TEMPS DURANT L’ANY

1   ELS DOLORS X

COMUNICACIONS

– La   col·lecta  de  totes   les   "misses"  és   per  CARITAS

– Ha   sortit  el  FULL  de   la   "MEMÒRIA  INTERPARROQUIAL"    de   CARITAS  –  MANACOR  CARITAS

 

 

 

– Dijous,  2  juny   a  les   20'30 :

    PREGÀRIA  EUCARÍSTICA…

      -organitza   "Grup  Adoració-Nocturna"…

      -Lloc  =  Església   de   FARTÀRITX (Monges   de  LA   PURESA)

MEMÒRIA  CÀRITAS:

segona  prova   2

 

 Fer  memòria de   Jesús

CORPUS   pagola

  Quan  contaven  la  darrera   Cena  de   Jesús   amb  els   deixebles,  les  primeres   generacions cristianes recordaven el  desig expressat  de   manera   solemne  pel   seu   Mestre:  “Féu això   en   memòria   meva”.   Així  ho   recullen l’evangelista Lluc   i   Pau,   l’evangelitzador  dels   gentils.  Des   de  l’origen,   la   Cena  del   Senyor  ha  estat celebrada pels   cristians   per   a   fer  memòria   de   Jesús,   actualitzar la   seva   presència  viva  enmig  nostre   i   alimentar la   nostra   fe   en  ell,   en   son   missatge   i   en   sa   vida   entregada  per  nosaltres fins   a   la  mort. Recordem quatre   moments significatius   en   l’estructura   actual  de   la   missa.   Els  hem de   viure  des  de   dintre   i   en   comunitat…

L’ escolta   de   l’Evangeli

 Fem  memòria   de  Jesús   quan  escoltem  dins   els   evangelis  el   relat    de   sa   vida   i   son  missatge.  Els   evangelis  han   estat   escrits,  precisament,  per   a   guardar   el   record   de   Jesús  nodrint   així  la   fe  i   el   seguiment dels   deixebles.   Del   relat  evangèlic  no   aprenem  doctrina   sinó,  sobre  tot,  la   manera   de   ser   i   actuar   de   Jesús,  que   ha   d’inspirar   i   modelar   la   nostra   vida.   Per   això,  l’hem  d’escoltar   en   actitud  de  deixebles   que   volen  aprendre   a   pensar,  sentir,   estimar  i   viure  com   ell.

La   memòria  de   la   Cena

   Fem  memòria  de  l’acció   salvadora  de   Jesús   escoltant   amb   fe   les   seves   paraules:  “Això  és   el   meu   cos.  Mireu-me  en  eixos   trossos  de   pa  entregat per   a   vosaltres   fins   a   la mort…  Aquest  és   el   calze   de   la   meva   sang.   Així   em   recordareu   sempre.  Us   he   estimat   fins   a  l’extrem”.  En  aquest  moment   confessem la   nostra  fe   en   Jesucrist   fent  una   síntesi   del   misteri  de  la   nostra   salvació:   “Anunciem   la   vostra   mort,  proclamen   la   vostra   resurrecció.   Veniu,   Senyor  Jesús”.   Ens   sentim  salvats  per   Crist,   nostre   Senyor.


La pregària de   Jesús

Abans  de   combregar,  pronunciem la  pregària que   ens  ensenyà   Jesús.  Primer,  ens   identifiquem amb   els   tres   grans   desitjos   que   portava  dins   el   seu   cor:  el  respecte   absolut  a Déu,  la  vinguda del   seu   regne   de   justícia  i    l’acompliment  de   sa   voluntat  de   Pare.  Llavors,  amb  les  seves  quatre  peticions  al   Pare:  pa  per  a   tots,   perdó   i   misericòrdia,   superació   de   la   temptació   i  alliberament  de   tot   mal.


La  comunió amb   Jesús

Ens  apropem   com  a   pobres,  amb  la   mà  estesa;  prenem   el   Pa  de   la   vida;  combreguem fent   un   acte   de   fe;  acollim  en   silenci a   Jesús   en   el   nostre   cor  i  en    la  nostra  vida:  “Senyor,  vull  combregar  amb   tu,  seguir  tes   petjades,   viure  animat   amb   ton  esperit   i   col·laborar   en   ton   projecte   de   fer   un   món  més  humà”.

llunell_corpus_eucaristia

 

Celebrar l'Eucaristia és alimentar un vincle.

Corpus

Josep Llunell

Què és celebrar l’Eucaristia?
És reviure l’últim sopar que Jesús va celebrar amb els seus deixebles, el vespre abans de la seva execució.

Cap explicació teològica, cap ordenació litúrgica, cap devoció interessada ens ha d’allunyar de la intenció original de Jesús. 
Com va dissenyar ell aquell sopar?
Què és el que volia deixar gravat per sempre en els seus deixebles? 
Per què havien de seguir revivint un i altre cop aquell comiat inoblidable?

Abans que res, Jesús els volia contagiar la seva esperança indestructible en el Regne de Déu. 
La seva mort era imminent: aquell sopar era l’últim. 
Però, un dia s’asseuria a la taula amb una copa per a beure plegats el vi nou.

Res ni ningú podran impedir aquest banquet final del Pare amb els seus fills i les seves filles. 
Celebrar l’Eucaristia és revifar l’esperança: gaudir ja des d’ara amb aquesta festa que ens espera amb Jesús junt amb el Pare.

Jesús volia, també, preparar-los per aquell duríssim cop de la seva execució
–no han d’enfonsar-se en la tristor
–la mort no trencarà l’amistat que els uneix.

Tornant a celebrar aquell sopar podran alimentar-se 
del seu record
de la seva Presència
del seu esperit.

Celebrar l’Eucaristia és
–alimentar la nostra adhesió a Jesús
–viure en contacte amb Ell
–seguir units.

Jesús va voler que els seus mai no oblidessin el que havia sigut la seva vida: una entrega total al projecte de Déu.
Els ho va dir mentre els distribuïa un tros de pa a cadascú: Això és el meu cos; recordeu-me així: entregant-me per vosaltres. 

Celebrar l’Eucaristia és combregar amb Jesús per viure cada dia de manera més entregada i generosa, treballant per un món més humà. 
Jesús volia que els seus se sentissin comunitat. 

Celebrar l’Eucaristia és alimentar el vincle que ens uneix entre nosaltres i amb Jesús.
Realment és així en el nostre cas?

CORPUS

 

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.