NOMENAMENTS…
El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull ha signat un primer grup de nomenaments amb data de 29 de juny de 2018, i que ara es fan públics:
Seminari Major i Seminari Menor en Família:
Rector: Mn. Antoni Vera Díaz
Director Espiritual: Fra Jaume Puigserver Capellà, TOR
Formador: Mn. Jaume A. Estela Cortès
Formador del Seminari Menor: Mn. Danilo Urzeda Pereira
Mn. Antoni Amorós Terrassa
Rector de les parròquies de Ntra. Sra. dels Dolors, Crist Rei i Sant Pau de Manacor.
Mn. Josep Ramon Ortega Fons
Rector de les parròquies de Capdepera i Cala Rajada.
Mn. Josep Adrover Vallbona
Rector de les parròquies de Sencelles i Costitx …
Mn. Bartomeu Villalonga Moyà
Rector de les parròquies de Santanyí, es Llombards, s'Alqueria Blanca, Calonge i Cala d'Or.
Mn. Guillem Feliu Ramis
Rector de les parròquies de Binissalem, Consell i Santa Maria del Camí
Mn. Juan José Llamedo González
Rector de les parròquies de Llubí i Sineu
P. Lenin Vladimir Cárdenas Torres, CR
Rector solidari i moderador de la parròquia de la Immaculada Concepció (Sant Magí) de Palma.
P. Pablo Guerrero Pacheco, CR
Rector solidari de la parròquia de la Immaculada Concepció (Sant Magí) de Palma.
P. Petrus L. J. M. Bronneberg, CR
Rector solidari de la parròquia de la Immaculada Concepció (Sant Magí) de Palma.
P. Francisco Javier Delgado, CR
Adscrit a la parròquia de la Immaculada Concepció (Sant Magí) de Palma.
Mn. José Roca Ramos
Vicari de les parròquies de Binissalem, Consell i Santa Maria del Camí
Mn. Baltasar R. Morell Fuster
Vicari de les parròquies de Santa Maria la Major, Crist Rei i Sant Domingo d'Inca; de Selva, Caimari, Mancor de la Vall, Lloseta i Biniamar.
Mn. Danilo de Urzeda Pereira
Vicari de les parròquies de Pollença i del Port de Pollença.
Continua com a formador del Seminari Menor en Família.
Mn. Joan Femenia Ávila Servei a la Pastoral de la Salut i el cementeri.
* * * * * *
COMUNICACIONS:
(30 juny – 1 juliol)
– Les col·lectes d’avui són per ajudar a pagar les despeses de la restauració de l’arrambador de l’escala del campanar dels Dolors.
– Dijous que ve dia 5 hi haurà pregària amb exposició del Santíssim a la capella de les religioses de la Puresa. Serà a les 20’30. Organitza el Grup d’Adoració Nocturna.
– La missa dels dissabtes capvespre que se celebra en el convent de sant Vicenç Ferrer queda suspesa durant els mesos d’estiu.
– En nom de les nostres comunitats Parroquials hem fet arribar l’enhorabona al nou cardenal, Lluís Francesc Ladària amb el compromís de pregar per ell.
* * * * * *
EVANGELI
|
Mc.5, 21-43
Guarició d'una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida
|
UNA DONA DE FE GRAN
L'escena és sorprenent. L'evangelista Marc presenta a una dona desconeguda com a model de fe per a les comunitats cristianes. D'ella podran aprendre com cercar a Jesús amb fe, com arribar a un contacte guaridor amb ell i com trobar en ell la força per a començar una vida nova, plena de pau i salut.
A diferència de Jaire, identificat com a “cap de la sinagoga” i home important a Cafarnaum, aqueixa dona no és ningú. Només sabem que pateix una malaltia secreta, típica de dona, i no pot viure de manera sana, com a dona, esposa i mare.
Sofreix i molt, físicament i moralment. Ha perdut tot quant tenia darrera metges i no l'han curada. Tanmateix, no accepta viure per sempre com a malalta. Està tota sola. Ningú li ajuda a apropar-se a Jesús, però ella el trobarà.
No espera passiva que Jesús s'apropi i li imposi les mans. Ella mateixa el cerca. Superarà tots els obstacles. Farà tot quant sap i pot. Jesús capta el seu desig de vida. La confiança en sa força guaridora és completa.
La dona no es resigna amb veure Jesús de lluny. Cerca el contacte directe i personal. Actua amb determinació però assenyada. No vol enutjar ningú. S'acosta per darrera, entre la gent, i toca el mantell. En un gest delicat concreta i expressa totas la seva confiança en Jesús.
Tot ha passat en secret, però Jesús vol que tots coneguin la gran fe d'aquesta dona. Quan ella, atemorida i amb por, confessa el que ha fet, Jesús li diu: “Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i ves-te'n en pau”. Aquesta dona, capaç de cercar i acollir la salvació que Jesús ofereix, és un model de fe per a tots nosaltres.
¿ Qui ajuda a les dones del nostre temps a trobar Jesús ?
¿ Qui s'esforça per comprendre els obstacles que troben dins l'Església actual per a viure llur fe amb Crist “en salut i pau” ?
