COMUNICACIONS:
– La Col·lecta en motiu de Mallorca Missionera ha recaptat a les "nostres Parròquies" : 2.566'60 euros
– Dimarts, dia 15, Festa de Sant Isidre llaurador: a les 20 hores: Missa a la Parròquia dels Dolors, pregària pels difints de l'Associació "S'Agrícola"
– Aquesta Setmana tenen lloc les Festes de Sant Domingo:
Dijous, 17 i Divendres, 18 maig: Missa de Triduo , al Convent, 19 hores
Dissabte, 18 maig, 19 hores: MISSA I PROCESSÓ , Benedicció de l'Aigua de la Cisterna.-
– DIUMENGE, DIA 20 : FESTA DEL SANT CRIST
Missa Solemne Concelebrada, presidida pel Vicari General, Mn Antoni Vera,. Ales 20'00 hores: Parròquia dels Dolors SANT CRIST
* * * * * *
UN BUIT
Enduit al cel.
L'animal només capta en el seu entorn allò que és significatiu per al seu instint. Les altres coses no existeixen per a ell. No mira a dreta ni esquerra. Només l'interessa allò que atreu la tendència instintiva: Els animals viuen en un món tancat.
L'esser humà és distint. Cerca sempre una resposta concreta a les seves necessitats, però mai queda satisfet. El món sencer no pot donar resposta definitiva al que cerca. Sempre desitja “més”. Mai troba satisfacció plena a les seves creacions. Son destí sembla excedir tot el que ha conquerit fins llavors i pot conquerir en un futur.
Així ho veuen filòsofs i antropòlegs. El desig humà no coneix límits ni fronteres, viu pressionat per un “excés de vitalitat”. (M.Scheler), tendeix vers “l'insospitat” (A. Gehlen), està “transit d'infinitud” (W Pannenberg), porta al cor de s'existència una “apertura infinita” (H. Plessner). Està estructurat de mode que a cada desig i estremiment cerca quelcom que respongui al anhel de felicitat eterna.
Aquest segle hem assistit a fortes crítiques de la idea cristiana del “cel”: no hi ha que esperar de Déu; totes les nostres esperances s'han de posar en l'home. No hi ha cel, cal contentar-nos amb el que ens pot donar la terra. Tanmateix, ha estat un filòsof ateu, l'alemany Erst Bloch, el qui ha plantejat de nou la qüestió del cel des de les arrels: ¿Que fem amb el “buit” que deixa l'eliminació de la hipòtesi d'un Déu Salvador?
Avui l'actitud dels filòsofs vers l'esperança religiosa està canviant (G.Vàtimo, J. Derrida, E.Levinas, J. Habermas). Eugeni Trias ha publicat un estudi amb significatiu títol La razón fronteriza (Destino, Barcelona 1999). Un cop més el filòsof català ens recorda que la raó sempre es topa amb un “límit” més enllà del qual res es pot conéixer ni dir: Per això, en front d'una “raó sacralitzada” per la “Il·lustració”, que gosa negar tot el que no pot verificar, Trias advoca per una “raó fronterera”, oberta al misteri, que permet cercar l'encontre amb el transcendent.
Segons la fe cristiana, quan la raó es troba amb la frontera del misteri, l'esperit humà és invidat a creure en el “Déu amagat” que li promet satisfer la set de felicitat eterna. Esperar el cel no és sinó escoltar aquesta promesa. A tot això ens convida la festa de l'Ascensió del Senyor.
José Antonio Pagola
Setè Diumenge de Pasqua – LA ASCENSIÓ DEL SENYOR
EVANGELI
Fou enduit al cel i s'assegué a la dreta de Déu.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Marc 16, 15-20
En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i 15 els digué:
–Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. 16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.
Ascensió de Jesús
19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.
Paraula de Déu
UN NOU COMENÇAMENT
Els evangelistes descriuen amb llenguatges diferents la missió que Jesús confia als seus seguidors. Segons Mateu, han de “fer deixebles” que aprenguin a viure com ell els ha ensenyat. Segons Lluc, han de ser “testimonis” del que han viscut devora ell. Marc ho resumeix tot dient que han de “proclamar l'Evangeli a tota la creació”.
Els qui s'apropen avui a una comunitat cristiana no es troben directament amb l'Evangeli. Perceben el funcionament d'una religió envellida, amb greus signes de crisi. No poden identificar amb claretat a l'interior d'aquesta religió la Bona Nova provinent de l'impacte promogut per Jesús fa vint segles.
D'altra banda, molts cristians no conéixen directament l'Evangeli. Tot el que saben de Jesús i son missatge és el que poden reconstruir de manera parcial i fragmentària recordant el que han escoltat a catequistes i predicadors. Viuen la seva religió privats del contacte personal amb l'Evangeli.
