DIUMENGE VIII DEL TEMPS ORDINARI
COMUNICACIONS:
– Dimecres dia 1 de març, comença el temps de Quaresma.
El matí hi haurà missa, com de costum, a la Parròquia dels Dolors amb imposició de cendra. El vespre hi haurà una única celebració que serà en el Convent de S. Vicenç Ferrer a les 20 h. Estau convidats a participar-hi.
– Recordam que aquest dia hi ha dejuni i abstinència. I tos els divendres de Quaresma són dies d’abstinència.
– Vos recomanam agafar el nou full Lluerna.
NO A LA IDOLATRÍA DELS DOBLERS
Els doblers, convertits en ídol absolut, són per a Jesús l’enemic més gros d’aquest món més digne, just i solidari que Déu vol. Fa vint segles que el Profeta de Galilea va denunciar de manera rotunda que el culte al Diner serà sempre l’obstacle més gros que trobarà la Humanitat per a progressar cap a una convivència més humana.
La lògica de Jesús és aclaparadora: “No podeu servir a Déu i al Diners”. Déu no pot regnar en el món i ser Pare de tots, sense reclamar justícia per als que són exclosos d’una vida digna. Per això, no poden treballar per aquest món més humà volgut per Déu els qui, dominats per l’ànsia d’acaparar riqueses, promouen una economia que exclou als més dèbils i els abandona a la fam i la misèria. És sorprenent el que passa amb el Papa Francesc. Mentre els mitjans de comunicació i les xarxes socials que circulen per internet ens informen, amb tot detall, dels gests més petits de la seva personalitat admirable, amaguen de manera vergonyosa el seu crit més urgent a tota la Humanitat: “No a una economia de l’exclusió i la iniquitat. Aqueixa economia mata”.
Tanmateix, Francesc no necessita arguments llargs ni anàlisis profunds per a exposar el seu pensament. Sap resumir la seva indignació en paraules clares i expressives que podrien obrir l’informatiu de qualsevol tele-diari, o ser titular de premsa en qualsevol país… Uns exemples: “No pot ser que no sigui notícia que mor de fred un vell en situació de carrer i que sí o sigui la caiguda de dos punts de la borsa. Això és exclusió. No es pot tolerar que tirin menjar quan hi ha gent que passa fam. Això és iniquitat”.
Vivim “dins la dictadura d’una economia sense rostre i sense objectiu vertaderament humà”. Com a conseqüència, “mentre els guanys d’uns pocs creixen exponencialment, els de la majoria es queden cada cop més lluny del benestar d’aquesta minoria feliç”.
“La cultura del benestar ens anestesia, i perdem la calma si el mercat ofereix quelcom que encara no hem comprat, mentre totes aquestes vides rompudes per manca de possibilitats ens semblen un espectacle que no ens pertorba”.
Com ha dit ell mateix: “aquest missatge no és marxisme sinó Evangeli pur”. Un missatge que ha de tenir ressò permanent dins les nostre comunitats cristianes. El contrari podria ser signe del que diu el Papa: “Ens estem tornant incapaços de compatir-nos dels clams dels altres, ja no plorem davant el drama seu”.
