SOLEMNITAT DE SANTA MARIA, MARE DE DÉU
PRIMER DE GENER
Vuitada de NADAL
La mare
Pot semblar estrany que l’Església faci coincidir el primer dia de l’any civil amb la festa de Santa Maria, Mare de Déu. Tanmateix, és significatiu que, des del segle IV, l’Església, després de celebrar solemnement el naixement del Salvador, vulgui començar l’any nou baix la protecció maternal de Maria, Mare del Salvador i Mare nostra.
Els cristians d’ara ens hem de demanar què n’hem fet de Maria aquests darrers anys, ja que probablement hem empobrit la nostra fe eliminant-la de manera inconscient de la nostra vida.
Moguts, sens dubte, per una voluntat sincera de purificar la nostra vivència religiosa i trobar una fe més sòlida, hem deixat excessos pietosos, devocions exagerades, costums superficials i desviades. Hem volgut superar una falsa mariolatria en la qual tal volta substituïm Crist per Maria i veiem en ella la salvació, el perdó i la redempció, que, en realitat, hem d’acollir del seu Fill.
Si hagués estat només corregir desviacions i posar a Maria al seu lloc autèntic que li pertoca com a Mare de Jesucrist i Mare de l’Església, ens alegraríem i reafirmaríem la nostra postura. Però, ¿ ha estat així exactament ? ¿ No hem oblidat massa ? ¿No l’hem arraconada a qualque lloc obscur de l’ànima amb les coses que no serveixen
Deixar Maria, sense aprofundir més en la seva missió i en el lloc que ha d’ocupar en la nostra vida, no enriquirà mai la nostra vida vivència cristiana, sinó que l’empobrirà. Probablement haurem comès excessos de “mario-latria” en el passat, però ara arrisquem empobrir-nos amb una absència gairebé total en nostres vides.
Maria és la Mare de Jesús. Però aquell Crist que va néixer en son si estava destinat a créixer i incorporar nombrosos germans, homes i dones que viurien un dia de sa Paraula i son Esperit. Avui Maria no és tan sols Mare de Jesús. És la Mare del Crist total. La Mare de tots els creients.
És bo que, quan comencem un any nou, ho fèiem aixecant nostres ulls cap a Maria. Ella sempre ens acompanyarà al llarg dels dies amb cura i tendresa de mare. Ella cuidarà nostra fe i nostra esperança. No l’oblidem durant tot l’any.
També per "UN BON ANY"
Què pot introduir verdadera novetat en la nostra vida?
Cap d’Any 2017
Hem començat un nou any. Tots sabem el ritual: sopars cridaners, menjar i beure a dojo, felicitacions més o menys sinceres a desdir.
Tots diem i repetim el que sabem que serà mentida: any nou, vida nova. Any nou i vida la mateixa. I que no empitjori!
Què hi pot haver de nou en l’any que avui comencem?
Cada any diem i desitgem el mateix sabent que la rutina s’anirà repetint i multiplicant la mediocritat.
També en l’any que comencem es produiran els fets de sempre
–les mateixes o semblants desgràcies i estretors
–els mateixos o semblants errors
–les mateixes o semblants satisfaccions
–les mateixes o semblants retallades i pujades d’impostos.
Què pot introduir verdadera novetat en la nostra vida?
La concreta manera de viure-la.
La nostra actitud davant dels esdeveniments, les persones i les coses.
Aquest any que avui encetem serà realment nou i renovador si sabem mirar les persones estimades
–amb més afecte
–amb més comprensió
–amb més tolerància
–amb més capacitat d’oïda: saber escoltar.
Serà realment nou i renovador
–si sabem estar més atents als desconeguts
–si sabem aturar-nos davant dels que pateixen i s’ho passen malament.
Serà realment nou i renovador si sabem fer coses tan senzilles com mirar de manera diferent la bellesa dels paisatges de sempre o bé gaudir amb més calma de l’encís de les estacions i el pas del temps i la gràcia del silenci.
Serà un any de debò nou i renovador si fem més lloc a Déu en el cor de la nostra vida.
Si aprenem a creure més intensament, amb més confiança i menys pors.
Si ens atrevim a pregar amb paraules sortides del cor, dia rere dia.
En la litúrgia d’aquest primer dia de l’any se’ns recorda una formosa benedicció jueva que diu: “El Senyor et beneeixi i et protegeixi, il·lumini el seu rostre davant teu i et concedeixi la pau.”
Aquesta benedicció de Déu serà nova cada dia. Nova i renovadora.
Déu no es repeteix.
Déu és la sorpresa permanent i sempre vetllarà buscant el nostre màxim bé.
Déu és i serà la verdadera novetat de l’Any.
Només Déu mereix tota la nostra confiança.
Confiança: li tenim o no li tenim?
