TEMPS DURANT L’ANY

 

PREGÀRIA DE RECONCILIACIÓ

Janusz Korcza

 

T’he retrobat, Déu, i me n’alegro

com un infant esgarriat albira de lluny

una silueta familiar i amiga.

T’he retrobat, Déu, i aquí em tens tranquil

com un infant que enmig d’un malson descobreix

damunt d’ell el dolç somriure de sa mare.

T’he retrobat, Déu, com un infant fugitiu

que havent conegut la fam i l’hostilitat dels homes,

per fi decanta el seu cap sobre un pit estimat

i escolta un cor que no batega sinó per a ell.

¿De qui és la culpa si, enlluernat per la festa del món,

m’he allunyat de Tu?

¿De qui és la culpa si, jove esverat,

he estat atret per la gatzara de la seva música de fira,

els oripells de les belleses multicolors,

la gràcia d’un petit mico savi, que fa riure a la gent?

¿De qui és la culpa si he volgut conèixer el gust dels fruits salvatges?

Ah, el plaer d’anar-se’ls a collir un mateix,

la seva dolçor a la llengua, la certesa que una mica més avall,

allà baix, rere els arbres, encara seran millors!

Vet aquí com un s’esgarria en una selva traïdora.

¿De qui és la culpa si els meus ulls càndids

han preferit seguir els focs follets del carnaval,

si les meves orelles només s’han obert als sorolls excitants del seu seguici?

¿De qui és la culpa si la meva boca

i el meu cor tan sols han conegut alegries il·lusòries?

I vet aquí que n’hi ha prou amb una llàgrima de pena

i ja no estic tot sol enmig de la gentada.

El meu Déu és a prop meu.

És negra nit: sota la parpella del qui dorm el món segueix sa boja ronda:

dins d’un eixam de cometes fan ganyotes uns rostres plens d’odi,

un fort vent propaga l’incendi,

s’escola la sang, les aigües tèrboles del riu s’emporten els ofegats;

nedo contracorrent, persegueixo el llamp enmig dels núvols:

quin pes tan rar el de les meves ales! 

 

 

DIUMENGE    XXI    DEL   TEMPS   ORDINARI:

 

 

 

 

EL NOSTRE ÚNIC SENYOR

”¿Qui digueu qui som jo?”. I gual que els primers deixebles, els cristians d'avui també hem de respondre a Jesús per a recordar de qui ens hem fiat, a quí seguim i què podem esperar d'ell. Nosaltres vivim animats també per la mateixa fe.

Jesús, tu ets el Fill de Déu viu. Creim que véns de Déu. Tu ens pots acostar com ningú al seu Misteri. De tu podem aprendre a confiar sempre en ell, malgrat els interrogants, dubtes i incerteses que brollen dins el nostre cor. ¿ Qui revifarà la nostra fe en un Déu Amic si no ets tu? Enmig de la nit que cau damunt els teus seguidors, mostrau-nos el Pare.

Jesús, tu ets el Messies, el gran regal del Pare a tot el món. Tu ets el millor que tenim els teus seguidors, el més valuós i atractiu. ¿Per què s'apaga l'alegria dins la teva Església? ¿ Per què no acollim, gaudim i celebrem la teva bona presència enmig de nosaltres? Jesús, salvau-nos de la tristesa i contagieu-nos l'alegria.

Jesús, tu ets el nostre Salvador. Tu tens força per guarir la nostra vida i endreçar la història humana cap a la salvació definitiva. Senyor, l'Església que tu estimes està malalta. És dèbil i envellida. Ens manquen forces per a caminar cap el futur anunciant amb vigor la teva Bona Nova. Jesús, si tu vols, pots curar-nos.

Jesús, tu ets la Paraula de Déu feta carn. El gran Indignat que ha posat la seva tenda entre nosaltres per a denunciar el nostre pecat i engegar la renovació radical que necessitem. Sacseja la consciència dels teus seguidors. Desvetlla-nos d'una religió que ens tranquil·litza i ensopeix. Fes-nos avinent la nostra vocació primera i envieu-nos de bell nou a anunciar el teu regne i curar la vida.

Jesús, tu ets el nostre únic Senyor. No volem substituir-te   per ningú. L'Església és només teva. No volem altres senyors. ¿Per què no ocupes sempre el centre de les nostres comunitats ? ¿Per què et suplentem amb el nostre protagonisme? ¿ ,Per què amguem el teu evangeli? ¿ Per què seguim sords a les teves paraules si són esperit i vida? Jesús, ¿ A qui anirem? Només tu tens paraules de vida eterna.


Jesús, tu ets el nostre Amic. Així ens ho dius tu, malgrat quasi ho haguem oblidat. Tu has volgut que la teva Església sigui una comunitat d'amics i amigues. Ens has regalat la teva amistat. Ens has deixat la teva pau. La ens has donada per a sempre. Tu ets amb nosaltres fins al final. ¿Per què tanta discòrdia, recels i enfrontaments entre els teus seguidors? Jesús, donau-nos avui la vostra pau. Nosaltres no la sabem trobar.

José Antonio Pagola

 

 

 

¿QUIN MISTERI S'AMAGA EN ELL?

¿Qui deis qui som jo?

”I vosaltres, ¿qui deis qui som jo?”. Cadascú ha de respondre. No és suficient seguir repetint fórmules i tòpics sobre Jesús. És necessari un esforç per intuir cada cop millor quin misteri s'amaga en aquest home en el qual els creients descobrim com enlloc el rostre viu de Déu. Vull assenyalar alguns aspectes que destaquen avui investigadors i especialistes sobre Jesús.

Jesús fou un profeta que comunicà a la gent una experiència única i original de Déu, sense desfigurar-la amb pors, ambicions i fantasmes que les religions solen projectar d'ordinari sobre la divinitat.

Per a Jesús, Déu és amor compassiu. La compassió és la manera de ser de Déu, la seva primera reacció davant l'esser humà i davant tota la creació. Per això, Jesús parla, actua, viu i mor mogut per la compassió.

Jesús sols viu per a implantar en el món el que ell nomena “regne de Déu”. Fou un gran somni. La passió que animà la seva vida. Volia veure realitzat entre els homes el projecte de Déu: una vida més digna i feliç per a tots, ara i per sempre.

Jesús no es dedicà a organitzar una religió més perfecta, desenvolupant una teologia més precisa sobre Déu o una litúrgia més digna. El que de veres el preocupava era la felicitat de la gent. Per això s'entregà a eliminar el sofriment i a lluitar contra tot el que fa mal o permet la humiliació de les persones.

Jesús estimà els més pobres i indefensos de la societat. Altres també ho han fet abans i després d'ell. El més sorprenent és que, part damunt dels pobres, Jesús no ha   estimat res, ni la religió, ni la llei, ni les tradicions més venerables.

¿Qui és aquest home que, endemés de viure només per a la felicitat dels altres, ha gosat suggerir que Déu se li assembla, ja que sols vol i cerca una vida més digna i feliç per a tots? ¿Quin misteri s'amaga en ell? Per a intuir-lo, res millor que seguir les seves passes.

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.