LECTIO DIVINA

LECTIO DIVINA – DIUMENGE PENTECOSTÈS

Reunió: dimecres 31 maig 2017,    CAN  VALLESPIR

Rebeu l’Esperit Sant!

• Fets 2, 1-11

• Salm 103

• I Corintis 12, 3-7. 12-13

• Joan 20, 19-23

Introducció

Cinquanta dies després d’haver celebrat la Resurrecció de Jesús, diumenge que ve acabam el temps de Pasqua. Pentecostès és la ‘Pasqua granada’, la maduració de la Pasqua que produeix el seu fruit més saborós: la vinguda de l’Esperit Sant.

Tant l’evangeli com al llibre dels Fets dels Apòstols ens ofereixen la seva pròpia versió d’aquest esdeveniment, ressaltant diversos caires d’un mateix misteri.

Més enllà de la diferència que hi ha entre les distintes presentacions, hi ha una coincidència de fons: en ambdós casos es remarca que l’Esperit és el do que el Senyor fa als seus deixebles perquè puguin continuar la seva missió. El salm ens convida a entendre aquest ‘moment’ com una “nova creació”, i Pau, per la seva part, ens recorda que l’acció de l’Esperit es manifesta de múltiples maneres, però totes per al bé de la comunitat.

Llegim i meditam

De l’evangeli de sant Joan (20, 19-23)

Al vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà enmig i els digué: ‘Pau a vosaltres!’. Després els mostrà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ells els tornà a dir: ‘Pau a vosaltres! Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres’. Llavors alenà damunt ells i els digué: ‘Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó’.

• L’evangeli de Joan no conté una narració dels fets que varen tenir lloc el dia de Pentecostès, semblant al relat que podem llegir en els Fets dels Apòstols. Però això no vol dir que ignori la vinguda de l’Esperit sobre els Apòstols. Simplement, ho situa en un moment diferent.

• Alguns comentaristes han anomenat aquest relat de Joan el “Pentecostès del quart evangeli”. Aquí es parla clarament de la vinguda de l’Esperit sobre els Apòstols, però aquest esdeveniment no hi apareix situat cinquanta dies després de Pasqua (com al llibre dels Fets), sinó en un moment diferent.

• L’evangeli de Joan no estableix un termini de temps entre Pasqua i la vinguda de l’Esperit, i tampoc no situa aquesta vinguda en el marc de la festa jueva de Pentecostès. La presenta de forma diferent dels Fets: com si tot s’hagués esdevingut el mateix dia de la Resurrecció. Per això mateix, serà bo recordar que els evangelis no són “crònica”, i que les diferències que trobam entre ells s’expliquen per les diverses perspectives teològiques pròpies de cada un (o sia, segons aquells punts fonamentals que més volen destacar de Jesús, de la seva Bona Nova, i també segons a quines persones o comunitats s’adreça l’escrit). Aquí es tracta, per tant, d’aprofundir un esdeveniment que s’experimenta en la fe, no tant de relatar un “fet” històric i que es pugui localitzar en el temps. Joan, per la seva banda, es mostra molt interessat en fer veure el lligam ben estret que hi ha entre la Resurrecció de Jesús i l’efusió de l’Esperit, com aspectes complementaris d’una mateixa realitat.

• L’evangelista Joan empra una imatge molt gràfica i molt entranyable per a expressar la ‘comunicació’ de l’Esperit. L’Esperit Sant no apareix aquí simbolitzat per un vent impetuós o per unes flamarades de foc (com en el relat dels Fets), sinó pel buf vital del Ressuscitat, que alena sobre els seus deixebles. Això ens recorda el mateix gest que Déu va fer, quan creà l’ésser humà, com podem llegir a Gènesi 2,7.

• La donació de l’Esperit Sant fa dels deixebles persones noves i ‘recreades’, els allibera de la vella condició de ‘tancats’ o reclosos, i els preparar per a assumir nous reptes, nous desafiaments. De fet, l’evangeli de Joan lliga aquest ‘esdeveniment’ amb l’enviament a la missió, situant les dues coses seguides, ben vinculades, en el mateix relat (vv. 21-22). En aquest aspecte, coincideix en gran part amb la perspectiva del llibre dels Fets (Fets 1,8). Jesús envia els seus com Ell mateix ha estat enviat pel Pare… Però no els deixa tot sols, sinó que els fa donació de l’Esperit perquè puguin dur a terme la seva missió. Sense l’Esperit, la comunitat no hagués pogut superar les seves “pors… L’Església no s’hauria posat mai en marxa.

