Pregària 4 d'ABRIL de 2019
Monició d’entrada: Joan Perelló.
Explicació de la celebració: Mª. Magdalena.
Exposició Santíssim.
Inici: pàgina 55
Cant d’entrada: “PIETAT OH DÉU” pàgina: 59
Reso de Vespres: Antífones “QUARESMA”: pàgina 61 – 66 Salmòdia: pàgina 61 – 66 
Lectura: “…” (Amàlia).
Responsori breu: pàgina 76 i 77
Magníficat: pàgina 77
Pregàries + Oració: pàgina 77 (Joan Perelló).
Oració personal: 15 minuts.
Cant: pag. 227 cant nº 5 “Jo crec en vos bon Déu,”
Pregàries comunitaries.
Catequesis Papa Francisco “PARENOSTRE”: 22/02/19 (Maria Llull).
Cant: Pange Lingua …
Benedicció i Cant final: “Salve Regina”.
+ + + + + + + + +
PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA DE SETMANA SANTA
(cliqueu sobre "imatge" )
************************************
COMUNICACIONS:
1.- Dissabte 13 d’abril, vigilia del Ram, les misses seran com un dissabte normal.
2.- Diumenge 14, el Ram, hi haurà missa a les 8h del dematí als Dolors.
– Benedicció de rams i missa a Sant Pau a les 10h;
– Crist Rei a les 10:45h;
– als Dolors a les 11:45h.
– A SA RESIDÈNCIA a les 10'30
– A les BENEDICTINES ales 18 h
Aquest mateix dia, a les 18:30h, a l’Església de Fartàritx, hi haurà la pregària dels Dotze Sermons, enguany a càrrec dels joves d’Emaús. Després, a les 20:30h, processó d’inici de Setmana Santa a la barriada de Crist Rei. Sortida i arribada a la mateixa Parròquia.
* * * * * * * * * * *
.. però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: "Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra". Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.
(Power-Point)
5º diumenge de Quaresma (C)
EVANGELI
Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres.
+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 8,1-11
En aquell temps, Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los. 3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4 i li digueren:
–Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?
6 Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. 7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
–Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué:
–Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?
11 Ella va respondre:
–Ningú, Senyor.
Jesús digué:
–Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.
Paraula de Déu.
(power-point)
REVOLUCIÓ IGNORADA
Jo tampoc et condemno.
Presenten a Jesús una dona agafada en adulteri. Tots saben son destí: apedregada fins a mort com estableix la llei. Ningú parla de l'adúlter. Així ha passat sempre en una societat masclista, condemna la dona i disculpa el baró. Desafiament a Jesús frontal: “La llei de Moisès mana apedregar les adúlteres. Tu ¿ què hi dius ?”
Jesús no aguanta aqueixa hipocresia social nodrida per la prepotència dels barons. Aquella sentència a mort no ve de Déu. Amb senzillesa i gosadia adnirables, fa entrar a l'hora veritat, justícia i compassió en el judici a l'adúltera: “el que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres”.
Els acusadors se'n van avergonyits. Saben que són els més reponsables dels adulteris que es comenten dins aquella societat. Aleshores, Jesús mira la dona alliberada de l'execució i, amb tendresa i respecte, li diu: “Jo tampoc et condemno”. Llavors, l'anima perquè el perdó sigui punt de partida d'una vida nova: “Au, en endavant no pequis més”
Així és Jesús. No es deixa condicionar per cap llei ni poder opressiu. Lliure i magnànim que no condemna ni odia, no torna mal per mal. En la defensa i perdó de l'adúltera hi ha més veritat i justícia que en totes les nostres reivindicacions i condemnes ressentides.
Els cristians hem de saber extreure totes les conseqüències que amaga l'actuació alliberadora de Jesús davant l'opressió de la dona. Des d'una Església dirigida i inspirada per barons, no encertem a ser conscients de totes les injustícies que pateix la dona en tots els àmbits de la vida. Qualque teòleg parlava de la “revolució ignorada” pel cristianisme.
Cert és que, vint segles després, en el països d'arrels cristianes, vivim dins una societat en la qual sovint la dona no es pot moure lliurement sense tèmer al baró. La violació, els maltractes i les humiliacions no són coses imaginàries, ans el contrari, són de les violències més arraigades i que més sofriment generen.
El sofriment de la dona hauria de tenir eco més viu i concret en les nostres celebracions, tenir-se més en compte en la nostra conscientització social. Sobre tot, hauriem d'estar més a prop de la dona oprimida i denunciar abusos, proporcionar defensa intel·ligent i protecció eficaç.
José Antonio Pagola
TOTS NECESSITEM PERDÓ
Com acostuma, Jesús ha passat la nit tot sol amb son Pare a la Muntanya de les Oliveres. Comença el nou dia, ple de l'Esperit de Déu que l'envia a “proclamar l'alliberament dels captius… i donar llibertat als oprimits”. Aviat es troba envoltat de la gent que va a l'esplanada del Temple per a escoltar-lo.
De cop, un grup d'escribes i fariseus irrom portant “una dona agafada en adulteri”. No els importa el destí terrible de la dona. Ningú li demana de noves. Ja està condemnada. Els acusadors ho tenen clar: “La Llei de Moisès mana apedregar a les adúlteres. Tu, ¿ què hi dius?”.
La situació és dramàtica: els fariseus estan tensos, la dona angoixada, la gent expectant. Davant ell aquella dona humiliada, condemnada per tots. Aviat serà executada. ¿ És aquesta la darrera paraula de Déu sobre aquesta filla seva ?
