DIUMENGE   XV    DEL   TEMPS   ORDINARI

 

 

 

 

SEMBRAR

En acabar de contar la paràbola del sembrador, Jesús fa aquesta crida: “Qui tingui orelles, que ho senti”. S'ens demana que parem atenció i molta a la paràbola. Però, ¿ En què hem de reflexionar ? ¿ En el sembrador ? ¿ En la llavor ? ¿ En els diferents terrenys ?

Tradicionalment, els cristians ens hem fixat exclusivament en els terrenys on cau la llavor, per a revisar quina és la nostra actitud quan escoltem l'Evangeli. Tanmateix, és important parar esment en el sembrador i a com sembra.

És el pimer que diu el relat: “Sortí el sembrador a sembrar”. I ho fa amb una confiança que sorprèn. Sembra a balquena. La llavor cau i cau arreu, inclús allà on pareix difícil germinar. Així ho feien els camperols de Galilea, que sembraven inclús a les vores dels camins i terrenys plens de pedres.

És fàcil identificar el sembrador. Així sembra Jesús el seu missatge. Cada matí surt a anunciar la Bona Nova de Déu. Sembra sa Paraula entre la gent senzilla que l'acull, i també entre els escribes i fariseus que el rebutgen. Mai es desanima. La seva sembra no serà estèril.

Estem desbordats per una forta crisi religiosa, i podem pensar que l'Evangeli ha perdut la seva força original i el missatge de Jesús ja no té ganxo per a atreure l'atenció de l'home o la dona d'avui. Cert, no és el moment de “collir” èxits cridaners, sinó d'aprendre a sembrar sense desànims, amb humilitat i veritat.

No és l'Evangeli el qui ha perdut força humanitzadora, som nosaltres els qui l'estem anunciant amb fe dèbil i vacil·lant. No és Jesús el qui ha perdut poder d'atracció. Som nosaltres els qui el desvirtuem amb incoherències i contradiccions.

El Papa Francesc diu que, quan un cristià no viu adherit a Jesús, “prest perd l'entusiasme i deixa d'estar segur del que transmet, li manca força i passió. I una persona que no està convençuda, entusiasmada, segura, enamorada, no convenç ningú”.

Evangelitzar no és propagar una doctrina, sinó fer present enmig de la societat i en el cor de les persones la força humanitzadora i salvadora de Jesús. I això no es pot fer de qualsevol manera. El més decisiu no és el nombre de predicadors, catequistes i ensenyants de religió, sinó la qualitat evangèlica que podem irradiar els cristians. ¿ Què contegiem? ¿ Indiferència o fe convençuda ? ¿ Mediocritat o passió per una vida més humana ?

 

 

 

 

 

"L’Evangeli no és una moral, ni una política, ni tan sols una religió amb més o menys futur"

Per Josep Llunell.
 

Què és la paràbola del sembrador?

És una invitació a l’esperança veritable.

La sembra de l’Evangeli, moltes vegades inútil per diverses contrarietats i oposicions.– té una força incontenible.

A pesar de tots els obstacles i entrebancs. La sembra acaba amb collita fecunda que fa oblidar tots els fracassos ocasionals.

Els creients no hem de perdre l’alegria a causa de l’aparent impotència del Regne de Déu.

Sempre sembla que la causa de Déu està en decadència i que l’Evangeli és una realitat insignificant i sense futur.

Però no és així.

L’Evangeli no és una moral

-ni una política

-ni tan sols una religió amb més o menys futur.

L’Evangeli és la força salvadora de Déu, sembrada per Jesús en el cor del món i de la vida dels homes.

Empesos pel sensacionalisme dels actuals mitjans de comunicació, sembla que només tenim ulls per veure el que no rutlla, el que va malament.

I ja no sabem veure aquesta força de vida que es troba amagada sota les aparences més minses o desanimadores.

Si podéssim observar l’interior de les vides, ens meravellaríem davant de tanta bondat

entrega

sacrifici

generositat i veritable amor.

Hi ha malentesos i violència entre nosaltres, però està creixent, en moltes persones, l’anhel d’una verdadera pau.

És evident que s’imposa el consumisme egoista en la nostra societat, però cada vegada són més les persones que descobreixen el goig d’una vida senzilla i la gràcia del saber compartir.

La indiferència sembla haver apagat la religió, però avui són molts els cors on desvetlla la nostàlgia de Déu i la necessitat de la pregària.

L’energia transformadora de l’Evangeli està treballant el cor de la humanitat.

La set de justícia i amor seguiran creixent.

La sembra de Jesús, de cap manera acabarà en fracàs.

El que sí ens demana és acollir la bona llavor, removent la terra del nostre cor.

És en nosaltres mateixos, que en les hores de claror interior descobrim

-la força de créixer

-de ser més humans

-de ser més accessibles

-de ser més acollidors

-de transfigurar la nostra vida

-d’edificar relacions noves i generoses entre les persones

-de viure amb més transparència

-d’obrir-nos més a Déu

Vet aquí la bona ruta a seguir i la bona llavor a sembrar.