ELS SENYALS DE L'AMAT
per Jesús Renau
Preguntaren al foll per quins
senyals era conegut el seu amat.
Respongué i va dir que per
misericòrdia, per pietat i perquè
la seva voluntat resta essencialment
sense cap canvi.
(Ramon Llull. Llibre d'amic i amat, vers 161.)
Meditació
Sobre Jesús es va crear una gran expectativa. Un dia, en mig de la multitud, uns entesos de les lleis li van demanar que fes un gran senyal en el cel, un fet clar i immens que mostrés que Ell era l’esperat, l’alliberador definitiu, la veritat absoluta.
També ens passa una cosa semblant. Volem signes portentosos, demostracions en les quals tot s’evidenciï, èxits decisius… Com ens enlluernen, aquests focs artificials de la raó! Precisió, exactitud, contundència! Potser ja no ens caldria cercar més, ni dubtar; però no esperem senyals espectaculars.
Tres són els signes de Déu, segon ens senyala Ramon Llull: la misericòrdia, la pietat i una voluntat sense canvi.
La persona que ha anat treballant el seu cor en el camí de la misericòrdia va essent un signe de Déu. Potser aquesta persona no se n'adona o potser sí que es conscient. En la mida que el seu cor és misericordiós va mostrant un senyal de Déu. Com pot l’Amat no ser misericordiós si és Amor?
La pietat es mostra de formes i estils diferents, i es concreta en humilitat, relació, escolta atenta, pregària, celebració, respecte i aquella actitud del savi que ni sap que ho és… Aquesta pietat secreta, popular, sense cap pretensió de ser la millor, aquesta és signe de Deu. Com no pot ser Pietat el que ha mort en la creu perdonant els botxins i donant la seva vida, tota?
“La seva voluntat resta essencialment sense cap canvi”. Expressió fonda i bella de Ramon Llull sobre l’Amat. És que l’Amat pot deixar d’estimar? El seu amor és indefugible, essencial. Signe de Déu són aquests amors universals i sempre creixents en la vida. 
**********
****
DIUMENGE QUART DE QUARESMA
PER A EXCLOSOS
Un cec de naixement. Els pares no en tenen cap culpa, però el seu destí romandrà marcat per sempre. La gent el mira com a pecador castigat per Déu. Els deixebles de Jesús li demanen si el pecat és del cec o dels pares.
Jesús el mira de manera diferent. De quan l'ha vist, sols pensa com alliberar-lo d'aquella vida malaurada de captaire, menyspreat per tots per pecador. Ell ha estat cridat per Déu a defensar, acollir i guarir precisament els que viuen exclosos i humiliats.
Un guariment laboriós en el qual ell també ha col·laborat amb Jesús, i el cec veu per primer cop la llum. La trobada amb Jesús canvia la seva vida. A la fi podrà gaudir d'una vida digna, sense por ni vergonya davant ningú.
Va equivocat. Els dirigents religiosos es senten obligats a controlar la puresa de la religió. Ells saben qui no és pecador i qui està en pecat. Ells decidiran si pot esser acceptat o no a la comunitat religiosa.
El captaire guarit confessa obertament que ha estat Jesús qui se li ha apropat i l'ha guarit, però els fariseus el rebutgen aïrats: “Nosaltres sabem que aquest home és un pecador”. L'home insisteix en defensar Jesús: és un profeta, prové de Déu. Els fariseus no ho poden sofrir: “Naixeres empecatat de cap a peus i, ¿tu ens vols donar lliçons a nosaltres?.
L'evangelista diu que, “quan Jesús sabé que l'havien expulsat, anà a trobar-se amb ell”. El diàleg és breu. Quan Jesús li demana si creu en el Messies, l'expulsat diu: “I, ¿qui és, Senyor, perquè cregui en ell?”. Jesús li respon commogut: No està lluny de tu. “El veus; el que t'està parlant, aquest és”. El captaire li diu: “Crec, Senyor”.
Així és Jesús. Sempre a trobar aquells que no són acollits oficialment per la religió. No abandona els qui el cerquen i l'estimen malgrat siguin exclosos de les comunitats i institucions religioses. Els que no tenen lloc en les nostres esglésies tenen un lloc de privilegi dins son cor.
¿Qui portarà avui aquest missatge de Jesús fins als col·lectius que, a qualsevol moment, escolten condemnes públiques injustes de dirigents religiosos cecs; que s'apropen a les celebracions cristianes amb por de ser reconeguts; que no poden combregar amb pau a les eucaristies; que es senten obligats a viure la seva fe en Jesús en el silenci del seu cor, de manera secreta i clandestina?