¿Qui valora la fe i els esforços de les teòlogues que, sense recolzament, treballen per a obrir camins per viure les dones amb més dignitat dins l'Església de Jesús ?
Les dones no troben l'acollida, la valoració i la comprensió que trobaven en Jesús. No les sabem mirar com ell les mirava. Tanmateix, són elles les qui avui amb la seva fe en Jesús i alè evangèlic sostenen la vida de les nostres comunitats cristianes.
José Antonio Pagola
FORA DOMINACIÓ MASCULINA
Vés-te'n en pau.
L'incident que conta Marc és atractiu. Una dona empegueïda i atemorida s'apropa a Jesús, com d'amagat, amb la confiança de quedar curada d'una malaltia que la humilia fa temps. Ha perdut tot quan tenia darrera metges, està tota sola i sense futur, s'acosta a Jesús amb una fe molt gran. Només cerca una vida més digna i més sana. Al rerafons del relat s'endivina un problema greu. La dona sofreix pèrdues de sang: una malaltia que l'obliga a viure en estat de discrimació i impuresa ritual. Les lleis religioses l'obliguen a evitar el contacte amb Jesús i, tanmateix, és aquest contacte el que la podria curar.
La curació es dóna quan aquella dona, educada en categories religioses que la condemnen a la discriminació, s'allibera de la llei per confiar en Jesús. En aquell profeta, enviat de Déu, hi bha una força capaç de salvar la dona. Ella “sent que son cos estava curat”; Jesús “sent la força guaridora que ha sortit d'ell”.
Aquest episodi, en aparença insignificant, és un exponent del que es recull de manera constant en les fonts evangèliques: l'actuació salvadora de Jesús, compromès sempre a alliberar la dona de l'exclusió social, de la opressió del barò dins la família patriarcal i de la dominació religiosa dins el poble de Déu.
Presentar Jesús com un “feminista”, compromès en la lluita per la igualtat de drets home – dona…, seria anacrònic. La seva actuació és més radical. La superioritat del baró i la submissió de la dona no vénen de Déu. Per això, entre els seus seguidors no hi ha de see. Jesús conceb el seu moviment com un espai sense dominació masculina.
La relació homes – dones està malalta, també dins l'Església. Les dones no poden sentir “la força salvadora” que surt de Jesús. És un dels nostres pecats. El camí de la curació és clar: suprimir les lleis, costums, estructures i pràctiques que generen discriminació de la dona, i fer de l'Església un espai sense dominació masculina.
Diumenge XIII de durant l’any.
"La relació entre homes i dones segueix precària i malaltissa fins i tot dins de l’Església"
L’incident narrat per Marc és molt i molt atractiu.
Una pobra dona avergonyida i temorosa s’apropa a Jesús secretament amb la segura confiança de quedar curada d’una malaltia que la humilia des de fa temps.
Arruïnada pels metges, sola i sense futur, ve a Jesús amb una gran fe.
Únicament busca una vida més digna i més sana.
En el rerefons del relat s’endevina la gravetat del seu problema, de la seva malaltia.
La dona pateix pèrdues de sang: una malaltia que l’obliga a viure en un estat permanent de discriminació i d’impuresa ritual segons la llei jueva.
La llei l’obliga a evitar el contacte amb Jesús i, amb tot, és precisament aquest contacte el que la podria guarir, curar.
La curació es produeix quan aquella dona, educada en unes categories religioses que la condemnaven a la discriminació, aconsegueix alliberar-se de la llei jueva per confiar en Jesús.
En aquell profeta enviat per Déu, hi ha una força capaç de salvar a aquella malalta crònica.
Ella, de sobte, va notar que el seu cos estava curat i Jesús va notar la força salvadora que havia sortit d’Ell.
Aquest episodi, aparentment insignificant, és un exponent més del que es recull de manera constant en les fonts evangèliques
-l’actuació salvadora de Jesús, compromès sempre en alliberar la dona
-de l’exclusió social
alliberar-la
-de l’opressió de l’home, típica de la família patriarcal
alliberar-la
-de la dominació religiosa dintre del poble de Déu. Dominació escalvitzant.
Seria avui anacrònic, és a dir, fora de temps, presentar Jesús com un feminista dels nostres dies compromès en la lluita per la igualtat de drets entre dona i home.
La seva actuació és més radical.
La pretesa superioritat de l’home i l’obligada submissió de la dona.- no vénen de Déu.
Per això, entre els seguidors de Jesús, superioritat i submissió han de desaparèixer.
Jesús entén el seu moviment com un espai sense dominació masculina.
Malauradament, la relació entre homes i dones segueix precària i malaltissa fins i tot dins de l’Església.
Les dones encara no poden notar la força salvadora que surt de Jesús
-és un dels nostres pecats. Un pecat típicament masculí i clerical
El camí de la curació i de la recuperació de la dona és ben clar:
-cal suprimir les lleis, costums, estructures i pràctiques habituals que generen discriminació de la dona
-i fer de l’Església un espai sense dominació masculina i clerical.
Dominació que, avui per avui, és encara total i opressiva. Absolutament lamentable i criticable i que hauria de ser totalment escombrada de la vida de l’Església del segle XXI.
