RESURRECCIÓ

Per   a   una   "relació   de   la   Setmana  Santa"   

aneu   aquí:  

http://www.confraries.es/

La Resurrecció ha succeït.

I succeeix. 

Què és la Resurrecció?

La Resurrecció no és el retorn de Jesús a aquesta vida. Jesús

-ja no torna a aquesta terra

-ni entra de bell nou en la història humana

-ni el que passa és que Jesús reviu.

No. Jesús ressuscita.

És a dir, transcendeix l’espai i el temps. Per això transcendeix les condicions d’aquesta vida i d’aquesta terra.

I així, inaugura les condicions d’una altra vida.

O sigui: és una vida sense limitacions, sense cap mena de limitacions.

Tot això vol dir, òbviament, que la Resurrecció no és un esdeveniment històric, sinó que és un esdeveniment, una realitat que se situa més enllà de la història.

La Resurrecció ha succeït. I succeeix.

Però no en el nostre món, sinó més enllà del nostre món. Com és lògic, això, no es pot conèixer per la raó o pels sentits.

Això només és assolible i assumible per la fe.

Per tant, és quelcom exposat sempre a la foscor, al dubte, als sentiments d’inseguretat.

Per això la fe en la Resurrecció, la de Jesús i la nostra, és la culminació de la fe cristiana.

No sabem ni podem saber del que és o de com és aquesta nova vida. O sigui, és una vida sense cap mena de limitació i, per tant, omple tots els anhels que els humans podem sentir i experimentar. És i serà la Plenitud total i absoluta.
 

Unes preguntes bàsiques poden ser aquestes:

Com ens hi preparem, nosaltres, en el dia a dia de la nostra existència i de la nostra convivència?

Som agraïts amb Déu?

Som fraternals amb els germans?

Som generosos amb els germans?

 

 

 

 

"NO   CERQUEU   ENTRE   ELS   MORTS   EL   QUI  ÉS   VIU"…

 

 

 

 

 

 

 

HA   RESSUSCITAT… AL·LELUIA  ¡¡¡

 

 

 

 

L’aspiració suprema de la persona humana és viure. I viure feliç.

Pasqua de Resurrecció.


 

Josep Llunell

El fet mateix de la Resurrecció no l’explica cap autor del Nou Testament.

Per què?

Perquè no es pot explicar un esdeveniment que no està al nostre abast humà.

No existeixen mitjans de comunicació entre aquest món nostre – caòtic i moridor – i l’altre món, el definitiu i etern.

El que ens expliquen els evangelis de les aparicions són les experiències del Ressuscitat que van tenir i van viure els primers testimonis de la Resurrecció.

El testimoniatge d’aquells primers testimonis, perllongat durant segles, és el fil conductor que ens uneix al Ressuscitat.

D’aquí, la importància decisiva que té, pels creients en Jesucrist, mantenir-nos fidels i perseverar, sense cap desànim, en la fe dels que visqueren aquelles primeres experiències de Jesús com el Vivent que supera la força inevitable de destrucció i d’aniquilació que és la mort.

L’aspiració suprema de la persona humana és viure. I viure feliç.

La resposta a aquesta aspiració fonamental és Jesús Ressuscitat.

Hi ha qui es queixa de què Déu no respon mai. No és cert. Perquè aquí tenim la Resposta Definitiva, en el fet de la Resurrecció.

Què vol dir això?

Què significa?

Significa que un dia

-tot el que aquí no ha pogut ser

-tot el que haurà quedat a mig fer

-tot el que haurà sigut arruïnat per la malaltia

per la traïció

per la ingratitud

i per la mort física

arribarà a la plena realització, perquè la vida eterna escombrarà, per sempre més, els límits i la mort temporal.

 

 

ELS   SALERS  

Després d’un multitudinari encontre a la plaça de sa Bassa, han sortit des del Palau, els nous salers de Manacor. Un grup d’una vintena de persones vestides amb camisa blanca i mocador groc han transitat pels carrers del centre tot cantant les cançons tradicionals de sales per fer la capta del dia de Pasqua.

En un ambient de festa, els qui seien a les terrasses del Palau, de la plaça de Weyler i de sa Bassa han seguit amb interès la cantada, i fins i tot s’hi han afegit, en mes d’un cas.

Reproduïm aquí baix les lletres de les cançons:

Ja n’hem arribat garrida
a casa de bona gent.
Diguem tots: alabat sia
el santíssim sagrament.

El santíssim sagrament
sempre lo hem d’alabar
perquè és ell que mos pot dar
memòri(a) i enteniment.

Memòri(a) i enteniment
per agradar en el senyor
per agrair es favor
a n’aquesta bona gent.

A n’aquesta bona gent
que està en aquesta casa
dau-mos flaó o panada
noltros estarem contents.

 

 

 

Al.leluia!

S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat!!! L'esglai de Maria Magdalena -o el de Pere i l'altre deixeble- és també el nostre esglai tot sovint quan ens entestem a viure de records o a cercar el Senyor en les enyorances del nostre passat. Per això, d'entrada, el missatge de pasqua ens diu: no cerqueu entre els morts Aquell qui viu i és font de Vida. Cerqueu-lo, més aviat, en els afanys i il.lusions de la vida. Descobriu el seu rostre en el rostre del germà que se us acosta… Per això, si volem viure i experimentar la joia de la pasqua, hem de refer el mateix camí que va fer Jesús: torneu a Galilea… allà El veureu!
Que tinguem una bona Pasqua aquest any 2017!!! Que el goig del Senyor Ressuscitat sigui la nostra Força i la nostra Pau!!!

Josep Giménez

 

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.