DIUMENGE IV DURANT L’ANY

DIUMENGE IV TPO

(Power-Point)

Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: No és el fill de Josep, aquest?

Ell els digué: Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble. I afegí: Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble.

 

 

 

 

4º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

Jesús, com Elies i Eliseu , no és enviat només als jueus…

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 4,21-30

 

21 Aleshores començà dient-los:

–Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.

22 Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:

–¿No és el fill de Josep, aquest?

23 Ell els digué:

–Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.

24 I afegí:

–Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. 25 Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. 27 I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; 29 es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. 30

Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

Paraula de Déu.

 

Jr 1,4-5.17-19 1Co 12,31-13,13 Lc 4,21-30

Avui la Paraula de Déu ens parla de profetes i de profetisme. Profetes i profetesses no són les persones que endevinen el futur, sinó aquelles persones que ens parlen en nom de Déu, són com la boca del Senyor.

Com llegim avui a la primera lectura de Jeremies, els profetes han estar cridats i consagrats per Déu des de les entranyes de la mare, enviats al poble, sobre tot en moments històrics difícils i conflictius, per anunciar els plans i projectes de Déu, per cridar a la conversió al Senyor, per iluminar i consolar el poble. El seu missatge és doble: la fidelitat al Senyor i la defensa del pobres i la justícia. Sovint son rebutjats pels dirigents polítics i religiosos del poble, però el Senyor els fa costat.

Lluc ens parla avui de la presència de Jesús a Natzaret, quan llegeix i actualitza la profecia d´ Isaïes 61, deixant de banda paraules de venjança i parlant només de gràcia i perdó. És rebutjat pel seu poble i el volen estimbar des del cingle de la muntanya, anunciant ja el que serà la passió i mort de Jesús, el profeta del Nou Testament crucificat pels dirigents, però ressuscitat pel Pare.

Jesús de Natzaret és el gran Profeta, ja que és la Paraula feta carn que habita enmig nostre. Però el seu profetisme perdura a la història a través de l´Esperit que bufa a tot arreu i omple l´univers. Molts d´ells també han estat rebutjats i alguns fins i tot alguns assassinats. Recordem el profetisme de Francesc d´Assís, de Hildergarda de Bingen, Catarina de Siena, Teresa de Jesús, Ignasi de Loiola, Bartomeu de Las Casas, Carles de Foucauld, i més recentment de Joan XXIII, Romero, Espinal, Ellacuria, Casaldàliga; també recorden profetes d´altres Esglésies com Luther King, Desmond Tutu, Mandela i d´altres religions com Gandhi o Etty Hilessum. El Papa Francesc ¿no és també avui un profeta per al nostre temps?

Hem d´escoltar els profetes d´ahir i d´avui, més encara, tots els cristians, pel baptisme participem del profetisme de Jesús, i hem de donar testimoni de la presència, bondat i misericòrdia de Déu i de la lluita per la justícia i els pobres, encara que tot això avui en un món mig agnòstic i benestant  no sigui “políticament correcte”: cap profeta és ben rebut a la seva terra natal…

 

 

PRIVATS D'ESPERIT PROFÈTIC

Sabem que històricament l'oposició a Jesús es va gestar a poc a poc: el recel dels escribes, la irritació dels mestres de la Llei i el rebuig dels dirigents del Temple anaren creixent fins a la condemna i execució en creu.

L'evangelista Lluc també ho sap, però forçant inclús el relat, parla del rebuig frontal a Jesús en la primera actuació pública que descriu. Des del començament , els lectors han de tenir consciència de que el rebuig és la primera reacció que Jesús troba entre els seus quan es presenta com a Profeta.

El que passà a Natzaret no és un fet aïllat. El rebuig a Jesús quan es presenta com a Profeta dels pobres, alliberador dels oprimits i perdonador dels pecadors, se dóna entre els seus sempre.