• Però Joan afegeix un detall significatiu, un tret típic del quart evangeli: el tema del perdó dels pecats. D’aquesta manera, la missió encomanada als deixebles es presenta com una tasca de reconciliació universal. També hem de recordar, finalment, que la donació de l’Esperit als deixebles no és una “sorpresa narrativa” (no ve de nou), no és una cosa totalment inesperada dins la trama de l’evangeli de Joan. Al contrari, Jesús els l’havia promès repetides vegades, en el seu darrer sopar. (Ho podeu llegir a Joan 14, 16-17-26; 15, 26-27; 16, 7-15).

• L’evangeli de Joan concedeix una importància fonamental al paper o acció que l’Esperit Sant realitza en la comunitat cristiana, després de la Pasqua. Es remarca que l’Esperit procedeix del Pare, que l’envia als creients gràcies a la intercessió de Jesús glorificat. L’Esperit és anomenat també “Paràclit”, que vol dir ajudant, protector, advocat, defensor, intercessor… La seva assistència constant farà que els creients aprenguin a suportar l’absència física del Mestre, i reconeguin la seva nova presència com a Ressuscitat. Acompanyats constantment per l’Esperit, no es trobaran tot sols. Sostinguts pel seu testimoni a favor de Jesús, podran ser testimonis enmig del món. Gràcies a la seva il·luminació com a mestre interior es faran càrrec de la “veritat completa”, i podran comprendre i fer actual – aplicar a la vida – el sentit de les paraules del Senyor, mantenint viva la seva memòria.

Aplicam a la vida

La vinguda de l’Esperit Sant no té data fixa (un dia determinat). Joan la situa en el mateix moment de la resurrecció, i els Fets dels Apòstols, cinquata dies després de Pasqua. Però AVUI TAMBÉ POT SER PENTECOSTÈS. El Senyor Jesús, que va vessar el seu Esperit sobre nosaltres el dia del nostre Baptisme, ens renova constantment amb a quest do perquè puguem continuar la missió que Ell mateix va rebre del Pare.

• L’Esperit Sant ha estat anomenat moltes vegades ‘el Gran Desconegut’

¿Com ens ajuden els textos bíblics que hem llegit, per a conèixer millor qui és i com actua?

• L’Esperit Sant és l’alè vital del Ressuscitat que actua en nosaltres…

La seva presència no es veu, però… ¿De quina manera s’hauria de notar en la vida dels creients?

• “Rebeu l’Esperit Sant. Aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats…”

¿Què podríem fer per a concretar en la nostra vida personal i comunitària aquesta missió de reconciliació?

• També avui els cristians vivim sovint “amb les portes tancades” i amb por, rebecs a l’esperança.

¿No serà que oposam resistència a deixar-nos moure per l’Esperit? ¿En quins aspectes hauria de canviar aquesta situació, si ens féssim més dòcils a la seva acció?

Pregam

Sense l’Esperit, la pregària (l’oració) seria un diàleg impossible. És Ell el qui ‘gemega’ en nosaltres perquè puguem pregar com pertoca i com ens convé. Moguts per Ell, ens posam una vegada més davant el Pare per a demanar-li que no ens manqui mai la seva ajuda i fortalesa.

Veniu, Sant Esperit.

Vós sou el protagonista de la vida de l’Església…

Sou present en cada sagrament,

en cada frase de la Paraula de Déu,

cada vegada que ens reunim en nom de Jesús,

cava vegada que feim un gest de misericòrdia

com els que Ell feia.

Sou present allà on voleu,

perquè sou la llibertat divina.

El vostre camp d’acció contrapassa els límits

de l’Església visible,

perquè sou vincle de comunió per damunt de tota diferència

Donau a tothom la capacitat d’estimar el proïsme

i de cercar Déu, partint de la seva realitat,

i així els posau en camí de salvació.

Gràcies, Esperit, per tantes pentecostes.