¿Com podran proclamar-lo si no el conéixen dins les pròpies comunitats? El Concili Vaticà II recordava això massa oblidat: L'Evangeli és, en tot temps, el principi de tota vida per a l'Església”. Ha arribat el moment d'entendre i configurar la comunitat cristiana com a lloc on el primer és acollir l'Evangeli de Jesús.
Res pot regenerar el teixit en crisi de nostres comunitats com la força de l'Evangeli. Només l'experiència directa i immediata de L'Evangeli pot vitalitzar l'Església. Dins uns anys, quan la crisi ens obligui a centrar-nos només en l'essencial, veurem amb claretat que res és més important avui per als cristians que reunir-nos per llegir, escoltar i compartir junts els relats evangèlics.
Primer cal creure en la força regeneradora de l'Evangeli. Els relats evangèlics ensenyen a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Viure la vida cristiana no com un deure, sinó per irradiació i contagi. Possible és introduir a les parròquies una dinàmica nova. Reunits en petits grups, en contacte amb l'Evangeli, recuperarem la nostra vertadera identitat de seguidors de Jesús.
Tornar a l'Evangeli com un nou començament. No val qualsevol programa o estratègia pastoral. En pocs anys, escoltar junts l'Evangeli de Jesús no serà una activitat més, sinó la matriu d'on començar la regeneració de la fe cristiana en petites comunitats dispersades enmig d'una societat secularitzada.
El papa Francesc ens diu que el principi motor de la renovació de l'Església del nostre temps cal trobar-lo en “tornar a la font i recobrar la frescor original de l'Evangeli”.
Ascensió del Senyor – Temps Pasqual
Ac 1,1-11 Ef 4,1-13 Mc 16,15-20
Els quaranta dies
Què queda per fer
El Defensor
On s'està Jesús
Els quaranta dies
Sant Lluc ens narra dues vegades l'Ascensió de Jesús al cel; al final del primer volum i a l'inici del segon, d'on és el fragment, que hem llegit com a primera lectura d'avui.
És l'únic evangelista que concreta la durada de quaranta dies de Jesús ressuscitat, fent-se present als deixebles i ensinistrant-los per a la missió.
Vulgues que no, tornen a la memòria els quaranta dies del desert de Jesús conduït per l'Esperit. Fou un temps complet i necessari per a endinsar-se en la seva filiació afirmada per la dolça veu divina del seu baptisme, bo i projectant-la en l'enfoc del treball apostòlic pel Regne. Les temptacions voldran desviar-li la comprensió i el bon ús de la seva condició de fill.
En el text d'avui, passats els 40 dies pasquals, Jesús posa al centre el baptisme de l'Esperit, i no d'aigua com el de Joan. Seran enviats arreu. Res no els podrà fer mal. Ni tampoc podran ser danyats per les amenaces ni temptacions. La prèdica, que Jesús els ordena, incorpora ja radicalment la mort i resurrecció de Jesús. De fet Jesús és la penyora de la vida de tots.
Els ho ha explicat una i altra vegada. El camí de la solidaritat del Regne passa per la creu prevista per Moisès, els profetes i els salms, per dur endavant el vertader Regne, la mostra de l'amor absolut de Déu. No són la riquesa, l'honor i el poder, el fonament de la prèdica, sinó l'abaixament del fill mort ressuscitat.
Aplicació: Tota vida cristiana necessita aquests quaranta dies simbòlics, la catequesi, la vida comunitària, per endinsar-se definitivament en l'amor de Déu i sentir la urgència de comunicar-lo on faci falta, començant pels més febles i allunyats.
Què queda per fer?
Precisament tot el segon volum de Lluc desgrana la tasca missionera inicial. Cal anar arreu, començant pel poble d'Israel fins als extrems de la terra. En el sant sopar Jesús havia predit que ell havia de marxar, tot i la tristor dels deixebles, per tal d'acomplir la seva promesa, també promesa del Pare, d'enviar el Defensor, l'Esperit.
L'evangeli de Marc que hem llegit descriu les actuacions cristianes similars a les de Jesús, predicació i curacions. Imposicions de mans. Això sí, reeixiran davant de mil dificultats.
Aplicació: En el llibre obert dels Fets de l'Església caldrà anar afegint els capítols de les nostres vides per arribar a la talla del Crist total, tal com proposa la carta als Efesis. Cadascú aportarà la seva pinzellada carismàtica, com Pere i Joan, o Felip i Esteve, o Bernabé, Lluc i Pau i tota la saga d'homes i de dones que van donar tan immens testimoni.