Amics i amigues desconeguts, no l'oblideu: quan els cristians vos rebtugen, Jesús vos acolleix.
José Antonio Pagola
LA CONFRARIA DEL CALVARI EN EL 30 ANIVERSARI
Dia 25 març 2017
-18'30 MISSA SOLEMNE
CONCERT "BANDA JOVE"
20'30 EXPOSICIÓ…:
DE LA HISTÒRIA DE LA CONFRARIA…
***********
*****
Molt vàlides aquestes "paraules"
DELS FUNERALS
En aquests moments, un dels escassos contactes que la majoria de gent té amb l’Església Catòlica, a banda de veure el papa a la tele o del generós tractament mediàtic de les obsessions amb el sexe d’alguns bisbes, es redueix a assistir als funerals. No sé si els nostres clergues són prou conscients de la responsabilitat que tenen i, perdonin, de la preparació específica que caldria per atendre aquest repte. És un moment delicadíssim, completament desaconsellat per al proselitisme o l’argot propi dels creients. O per recórrer a l’imaginari premodern, tan sofert en imatges del cel, els àngels, el consol de la vida eterna i altres excentricitats incomprensibles a l’home secularitzat, que ni tan sols se sap el parenostre. Tanmateix, d’un funeral catòlic -com de qualsevol altra litúrgia-, se n’espera que sigui genuí, que aporti el seu llegat cultural perquè, creients o no, els assistents “emparaulin” el buit i el dol d’una pèrdua sentida. És tot un repte i goso dir que hauria de ser una prioritat pastoral de primer ordre.
Ho ha de fer, també, en un moment en què molta gent aprofita les exèquies, o encara més els comiats laics, per retre un breu homenatge al finat. Amb una mica d’estupor, veig com s’adrecen als morts com si fossin vius, al·ludeixen a “allà on siguin”, es consolen refugiant-se en la memòria (“seràs viu mentre et recordem”) i s’exhibeixen els llaços afectius. En fi, anhel de religió quan desapareix la religió, diríem, o quan les institucions que l’han de proveir són poc creïbles. Aquest anhel és una primera dada a tenir en compte pel repte que dèiem.
Però hi ha una segona dada, més complicada de resoldre. El protagonista, per dir-ho així, d’un funeral no és el finat, sinó Déu i el seu misteri. La litúrgia s’adreça a Déu perquè l’aculli. Al mort no se li canten les gràcies sinó que més aviat es prega perquè siguin perdonats els seus pecats. Per mi, és bastant més realista que no el que veig ara, i que té més a veure amb l’apoteosi del jo que acupa incansablement tot el nostre estil de vida. El protagonista dels comiats actuals és el jo, sense adonar-nos que, precisament, el jo ha estat completament despullat, mort, vençut. I que aquesta actitud, qui la tingui en vida, ja haurà guanyat el cel. Qui mori, viurà.
___________
(article publicat a la revista Foc Nou, març 2017.)
DIUMENGE QUART DE QUARESMA
AVISOS 25-26 MARÇ
– A la col·lecta realitzada el passat cap de setmana amb motiu del dia del seminari es varen recaptar 3.441’05 euros. Moltíssimes de gràcies.
– El temporal de pluja i vent del passat mes de gener feren malbé teules i canals en el temple de Crist Rei provocant nombroses goteres, la qual cosa ens ha obligat a fer una revisió acurada de l’estat de la teulada. Ha estat necessari muntar bastiments al llarg de la façana que dóna al pati per tal de poder accedir als llocs més danyats i així poder posar-hi remei. Aquests dies s’estan acabant les obres.
En el saló de la Parròquia de Crist Rei, continua oberta l’exposició amb motiu dels 30 anys de la fundació de la Confraria del Calvari. L’horari de visita és fins el dia 1 d’abril de les 18’30 a les 20’00 hs.
-Dimarts dia 28 hi haurà Celebració Penitencial comunitària a la parròquia de Crist Rei. Serà a les 19’00 hs. Aquest dia se suprimeix la missa en aquella Parròquia.
– Dimecres hi haurà la presentació del programa de la Setmana santa. L’acte tendrà lloc en el saló parroquial de Can Vallespir.
Començarà amb una conferència del Sr. Bisbe Sebastià Taltavull a les 20’00 hs.
– Dijous dia 30, hi haurà Celebració Penitencial comunitària a la parròquia de Sant Pau. Serà a les 19’30 hs. Aquest dia se suprimeix la missa en aquella Parròquia.