Jesús, està assegut, mira cap a terra i comença a dibuixar damunt l'arena. Hi ha poca claror. Els acusadors demanen una resposta en nom de la Llei. Ells respondrà des de l'experiència de la misericòrdia de Déu: aquella dona i els seus acusadors, tots ells, necessiten els perdó de Déu.
Els acusadors només pensen en el pecat de la dona i en la condemna de la Llei. Jesús canviarà la perspectiva. Posarà els acusadors front al seu pecat. Davant Déu, tots necessiten el seu perdó.
Insisteixen i no paren, Jesús s'aixeca i els diu: “Aquell que no tingui cap pecat, que comenci a tirar pedres” ¿ Qui sou vosaltres per a condemnar a mort a aquesta pobre dona, oblidant vostres propis pecats i vostra necessitat de perdó i de misericòrdia de Déu ?
Els acusadors es “retiren un rera l'altre, començant pels més vells”. Jesús apunta cap a una convivència on la pena de mort no pugui ser la darrera paraula sobre l'esser humà. Més endavant dirà solemnement: “Jo no he vingut per a condemnar el món sinó per a salvar-lo”.
El diàleg de Jesús amb la dona dóna una nova llum sobre la seva actuació. Els acusadors s'han retirat, però la dona no s'ha mogut. Sembla que necessita escoltar una darrera paraula de Jesús. No se sent alliberada encara. Jesús li diu: “Jo tampoc et condemno. Au, veste'n , i d'ara endavant no pequis més”.
Li ofereix el seu perdó, i, al mateix temps, la convida a no pecar més. El perdó de Déu no anul·la la responsabilitat, sinó que exigeix conversió. Jesús sap que “Déu no vol la mort del pecador sinó que es convertesqui i visqui…
Qui introduirà en l’Església la defensa de la dona a l’estil de Jesús?
És sorprenent veure Jesús rodejat de tantes dones: amigues entranyables com Maria Magdalena o les germanes Marta i Maria de Betània; seguidores fidels com Salomé, mare d’una família de pescadors; dones malaltes; prostitutes de poble o senzilles mares de família. De cap profeta s’ha dit una cosa semblant.
Què trobaven en Jesús aquestes i altres dones? Perquè les atreia tant? La resposta que ofereixen els evangelis és prou clara i eloqüent. Jesús les mira amb ulls diferents, les tracta amb una tendresa i respecte desconeguts, defensa la seva dignitat, les acull com a deixebles. Ningú fins aleshores les havia tractat així.
Com les veia i les jutjava la gent?
La gent les veia com a font i causa d’impuresa ritual. Les tenia per l’esca del pecat. Trencant prejudicis i tabús, Jesús s’apropa a elles sense cap temor, les accepta a la seva taula i fins i tot, es deixa acariciar per una prostituta agraïda.
Com les consideraven els homes?
Com ocasió i font de pecat i desordre. Des de menuts se’ls prevenia i advertia per no caure en les seves arts de seducció. Curiosament i en contra d’aquest prejudici, Jesús carrega l’accent en la responsabilitat personal dels homes i diu: “Tot aquell que mira una dona amb mala intenció ja ha comés adulteri en el seu cor.”
S’entén bé la reacció de Jesús quan li presenten una dona sorpresa en adulteri amb intenció d’apedregar-la com manava la llei jueva. De l’home no se’n diu res. Ni se’n parla! És el que solia passar sempre en aquella societat masclista: es condemna i es lapida la dona perquè ha deshonrat la família i –oh paradoxa!– es disculpa, amb sospitosa facilitat, l’home.
Com reacciona Jesús?
Jesús no suporta la hipocresia social construïda i defensada pel domini exclusiu i abusiu dels homes, dels mascles. Amb senzillesa i contundència admirables, Jesús accentua la veritat, la justícia i la compassió. Els hi diu: “El que estigui sense pecat que llenci la primera pedra.” Els rabiüts acusadors es van retirant avergonyits. L’Evangeli remarca “començant pels més vells.” Saben de sobres que ells són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella ciutat.
Jesús s’adreça a aquella dona humiliada pels mascles acusadors i li parla amb respecte i tendresa: “Tampoc jo no et condemno. Segueix el teu camí i d’ara en endavant no pequis més.” Què volen dir aquestes paraules? Què signifiquen realment? Signifiquen i expressen que Jesús confia en aquella dona. Jesús li desitja el millor. Jesús l’anima a no pecar.
Però –i fixem-vos bé en això– dels llavis de Jesús no en surt ni en sortirà cap condemna explícita i humiliant. I jo pregunto: Qui ens ensenyarà avui a mirar la dona amb els ulls de Jesús? Qui introduirà en l’Església i en la societat la veritat, la justícia, i la defensa de la dona seguint l’estil i el tarannà de Jesús?
Hem de ser més receptius, més compromesos, més pràctics i més generosos. Jesús no condemna a la dona. Jesús despenalitza l’adulteri. I el més fort: Jesús desemmascara la hipocresia dels professionals de la religió, un col·lectiu en el que abunden els censors sense pietat quan es tracta dels pecats i delictes dels altres i, a la vegada, amaguen aquests mateixos pecats i delictes quan els cometen els dirigents religiosos.
Això passava en temps de Jesús i segueix passant ara. Una mentalitat i una pràctica a la que planta cara el papa Francesc. I nosaltres, quin paper hi juguem aquí? També fem l’hipòcrita?
Com tractem la dona, nosaltres?
* * * * * *