El Defensor
Ara, en el comiat, insisteix Jesús com dèiem, en el baptisme no d'aigua, com el de Joan, sinó com el seu propi, el de l'Esperit. No trigarà en arribar. Joan anota que el Defensor promès farà recordar i entendre Jesús. Lluc preveu l'enardiment apostòlic: quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.
Aplicació: de sempre, en parlar de l'Esperit Sant, cal demanar-li i obrir-se als seus dons i a la multiplicitat de funcions en la construcció de la comunitat, sense perdre la cohesió d'un sol cos i un sol Esperit.
On s'està Jesús?
L'Ascensió té un terme, Jesús va al Pare. Està a la dreta del Pare. Més enllà dels elements simbòlics clàssics d'aquest llenguatge, Ascensió i Estar-se en el Pare, obre finalment el grup de deixebles a una alegria infinita. Tal com els hem vist al llarg de les narracions evangèlics, més aviat han estat resistents i interessats, sense una alteritat absoluta.
En el Glòria de la missa dominical per un moment agraïm a Déu, no els nostres profits, sinó la seva immensa glòria. Pura gratuïtat. Agraïment per ser Ell qui és.
En el comiat d'avui, els deixebles se'n tornen a Jerusalem amb una alegria immensa. Ho recull Lluc al final del seu evangeli.
Aplicació: la nit de la traïció, durant la Cena, desitja Jesús que la seva joia sigui també la joia dels deixebles i que sigui completa del tot. A la fi s'acompleix el vaticini. L'Esperit els fa entendre que Jesús va al Pare i se n'alegren infinitament. Han centrat el seu cor en Jesús. Aquest és el repte.
Santi Thió, sj
Què introduïm nosaltres en la vida del nostre pròxim?"
L’Ascensió del Senyor
Cap a l’any 9 abans de Crist, els pobles grecs de la província romana de l’Àsia van prendre el determini de canviar el calendari.
En endavant, la història de la Humanitat no es comptaria a partir de la fundació de Roma com fins aleshores sinó a partir del naixement de l’emperador August.
La raó per fer-ho era de pes.
Perquè els havia sigut Bona Notícia per a tothom ja que havia portat la pau introduint en el món un ordre nou.
August era el gran benefactor i salvador.
Els cristians començaren a proclamar un missatge molt diferent:
“La Bona Notícia no és August sinó Jesús.”
Per això l’evangelista Marc va titular així el seu evangeli: “Bona Notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu.”
I per això, en el seu evangeli, el manament final del Ressuscitat és aquest: “Aneu pel món sencer i proclameu la Bona Nova.”
Bona Notícia és una realitat que, enmig de tantes experiències dolentes, porta a la vida de la gent una esperança nova i regeneradora.
Les bones notícies
-aporten llum
-desvetllen l’alegria
-donen un nou sentit a tot i a tothom
-animen a viure d’una manera més oberta i més fraterna.
Tot això i més és Jesús.
Però… ¿com proclamar-lo avui com a Bona Notícia?
Podem explicar doctrines sublims sobre Jesús: En Ell està la salvació de la humanitat, la redempció del món, l’alliberació definitiva de la nostra esclavitud, la divinització de l’ésser humà.
Tot això és ben cert.
Ara bé: no és suficient.
Perquè no és el mateix exposar veritats de contingut que és teòricament bo pel món.- que fer que la gent pugui experimentar a Jesús com una realitat nova i bona en la seva pròpia vida.
No és difícil d’entendre perquè la gent sentia a Jesús com a Bona Notícia. Perquè tot el que Ell deia i feia els feia bé.
Concretament:
-els treia la por a Déu
-els feia sentir la seva misericòrdia
-els ajudava a viure compresos i perdonats.
Tota la seva manera de ser i de fer eren realitats bones per a tots
-era compassiu i proper
-acollia els més oblidats
-abraçava els més petits
-beneïa i curava els malalts
-es fixava i atenia els desenganyats/desesperançats
Tota la seva actuació introduïa en la vida de les persones realitats bones:
-la salut
-el perdó
-la veritat
-la força interior
-l’esperança
En resum: era una gran sort trobar-se amb Ell!
Què introduïm nosaltres en la vida del nostre pròxim?
¿Penseu que és una gran sort trobar-se amb nosaltres com ho era trobar-se amb Jesús?
¿La claror i la llum del nostre cor es tradueix en el somriure franc, amable i obert a tothom, encara que no se’l mereixin però – segur, seguríssim -, el necessiten?
Què vols irradiar amb cara de pomes agres?
I, a qui?
CONCERT "FESTES DE FARTÀRITX"
