COMUNICACIONS:
(27 i 28 maig 2017)
– El proper dijous dia 1 de juny a les 20’30 h. hi haurà Pregària preparada per l’Adoració Nocturna a l’Església de Fartàritx.
– Dissabte que ve dia 3 se celebra la diada del malalt a Lluc. A les 12 del migdia hi haurà la celebració de l’Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe.
– D’aquí endavant la roba que es vulgui dur per a Càritas se podrà portar als llocs següents:
C/. Pou Fondo 28 a la botiga de Càritas. Al Carrer del Bon Jesús 66 (Local també de Càritas). A la Parròquia de sant Pau i al Erosqui de la carretera de sant Llorenç.
– Diumenge que ve, celebrarem la festa del Sant Crist. La missa solemne, que presidirà el Sr. Bisbe, serà a la Parròquia dels Dolors a les 20’30 h. (se retarda mitja hora la celebració perquè coincideix amb la desfilada de carrosses)
Aquest dia se suprimeixen les misses a les altres Parròquies.
Per decisió del Consell De Pastoral Interparroquial la col·lecta de la missa del sant Crist serà per ajudar a pagar les despeses de la teulada de Crist Rei que han sumat 11.000 euros.
– El dissabte dia 10 de juny celebrarem la Unció comunitària dels malalts a la missa de les 19’00 al Convent de sant Vicenç Ferrer. Poden rebre aquest sagrament les persones més majors, les que estan seriosament malaltes, les que tenen malalties de llarga durada o les que han de sofrir una operació delicada. Els qui desitgin rebre-la es poden inscriure a qualsevol de les Parròquies.
**************
EIXAMPLAR L'HORITZÓ
Aplicats només a èxits immediats de millor benestar i atrets per petites aspiracions i esperances, tenim el risc d'empobrir l'horitzó de la nostra existència perdent de vista el desig d'eternitat.
¿ És un progrés ? ¿ És un error ?
Hi ha dos fets que és fàcil comprovar en aquest nou mil·leni en el qual vivim fa uns anys. Per una banda, creix dins la comunitat humana l'expectativa i el desig d'un món millor. No ens conformem amb qualsevol cosa: necessitem progressar cap a un món més digne, més humà, més feliç.
Per altra banda, creix també el desencís, l'escepticisme i la incertesa davant el futur. Hi ha tants sofriments absurds en la vida de les persones i dels pobles, tants conflictes enverinats, tals abusos contra el planeta, que costa mantenir la fe en l'esser humà.
Tanmateix, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia resol molts de mals i sofriments. En un futur assolirà, sens dubte, èxits encara més espectaculars. No podem encara intuir les capacitats que hi ha dins l'esser humà per a desenvolupar un benestar físic, psíquic i social.
No seria honest però, oblidar que aquest desenvolupament prodigiós “ens salva” tan sols d'alguns mals, i de manera limitada. Quan fruiem, cada cop més, del progrés humà, ens adonem millor que l'esser humà no pot donar-se tot el que vol i cerca.
¿ Qui ens salvarà de l'envelliment, de la mort inevitable o del poder extrany del mal ? No ens ha de sorprendre que molts sentin necessitat de qualque cosa que no és ni la tècnica ni la ciència, ni ideologia o doctrina religiosa. L'esser humà es resisteix a viure tancat per a sempre dins aquesta condició caduca i mortal. Cerca un horitzó, necessita una esperança més definitiva.
Molts cristians viuen avui mirant massa a terra. Sembla que no gosem aixecar la mirada més enllà de l'immediatesa de cada dia. En aquesta festa cristiana de l'Ascensió del Senyor serà bo recordar unes paraules d'aquell gran científic i místic, Teilhard de Chardin: “Cristians, només a vint segles de l'Ascensió. ¿ Què n'heu fet de l'esperança cristiana ?”
Entre interrogants i incerteses, els seguidors de Jesús seguim caminant per la vida folrats amb una confiança i una convicció. Quan sembla que la vida es tanqui o extingeixi, Déu hi és. El misteri últim de la realitat és un misteri d'amor salvador. Una porta oberta a la vida eterna. Ningú la pot tancar.
José Antonio Pagola
Ascensió del Senyor – A
(Mateu 28,16-20)
28 de maig 2017
Estimar i ser estimat, aquest és el nus de la qüestió"
Per Josep Llunell
Ascensió. Cicle A
Al llarg dels segles s’han divulgat formes molt diverses d’imaginar el cel.
A vegades s’ha considerat el Paradís com una mena de país de les meravelles oblidant pràcticament Déu com a única font de la plenitud humana.
Altres vegades, s’ha insistit gairebé exclusivament en la visió beatífica de Déu excloent tota altra mena de felicitat.
També es parla amb freqüència de la pau eterna, final de totes les fatigues d’aquesta vida.
Els teòlegs actuals són avui molt sobris en parlar del cel i defugen totes les representacions ingènues.
La nostra plenitud final està més enllà de qualsevol experiència terrenal.
Els teòlegs fan referència al llenguatge de l’amor i de la festa.
Per què?
Perquè l’amor és l’experiència més fonda i plena de la persona humana.
Estimar i ser estimat, aquest és el nus de la qüestió.
Ara bé: on hi ha el gaudi de l’amor, allà hi neix la festa.
La festa sense ruptures
ni dolor
ni mort
La festa de l’amistat entre tots els pobles i entre totes les persones.
La festa de la plenitud i de la creativitat màxima, el goig de la llibertat total.
Els cristians actuals mirem poc el cel perquè estem aferrats a les realitats immediates i moridores.
No ens atrevim a esperar gran cosa de res ni de ningú, ni de Déu.
Som de mirada curta.
Deia el P. Teilhard de Chardin: “Cristians, a només vint segles de l’Ascensió, ¿què n’heu fet de l’esperança cristiana?”
Què hi respondríeu vosaltres?
Resumint:
Què ens ve a dir aquesta festa?
Que aquell pobre i humil treballador manual, aquell desconegut veí del poblet de Natzaret, per la seva vida coherent, fidel al designi de Déu, viscuda amb llibertat i audàcia per fer el que Déu Pare li demanava i esperava d’ell:
-el seu afany i la seva lluita per fer un món més habitable i menys ingrat, sobretot pels més desgraciats de la vida
-aquell humil i senzill Jesús
-aquell home tan humà i entranyable
És el que ens dibuixa l’ascens fins a assolir la plenitud de les nostres aspiracions més profundes i més nobles.
Això és el que significa i ens promet la festa de l’Ascensió.
Com hi pensem respondre nosaltres?
Què és estimar?
Estar present i disponible i permanentment servicial sense demanar mai res a canvi.
És aquesta la nostra manera d’estimar?
