BON NADAL

NOELI NZIZA     

(Video   de  BURUNDI)

 

 

 

 

 

PER  CELEBRAR  EL  NADAL…

CELEBRAR NNADAL CELEBRAR

 

 

 

 

 

 

PREGÀRIA  DE  NADAL:

ORACIÓ DE NADAL

 

 

 

 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 
 
 

 

–No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
14 –Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
 
 

 

DAVANT EL MISTERI DE L'INFANT

 

Les persones humanes ens avesem a tot. Sovint, el costum i la rutina buiden de vida nostra existència. Ch. Peguy deia que “hi ha una cosa pitjor que tenir una ànima perversa, i és tenir una ànima acostumada a quasi tot”. Per això, no ens estranya massa que la celebaració de Nadal, voltada de superficialitat i consumisme foll, no digui res a tants homes i dones d'ànima “avesada”

 

Ens hem avesat a escoltar que “Déu ha nascut en el portal de Betlem”. Ja no ens sorprèn ni commou un Déu que s'ofereix com un nin. Ho diu A. Saint-Exupery en el pròleg del deliciós Petit Príncep: “Totes les persones majors han estat nins abans. Però moltes no s'en recorden”. Ens oblidem el que és ser nins. I ens oblidem que la primera mirada de Déu quan s'apropa al món ha estat la mirada d'un infant.

I aquesta és la gran nova de Nadal. Déu és un Misteri. Però ara sabem que no és tenebrós, inquietant i terrible, sinó algú que s'ens ofereix proper, indefens, entranyable, des de la tendresa i transparència d'un infant.

I aquest és el missatge de Nadal. Sortir a l'encontre d'aquest Déu. Canviar el cor, fer-nos infants, néixer de bell nou, recobrar la transparència del cor, obrir-nos amb confiança a la gràcia i al perdó.


 


 


 


ANTE EL MISTERIO DEL NIÑO

Los hombres terminamos por acostumbrarnos a casi todo. Con frecuencia, la costumbre y la rutina van vaciando de vida nuestra existencia. Decía Charles Péguy que “hay algo peor que tener un alma perversa, y es tener un alma acostumbrada a casi todo”. Por eso no nos puede extrañar demasiado que la celebración de la Navidad, envuelta en superficialidad y consumismo alocado, apenas diga ya nada nuevo ni gozoso a tantos hombres y mujeres de “alma acostumbrada”.

Estamos acostumbrados a escuchar que “Dios ha nacido en un portal de Belén”. Ya no nos sorprende ni conmueve un Dios que se ofrece como niño. Lo dice Antoine de Saint Exupéry en el prólogo de su delicioso Principito: “Todas las personas mayores han sido niños antes. Pero pocas lo recuerdan”. Se nos olvida lo que es ser niños. Y se nos olvida que la primera mirada de Dios al acercarse al mundo ha sido una mirada de niño.

Pero esa es justamente la gran noticia de la Navidad. Dios es y sigue siendo Misterio. Pero ahora sabemos que no es un ser tenebroso, inquietante y temible, sino alguien que se nos ofrece cercano, indefenso, entrañable, desde la ternura y la transparencia de un niño.

Y este es el mensaje de la Navidad. Hay que salir al encuentro de ese Dios, hay que cambiar el corazón, hacernos niños, nacer de nuevo, recuperar la transparencia del corazón, abrirnos confiadamente a la gracia y el perdón.

A pesar de nuestra aterradora superficialidad, nuestros escepticismos y desencantos, y, sobre todo, nuestro inconfesable egoísmo y mezquindad de “adultos”, siempre hay en nuestro corazón un rincón íntimo en el que todavía nos hemos dejado de ser niños.

Atrevámonos siquiera una vez a mirarnos con sencillez y sin reservas. Hagamos un poco de silencio a nuestro alrededor. Apaguemos el televisor. Olvidemos nuestras prisas, nerviosismos, compras y compromisos.

 

LA  SIBIL·LA

 

 


MATINES  A  LA  RESIDÈNCIA

Els alumnes de l’Escola de Música 440 Aula Musical de Manacor i Cala Millor,

dirigits per Rosa Carbonell,

col·laboraren un any més a les Matines de la Residència Municipal de Manacor.

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.