TEMPS D’ADVENT

COMUNICACIONS:

 

 Com cada any des de Càritas Diocesana de Mallorca s’organitza la campanya del Rebost, una iniciativa per recollir productes bàsics d’alimentació, d’higiene personal i de neteja de la llar per cobrir la demanda de persones i famílies que ho necessiten. Des del centre de Distribució d’Aliments de Manacor, els productes que més es requereixen per tal de cobrir aquestes necessitats són:

+ Oli de gira-sol i olo d’oliva

+ Tomàtiga fregida

+ Tonyina

+ Llegums sec i cuits

+ Farina

+ Sucre

+ Pasta: sopa, fideus, espaguetis, espirals, etc

+ Arròs

+ Brics de brou

+ Fruita en conserva

+ Galetes

+ Llet

+ Cacau en pols

+ Productes d’higiene: compreses higièniques, dentífrics, desodorants, etc

+ Productes nadalencs

 

La recollida d’aquests productes a les nostres parròquies, es farà el pròxim cap de setmana 15 i 16, on oferirem com cada any en el moment de l’ofertori, aquells productes que volguem com a signe de la nostra solidaritat amb el més necessitats.         

 

DIUMENGE SEGON D'ADVENT   

(POWER-POINT)

2º diumenge d'Advent (C)

EVANGELI

Tothom veurà la salvació de Déu.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 3,1-6

Predicació de Joan Baptista

 

1 L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, 2 durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. 3 Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, 4 tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:

És la veu d'un que crida en el desert:

Prepareu el camí del Senyor,

aplaneu les seves rutes.

5 S'alçaran les fondalades,

s'abaixaran les muntanyes i els turons,

el terreny tortuós quedarà pla

i el camí escabrós serà allisat;

6 i tothom veurà la salvació de Déu.

Paraula de Déu.

 

OBRIR CAMINS NOUS

Els primers cristians veren en l'actuació del Baptista el profeta que preparà decisivament el camí a Jesús. Però, al llarg dels segles, el Baptista s'ha convertit en una crida urgent a preparar camins que ens permetin acollir Jesús entre nosaltres.

Lluc resumeix son missatge amb aquest crit agafat del profeta Isaïes: “Prepareu el camí del Senyor”. ¿ Com escoltar aquest crit en l'Església d'avui ? ¿ Com obrir camins per a que els homes i dones del nostre temps poguem trobar-nos amb ell ? ¿ Com acollir-lo dins les nostres comunitats ?

Primer de tot, prendre consciència de que necessitem un contacte més viu amb sa persona.. No és possible nodrir-nos només de doctrina religiosa. No és possible seguir un Jesús convertit en una sublim abstracció. Necessitem sintonitzar vitalment amb ell, deixar-nos atreure per son estil de vida, contagiar-nos de sa passió per Déu i per l'esser humà.

Enmig del “desert espiritual” de la societat moderna, hem  d'entendre i configurar la comunitat cristiana com a un lloc on s'acull l'Evangeli de Jesús. Viure l'experiència de reunir-nos creients, menys creients, poc creients i inclús no creients en torn del relat evangèlic de Jesús. Donar-li l'oportunitat d'entrar amb sa força humanitzadora dins els nostres problemes, crisis, pors i esperances.

Cal no oblidar-ho. En els evangelis no aprenem doctrina acadèmica sobre Jesús, destinada a envellir al llarg dels segles. Aprenem un estil de viure realitzable en tot temps i tota cultura: l'estil de viure de Jesús. La doctrina no arriba al cor, no converteix, no enamora. Jesús, sí.

L'experiència directa i immediata amb el relat evangèlic ens fa néixer a una nova fe, no per via “d'adoctrinament” o “d'aprenentatge teòric”, sinó per contacte vital amb Jesús. Ell ens ensenya a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Ens fa viure la vida cristiana no com a deure, sinó per contagi. En contacte amb l'Evangeli recobrem la nostra vertadera identitat de seguidors de Jesús.

