COMUNICACIONS
21-22 MAIG 2016
– Avui, a nivell de l’Església Universal celebram la jornada dedicada al record i pregària per tots els monjos i monges que són el cor de l’Església i que durant tot l’any ells i elles preguen per nosaltres.
– Dilluns dia 23 de maig hi haurà una conferència que oferirà l’Arquebisbe de Tànger D. Santiago Agrelo. Serà a les 20 h. a la sala d’actes del col·legi sant Francesc de Palma. El títol de la conferència és: “A la frontera a la llum de la fe”. Organitza Caritas Mallorca i estau convidats a participar-hi.
– Dissabte que ve dia 28 :
Festa del Corpus
La missa solemne a la Parròquia dels Dolors
– 20 hores (8 de l’horabaixa) i seguidament la Processó amb el Santíssim pels carrers de costum.
(Aquest dia se suprimeixen les misses vespertines de Crist Rei, Sant Pau, Fartàritx i el Convent.)
La col·lecta, com de costum, serà per Càritas. 
*******——*******
SANTÍSSIMA TRINITAT
22 maig 2016
Obrir-nos al misteri de Déu
Al llarg dels segles, els teòlegs han fet grans esforços per apropar-nos al misteri de Déu… formulant amb diferents construccions conceptuals les relacions que vinculen i diferencien les persones divines en el sí de la Trinitat. Esforços, legítims, fruit de l’amor i el desig de Déu….
Jesús segueix un altre camí. Des de la seva experiència de Déu, convida els seus seguidors a relacionar-se amb Déu Pare amb confiança… a seguir ses petjades de Fill de Déu encarnat… a deixar-nos conduir i animar per l’Esperit Sant. Ens ensenya a obrir-nos al sant misteri de Déu.
Més que res, Jesús convida els seus seguidors a viure com a fills i filles d’un Déu proper, bo i entranyable… al qual tots podem invocar com a Pare estimat. El que caracteritza aquest Pare no és ni el poder ni la força, sinó la bondat i compassió infinites. Ningú resta tot sol. Tots tenim un Déu pare que ens comprèn, ens estima i ens perdona com ningú…
Jesús ens descobreix que aquest Pare té un projecte que surt del seu cor: contruir amb tots els seus fills i filles un món més humà i fraternal, més just i solidari. Jesús l’anomena “regne de Déu” i convida a tots a entrar-hi cercant una vida més més justa i digna per a tots… començant pels seus fills més pobres, indefensos i necessitats.
Al mateix temps, Jesús convida els seus seguidors a confiar en ell: “Que el vostre cor no es torbi. Creieu en Déu, creieu també en mi”. Ell és el Fill de Déu, imatge viva de son Pare. Les seves paraules i els seus gests ens descobreixen com ens vol el Pare a tots. Per això, convida a tots a seguir-lo. Ell ens ensenyarà a viure amb confiança i docilitat al servei del projecte del Pare.
Amb el seu grup de seguidors, Jesús vol formar una família nova en la qual tots cerquin “acomplir la voluntat del Pare”. Aquesta és la herència que vol deixar a la terra: un moviment de germans i germanes al servei dels més petits i desvalguts. Aquesta família serà símbol i germen del nou món volgut pel Pare.
Per això necessitem acollir l’Esperit que alena al Pare i a son Fill Jesús: “Vosaltres, rebreu la força de l’Esperit Sant que vindrà damunt vostre i sereu els meus testimonis”… Aquest Esperit és l’amor de Déu, l’alè que comparteixen el Pare i son Fill Jesús, la força, l’impuls i la energia vital que farà dels seguidors de Jesús els seus testimonis i col·laboradors al servei del gran projecte de la Trinitat santa”…
José Antonio Pagola
Déu ni sap, ni pot, ni vol fer altra cosa que estimar.
Trinitat
La paraula déu prové del sànscrit Dyau i significa “dia”.
En grec es converteix en Theos que ve a ser “la llum”, “el brillant”.
En l’origen del terme déu hi ha la idea de la llum que dóna vida i que permet veure-hi: el visible i l’invisible.
Déu és el que fonamenta la vida i dóna el sentit últim a tot.
El cristianisme introdueix un llenguatge insòlit i revolucionari al parlar d’un déu Trinitat.
En la base d’aquesta nova terminologia hi ha una nova concepció: Déu és Amor.
Aquesta Divinitat que sustenta la vida i dóna sentit a la realitat sencera és amor i només amor.
En reconèixer un déu trinitari estem tocant el cor mateix de la fe cristiana. Tot el demés n’és conseqüència.
L’amor no és una activitat més de déu, sinó que tota la seva activitat consisteix en estimar.
En el nostre llenguatge, sempre limitat, hem de dir que déu ni sap, ni pot, ni vol fer altra cosa que estimar.
No es tracta avui d’entendre el que mai no podrem comprendre. Es tracta de veure
–en la donació
–en la igualtat
–en la comunicació de les persones divines
el model exemplar del que ha de ser la nostra convivència humana.
Ho concreto més:
Viure pels altres una vida que és donació desinteressada i comunicació afectuosa.
Per tant:
–mai solitud
–mai aïllament egoista
–sempre obertura
–sempre transparència
–sempre generositat
La fe en Déu feta ètica de la persona que existeix pels altres.
És aquesta la nostra ètica quotidiana?
Insisteixo perquè ens quedi ben clar. No es tracta avui d’entendre el que mai no podrem comprendre.
Es tracta de veure
–en la donació
–en la igualtat
–en la comunicació de les persones divines
el model exemplar del que ha de ser la nostra convivència real: Viure pels altres una vida que essencialment és comunicació i donació.
Mai solitud egoista.
Mai aïllament descompromès.
Sempre obertura i franquesa.
Sempre claredat i transparència.
En una paraula: Déu fet ètica del que existeix a favor dels altres i pels altres.
És aquest el nostre model d’existència i de convivència?
