COMUNICACIONS:
Aquesta setmana:
Celebrarem el Sagrament del Perdó i la Reconciliació:
– Dimarts dia 13 a la Parròquia de Crist Rei a les 19 h.
– Dimecres dia 14 a la Parròquia dels Dolors a les 20h.
– Dijous dia 15 a la Parròquia de Sant Pau a les 19’30 h.
(El dia de la celebració se suprimeix la missa a la parròquia respectiva per tal de donar més relleu al sagrament del perdó)
*********
– Com cada any per aquests dies participarem a
– Campanya de recollida de productes per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació i higiene.
– A les misses del pròxim cap de setmana dies 17-18 recollirem:
productes bàsics d’alimentació (oli, briks de brou, llet, sucre, galetes) conserves (tomàtiga, paté, sardines, tonyina) productes d’higiene i neteja de la casa (xampú, sabó, dentífrics, raspalls de dents, lleixiu, detergent de roba)
Igualment es podran aportar juguetes, encara que sigui usades si estan en bon estat.
La col·lecta serà també per a Càritas
*********
– El pròxim dissabte dia 17 a les 12 del migdia hi haurà un Concert d’Orgue en el convent de Sant Vicenç Ferrer;
(l’aportació econòmica voluntària serà per ajudar a la restauració d’aquest instrument)
*************
DIUMENGE TERCER D'ADVENT
Curar ferides
L’actuació de Jesús desconcerta al Bautista. Ell esperava un Messies que tiraria fora del món el pecat imposant un judici rigorós de Déu,… no un Messies que es dedica a curar ferides i alleugerir sofriments. Des de la presó de Maqueronte envia un missatge a Jesús: “¿Ets tu el qui havia de venir o n’hem d’esperar un altre ?”.
Jesús li respon amb la seva vida de profeta guaridor: “Aneu i conteu a Joan el que esteu veient i sentint; els cecs hi veuen, els coixos caminen; els leprosos queden nets, els sords hi senten, els morts ressusciten i als pobres se’ls anuncia la bona nova”…. Aquest és el vertader Messies: el que ve a alleugerir el sofriment, sanar la vida i obrir un horitzó d’esperança pels pobres.
Jesús se sent enviat per un Pare misericordiós que vol per a tots un món més digne i feliç. Per això se dóna a curar ferides, sanejar dolències i alliberar la vida. Per això demana a tots: “Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu”.
Jesús no se sent enviat per un Jutge rigorós a judicar els pecadors i condemnar el món. Per això no fa por a ningú amb gestos justiciers, sinó que ofereix a pecadors i prostitutes la seva amistat i el seu perdó. I per això demana a tots: “No jutgeu i no sereu jutjats”.
Cura mogut per la compassió, cercant restaurar la vida d’aqueixes gents malaltes, abatudes, trencades…. Són les primeres en experimentar un Déu amic de la vida digna i sana.
Jesús mai va insistir en el caràcter prodigiós de les curacions ni va pensar amb elles com a recepta fàcil per a suprimir el sofriment dins el món. Presentà la seva activitat guaridora com a signe per a mostrar als seguidors en quina direcció actuar per a obrir camins a aquest projecte humanitari del Pare que ell nomenava “regne de Déu”.
El papa Francesc afirma que “curar ferides” és una tasca urgent: “Veig amb claredat que el que necessita l’Església avui és la capacitat de curar ferides” Parla després de “fer-nos càrrec de les persones, acompanyant-les com el bon samarità, que renta, neteja i consola”. També parla de “caminar amb les persones dins la nit, saber dialogar i inclús baixar a la seva nit i foscor sense perdre’ns”…
Quan confia sa missió als deixebles, Jesús no els imagina com a doctors, jerarques, liturgistes o teòlegs, sinó com a guaridors. Sempre els confia una doble tasca: curar malalts i anunciar que el regne de Déu és a prop.
1 Si esperem és per)què no vivim la plenitud
En aquest temps d’Advent, temps d’espera, les lectures ens parlen avui de l’esperança, la paciència, l’atenció. I aquesta espera no l’hem de pensar com quelcom a fer ‘en abstracte’, és a dir, com una simple idea o concepte general, sinó encarnada en la mateixa realitat que viu cadascú de nosaltres. Si s’espera, és perquè no es viu la plenitud del que el cor desitja.