Mirant el evangelis experimentem que la presència invisible i silenciosa del Ressuscitat agafa trets humans i recobra veu concreta. De cop tot canvia: podem viure acompanyats per qui dóna sentit, veritat i esperança a nostra existència. El secret de tota evangelització està en posar-nos en contacte directe i immediat amb Jesús. Sense ell no és possible engendrar una fe nova.

FER LLOC A DÉU

Prepareu el camí de Senyor.

Joan crida molt. Ho fa perquè veu el poble endormit i vol desvetllar-lo, el veu apagat i vol encendre la fe en un Déu Salvador. El seu crit en concentra en una crida: “Prepareu el camí del Senyor”. ¿ Com obrir camins al Déu ? ¿ Com fer-li més lloc en nostra vida ?

Recerca personal. Per a molts, Déu està avui ocult i encobert per molts prejudicis, dubtes, mals records de la infància o experiències religioses negatives. ¿ Com descobrir-lo ? L'important no és pensar en l'Església, els capellans, la missa o la moral sexual. Primer, obrir el cor i cercar el Déu viu que ens revela Jesucrist. Déu se deixa trobar pels qui el cerquen.

Atenció interior. Per obrir un camí a Déu és necessari devallar al fons del nostre cor. Pel qui no cerca Déu dins son interior és difícil que el trobi fora. Dins nosaltres trobarem pors, preguntes, desitjos, buit… No importa. Déu està aquí. Ell ens ha creat amb un cor que no descansarà si no és en ell.

Amb un cor sincer. No ens ha de preocupar el pecat o la mediocritat. El que més ens apropa al misteri de Déu és viure en la  veritat, no enganyar-nos a nosaltres mateixos, reconéixer el nostres errors. La trobada amb Déu esdevé quan neix aquesta pregària: “Oh Déu, teniu compassió de mi, som un pecador”. Aquest és el millor camí per a rocobrar la pau i l'alegria interior.

En actitud confiada. És la por el que tanca a molts el camí vers Déu. Tenen por a trobar-se amb Ell, només pensen en son judici i càstigs. No creuen que Déu sigui amor i que, inclús quan jutja l'esser humà, ho fa des de l'amor infinit. Desvetllar la confiança total en aquest amor pot ser començar a viure d'una manera nova i gpojosa amb Déu.

Camins diferents. Cadascú ha de fer son recorregut. Déu ens acompanya a tots. No abandona ningú i manco que es sent perdut. L'important és no perdre el desig humil de Déu. Qui segueix i confia, el que de qualque manera desitja creure és ja “creient” davant aquest Déu que coneix fins al fons el cor de cada persona.

 

 

 

 

"El Nadal és una mentida més"

L’Evangeli d’avui acaba amb aquests mots: “Tothom veurà la Salvació de Déu.”

Qui la veurà? Els que estiguin ben disposats. Els receptius, els senzills, els agraïts, els bons creients.

No la veuran els orgullosos, els autosuficients, els petulants, els que es pensen saber-ho tot, els creguts, els pets bufats que bufen el caldo fred.

L’oferta de Déu és universal.

Però, l’acceptació és personalíssima, és intransferible.

I aquí és a on la majoria fallem.

I, per què?

Perquè

no som prou senzills

no som prou receptius

no som prou agraïts

no som prou creients.

Si de debò ho fóssim, aquest podria ser per a nosaltres el primer Nadal sincer de la nostra vida.

Si no és així… del Nadal val més que ni en parlem.

Per què?

Perquè el Nadal és una mentida més, hàbilment manipulada:

pels capitalistes del món sencer

pels poderosos que ho maneguen tot en llur propi profit

pels ateus que es riuen de Déu

pels dèspotes i pocavergonyes que si volessin no veuríem mai el sol.

Mentida al servei del màxim negoci.

Aquí Déu no hi pinta res.

Aquí Déu és el Gran Absent.

 

 

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.