COMUNICACIONS:

(20 MAIG 2017)

– La col·lecta d’avui és per Mallorca Missionera

– Demà vespre hi ha la cloenda de les festes de sant Domingo amb un concert a càrrec de la Banda de Música de Manacor i de la banda Jove de l’Escola de Música. Serà en el Convent de sant Vicenç Ferrer a les 20’30 h.

Diumenge que ve se celebra a Lluc la trobada de matrimonis que compleixen els 25 o 50 anys de casats. A les 12 hi ha la missa que serà presidida per Mns. Sebastià Taltavull Bisbe Administrador Apostòlic. Tots els qui estigueu interessats en participar-hi estau ben convidats. Convé ho faceu saber al Bisbat a través de les Parròquies.

L'ESPERIT DE LA VERITAT

Jesús s'acomiada dels deixebles. Els veu trists i abatuts. ¿Qui omplirà el buit? Fins ara ha estat ell qui tenia cura d'ells, els ha defensat dels escribes i fariseus, ha sostingut la seva fe dèbil i vacil·lant, els ha mostrat la veritat de Déu i els ha iniciat en son projecte humanitzador.

Jesús parla amb passió de l'Esperit. No els vol deixar orfes. Ell mateix demanarà al Pare que no els abandoni, que els doni “un altre defensor” perquè “estigui sempre amb ells”. Jesús el nomena “l'Esperit de la veritat” ¿ Què hi ha davall aqueixes paraules de Jesús ?

Aquest “Esperit de la veritat” no s'ha de confondre amb una doctrina. Aqueixa veritat no es troba dins els llibres dels teòlegs ni dins els documents de la Jerarquia. És quelcom més profund. Jesús diu que “viu amb nosaltres i està amb nosaltres”. És alè, força, llum, amor… que ens arriba des del misteri últim de Déu. Cal acollir amb cor senzill i confiat.

Aquest “Esperit de la veritat” no ens fa “propietaris” de la veritat. No ve perquè imposem als altres la nostra fe ni per a controlar l'ortodoxia. Ve per no deixar-nos orfes de Jesús, i ens convida a obrir-nos a la seva veritat, escoltant, acollint i vivint el seu Evangeli.

Aquest “Esperit de la veritat” no ens fa “guardians” de la veritat, sinó testimonis. No és disputar, combatre ni derrotar adversaris, sinó viure la veritat de l'Evangeli i “estimar a Jesús guardant els seus manaments”.

Aquest “Esperit de la veritat” està dins cada un de nosaltres, defensant-nos de tot el que ens pugui apartar de Jesús. Ens convida a obrir-nos amb senzillesa al misteri d'un Déu, Amic de la vida. Qui cerca aquest Déu amb honradesa i veritat no està lluny d'ell. Jesús digué una vegada: “Tot el que és de la veritat, escolta la meva veu”. És cert.

Aquest “Esperit de la veritat” ens convida a viure en la veritat de Jesús enmig d'una societat on la mentida es diu estratègia; l'explotació, negoci; la irresponsabilitat, tolerància; la injustícia, ordre establert; l'arbitrarietat, llibertat; la falta de respecte, sinceritat…

¿ Quin sentit pot tenir l'Església de Jesús si deixam que es perdi dins les nostres comunitats l'Esperit de la veritat ? ¿ Qui podrà salvar-la de l'auto-engany, les desviacions i la mediocritat generalitzada ? ¿ Qui anunciarà la Bona Nova de Jesús dins una societat mancada d'alè i esperança ?

José Antonio Pagola

El cristià és un artista sota l’impuls creador i alegre de l’Esperit de Déu"

Per Josep Llunell

Tots tenim la dolorosa experiència d’haver perdut persones estimades i molt estimades.

I encara que fem el cor fort, la veritat és que ens fa molt de mal i que ens costa moltíssim acceptar-ho, i encara més assumir-ho amb bon ànim.

Ens sentim molt orfes.

Però els cristians mai no ens hem sentit orfes. El buit deixat per la mort de Jesús ha sigut omplert per la Presència viva de l’Esperit del Ressuscitat. I això val pels parents, amics, coneguts i saludats – com deia en Josep Pla.

Aquest Esperit omple la vida del creient.

Quan viu aquesta experiència de l’Esperit, el creient descobreix que ser cristià no és un pes que oprimeix i turmenta la consciència.

Ser cristià és deixar-nos guiar per l’amor creador de l’Esperit que viu en nosaltres i que ens fa viure amb una espontaneïtat que neix no del nostre egoisme sinó de l’amor més pur i noble.

La veritat de Déu genera en nosaltres un estil de vida nou enfrontat a l’estil de vida que sorgeix de la mentida i de l’egoisme, del càlcul, la mesquinesa i la barroeria.

Vivim en una societat a on

-a la mentida se la qualifica de diplomàcia oportuna

-a l’explotació se la té per negoci. Pregunteu-ho a banquers, capitalistes i polítics corruptes.

-a la irresponsabilitat se la té per tolerància i saber fer amb mà esquerra

-a la injustícia la qualifiquen d’ordre establert a favor dels poderosos, que són els que tallen el bacallà

-a la sensualitat se la té per amor

-a l’arbitrarietat per llibertat a favor dels que manen

-a la falta de respecte per sinceritat.

S’ha dit que el cristià és un soldat totalment sotmès a la llei cristiana.

És més exacte dir que, el cristià, és un artista que sota l’impuls creador i alegre de l’Esperit de Déu aprèn a viure

amb Déu

per Déu

i al servei dels germans.

És aquest el nostre cas?

Mireu, la vida dels que es prenen seriosament l’Evangeli és inevitablement una vida que es veu enfrontada a continues i dures confrontacions amb els poders de l’ordre injust establert pels poderosos que, de cap manera, suporta

-els criteris de vida

-els valors positius

-les pautes de conducta ètica

que neguen els valors que regeixen el desordre actual en el que vivim i patim.

Això, evidentment, és un gran repte que espanta, que ens fa por.

Però és, també, una llum d’esperança pel futur de la humanitat.

Per què?

Perquè només les persones guiades per l’Esperit de Déu podran donar-li un gir nou a la civilització i a la història.

Realment, ens hi volem comprometre, nosaltres?

T’hi vols comprometre, tu?

M’hi vull comprometre, jo?