem com a orfes que ha perdut son Pare; invocarem Déu amb els llavis, però no amb el cor; les nostres pregàries seran paraules buides. ¡ Vine i ensenya’ns a pregar amb les paraules i el cor de Jesús !
Vine, Esperit Bo, y convertiu-nos al projecte del “regne de Déu” inaugurat per Jesús. Sense ta força renovadora, ningú convertirà el nostre cor fatigat; ens manca audàcia per a construir un món més humà, segons els desitjos de Déu; en la teva Església els darrers mai seran primers; i nosaltres seguirem adormits en la nostra religió burguesa. ¡ Vine i fes-nos col·laboradors del projecte de Jesús !
Vine, Esperit d’Amor, ensenyeu-nos a estimar-nos uns als altres amb l’amor amb el qual Jesús estimava. Sense ta presència viva entre nosaltres, la comunió de l’Església es romprà; la jerarquia i el poble s’allunyaran cada cop més; creixeran les divisions, s’apagarà el diàleg i augmentarà la intolerància . ¡ Vine i revifa en nostres cors i nostres mans l’amor fraternal que ens ressembla a Jesús !
Vine, Esperit Alliberador, recorda’ns que per a ser lliures ens alliberà Crist i no per a deixar-nos oprimir altra volta per l’esclavatge . Sense ta força i ta veritat, el nostre seguiment gojós a Jesús es convertiria en moral d’esclaus: no coneixerem l’amor que dóna vida, sinó els nostres egoismes que maten; s’extingirà en nosaltres la llibertat que fa créixer als fills i filles de Déu i serem,un pic i un altre, víctimes de pors, covardies, fanatismes. ¡ Vine, Esperit Sant, contagieu-nos la llibertat de Jesús !
Vivim bolcats sobre nosaltres mateixos.
Pentecosta
Segons la tradició bíblica, el pecat més gran d’una persona és viure amb un cor reclòs, tancat, endurit, un cor de pedra i no de carn: un cor obstinat i torçat, un cor poc net.
Qui viu reclòs no pot acollir l’Esperit de Déu; no pot deixar-se guiar per l’Esperit de Jesús.
Quan el nostre cor està reclòs
–els nostres ulls no hi veuen
–i les nostres oïdes són incapaces d’escoltar.
Vivim separats de la vida, desconnectats.
El món i les persones estan a fora i jo estic reclòs aquí dins.
Una frontera invisible ens separa de l’Esperit de Déu que dóna vida a tot i a tothom.
Amb un cor tancat és del tot impossible sentir la vida com la sentia Jesús.
Només quan la porta del nostre cor comença a obrir-se, som capaços de captar-ho tot a la llum de Déu.
Quan el nostre cor està reclòs, vivim bolcats sobre nosaltres mateixos
–insensibles a l’admiració i a l’acció de gràcies.
Déu ens sembla un problema i no el Misteri amorós que ho omple tot.
Només quan el nostre cor s’obre, comencem a intuir aquest Déu en el que vivim, ens movem i existim.
Només aleshores comencem a invocar-lo com a Pare amb el mateix esperit de Jesús.
Quan el nostre cor està reclòs, en la nostra vida no hi ha compassió
–no sabem sentir el sofriment dels altres
–vivim indiferents als abusos i a les injustícies que destrueixen la felicitat de tanta gent.
Només quan el cor s’obre, comencem a intuir amb quina tendresa i amb quina compassió Déu mira les persones.
És aleshores quan escoltem la principal crida de Jesús: Sigueu compassius com ho és el vostre Pare.
La conclusió és prou clara i motivadora.
Sempre que l’esperit humà treballa i s’afanya per la pau, per la concòrdia, per comprendre l’altre o simplement per escoltar-lo, el treball per acabar amb les desigualtats –que són el que més ens divideix i ens contraposa–, tot el que vagi en aquesta direcció és la prova que podem tenir els humans de què l’Esperit de Déu està amb nosaltres
–ens guia
–ens condueix
–i ens envigoreix.
Tot el que no sigui això, es queda en pietismes enganyosos i mentiders.
Es queda en fal·làcies espirituals que no serveixen per a res de bo.
De qui fem cas: de l’Esperit de Déu o dels nostres egoismes?