I això ens ho recorden les tres lectures, que parteixen d’un gran realisme davant un món i tantes vides tristes i ferides.
Així, Isaïes comença amb una imatge ben plàstica: el punt de partida és “la terra eixuta i el desert”… La segona, la carta de Jaume, parteix d’una imatge més vivencial: “tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor”. Parla des d’aquesta vivència de qui necessita paciència perquè la situació que viu és dura, difícil de suportar… I finalment, l’Evangeli ens presenta una altra situació d’espera des de la foscor, la sequedat i el dolor: “en aquell temps, Joan, que era a la presó”…
D’aquesta manera, les lectures comencen per situacions ben reals, d’una espera que es fa angoixada perquè vivim amb tot el seu dramatisme la limitació de la realitat, el pes de la vida que no sempre és fàcil de portar…
Ens podem preguntar, així, abans de continuar, quina és la situació que vivim, cadascú de nosaltres, que ens impulsa a mirar el Senyor i esperar, esperar, esperar… I ho podem fer posant tot el realisme i la concreció possible en la meva vida, en el món concret que conec.
2) Aprendre a mirar amb esperança
Si, com dèiem, les tres lectures miren el món i la vida amb un realisme desgarrador, les tres, cadascuna a la seva manera, ens conviden, malgrat tot, a l’esperança.
En la primera, se’ns diu: “són ells els qui veuran la glòria del Senyor”. I la segona: “mireu, com el pagès espera els fruits preciosos de la terra”… Hi ha una invitació a obrir els ulls, els ulls de l’esperança. Uns ulls que aprenen de les esperes de la vida, com l’espera del pagès, l’espera del mestre, de la mare o el pare, l’espera de l’educador que treballa per un futur millor per aquella persona…
I aquestes dues lectures, la d’Isaïes i la de sant Jaume, ens recorden que hi ha dos tipus de mirada esperançada:
- La mirada que veu allò a què està cridada la realitat, que veu les potencialitats, les possibilitats que hi ha en la realitat, en cada persona… Un místic del s. XX deia, en una carta d’acompanyament espiritual: “Jesús no us estima pel bé que feu, ni per les vostres qualitats, sinó per tot allò que vol posar en vosaltres, per tot allò que vol fer en vosaltres i a través de vosaltres”.
- I també hi ha una mirada que contempla tantes situacions d’espera, d’esperança, que hi ha en el món, per aprendre d’elles. Una mirada que aprèn de la pròpia vida que, en realitat, la nostra vida està teixida de multitud d’esperes, de paciències, d’esperances.
3) I també, una mirada atenta als signes del Regne
Hi ha, però, una tercera mirada, més subtil, més difícil, que necessita una gran atenció. És la mirada que ensenya Jesús, a l’evangeli d’avui. La mirada que sap veure i ‘detectar’ els signes del Regne de Déu, les manifestacions, aquí i allà, d’una presència de Déu que no ha d’arribar en el futur, simplement, sinó que ja està actuant i present.
Per això Jesús diu, com cofoi, com content del que està passant: “aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova”… Jesús sap veure tantes situacions on cecs de cor hi veuen; on persones paralitzades pel seu pecat, pel seu orgull, per la seva insolidaritat, caminen; on els leprosos, els rebutjats, els considerats impurs, els descartats, queden reintegrats en una societat que els acull…
Avui potser Jesús ens convida, a cadascú de nosaltres, a obrir els nostres ulls de l’esperança, per veure també aquests signes del Regne i de l’acció de Déu avui, amb la vivesa que Jesús, ple de joia, anuncia. Que no resulti que ens falta l’esperança perquè no sabem obrir els ulls del cor a aquestes tres mirades:
- La mirada de qui sap veure les potencialitats que Déu ha posat abundosament en les persones i la realitat
- La mirada de qui sap veure i compartir la multitud de petites esperes i esperances que l’amor sembra en tantes persones i situacions del nostre món
- La mirada que, com la de Jesús, sap veure els signes, sovint poc espectaculars i no evidents però vigorosos, de l’acció de Déu ja en el nostre món, donant vida en situacions tan diverses.
Potser aquests dies, quan Jesús ens demani: “què vols que et faci?”, li hem de respondre com va fer el cec Bartimeu: “Senyor, que hi vegi!”.
Senyor, que hi vegi… per viure amarat en la teva esperança.
Llorenç Puig, sj