Als seguidors de Jesús ens costa acceptar la seva dimensió profètica. Ho oblidem fàcilment com a cosa poc important. Déu no s'ha encarnat en un sacerdot, consagrat a tenir cura de la religió del Temple. Tampoc en un lletrat, ocupat en defensar l'ordre establert per la llei. S'ha revelat i encarnat en un Profeta, enviat per l'Esperit a anunciar als pobres la Bona Nova i als oprimits l'alliberació. Oblidem que la religió cristiana no és una religió més, nada per a donar als seguidors de Jesús creènces, ritus i preceptes adequats per a viure la relació amb Déu. És una religió profètica, impulsada pel profeta Jesús per a promoure un món més humà, orientat cap a la salvació definitiva en Déu.

Els cristians risquem de negligir un cop i un altre la dimensió profètica que ha d'animar als seguidors de Jesús.. Malgrat les manifestacions profètiques que s'han donat en la història cristiana, és veritat el que diu el teòleg Hans Uras von Balthasar: a finals del segle segon “cau damunt l'esperit profètic de l'Església una gelada que encara hi és”.

Avui, tenim cura per restaurar “el religiós” en front de la secularització moderna i risquem d'anar cap al furtur privats d'esperit profètic. Ens pot passar com als veïns de Natzaret. Jesús se farà pas entre nosaltres i “s'allunyarà” per a seguir el seu camí. Altres, vinguts de fora, reconeixeran sa força profètica i acolliran s'acció salvadora.

José Antonio Pagola

"Educar la voluntat és un treball seriós que demana esforç diari"

Actualment no està de moda parlar

-de disciplina

-d’esforç

-de renúncia

-d’autodomini.

Ben pocs s’atreveixen avui a mostrar la importància que té en la vida l’educació d’una voluntat forta i ben governada.

Vivim més aviat embolicats en això que el catedràtic de psiquiatria Enrique Rojas anomena la filosofia del m’agrada/no m’agrada.

Aquesta és la principal motivació que inspira la vida de molts: no m’agrada o bé, m’agrada. El gust per damunt de la raó i la reflexió.

En pocs anys ha anat creixent el nombre de persones de voluntat dèbil, capritxoses, totalment incapaces de proposar-se metes i objectius concrets i exigents.

Homes i dones inconstants que giravolten com banderoles segons el vent que bufa i el cos els hi demana.

Busquen una vida còmode, plaent però els hi espera un futur difícil i problemàtic.

En l’amor no arribaran gaire lluny perquè no saben què és renunciar ni coneixen la importància del sacrifici i de la dedicació al bé de l’altre.

Són com criatures consentides i capritxoses que fan malbé qualsevol relació basada en l’amor, l’entrega generosa i la pura gratuïtat.

Mai no desenvoluparan les seves verdaderes possibilitats.

S’instal·laran en la mediocritat i la deixadesa.

L’home actual necessita tenir ben present que la voluntat és un tret essencial de la persona humana. Igual que la raó.

La grandesa és fruit

de la determinació

de la constància

i de la tenacitat.

Educar la voluntat és un treball seriós que demana esforç diari.

Necessitem eines tan concretes com

-la disciplina

-l’ordre

-la constància.

Val la pena intentar-ho. Tard o d’hora els fruits arriben.

La persona es fa més lliure. Més mestressa de si mateixa. No es doblega davant les dificultats.

Madura a poc a poc i és capaç d’ajudar amb eficàcia i generositat.

El model més net i convincent el troba el cristià en Jesús, capaç de ser fidel a la seva missió tot i els entrebancs i menyspreus que troba en el seu camí.

L’evangelista Lluc ens diu que els seus propis veïns de Natzaret el volien estimbar però Ell s’obrí pas per a continuar la seva tasca salvadora.

A la persona convençuda no hi ha obstacle que la freni, perquè gràcies a la voluntat es manté fidel fins al final. La voluntat i la gràcia de Déu.

Quina mena de voluntat tenim nosaltres?

Quina mena de voluntat és la nostra?

Som professionals del m’agrada/no m’agrada?

o bé

de la convicció sòlida i operativa?

Què som nosaltres?

 

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.