SETMANA SANTA 2019

 

 

PRESENTACIÓ   PROGRAMA:       

     

 

( cliqueu   sobre   "imatge"  )

 

 

PROGRAMA SETMANA SANTA

 

 

 

 

 

 

 

        La historia es una parte fundamental de la vivencia de la Semana Santa. No se pueden comprender los actos y las celebraciones de estos días sin conocer sus orígenes. Ya en 1432 aparece documentada la figura del Coremer, un fraile o cura, buen orador, que acudía a la villa pagado por el Consell de la Vila (como se llamaba el actual Ayuntamiento) para predicar la Cuaresma. Esta tradición fue recientemente recuperada en 2011 Aunque las procesiones de Semana Santa fuera de las iglesias se iniciaron en muchos países del Mediterráneo a lo largo de los siglos XIV y XV, parece que en Manacor y la Part Forana de Mallorca lo hicieron a principios del siglo XVI.

      La primera referencia documental data del 7 de enero de 1602, cuando el gremio de paraires solicitó al Consell de la Vila la ayuda económica para la confección del Sant Crist de la Sang. De esta manera se tiene constancia de que la primera procesión de Semana Santa por las calles de Manacor transcurría el Jueves Santo.La procesión del Viernes Santo se celebraba tradicionalmente en la iglesia y estaba a cargo de la Comunidad de Beneficiados, parece que desde una fecha cercana a 1564 cuando el obispo Diego de Arnedo les encomendó la custodia de la Capella de les Ànimes. Pero es en 1610 cuando se instaura la procesión del Viernes Santo por las calles de Manacor. Hoy en día es la procesión más importante y multitudinaria del municipio.

      El origen de la procesión de Pascua se encuentra perfectamente documentado en toda Mallorca. Fue en 1621 cuando tuvo lugar por primera vez en Mallorca, desde la Catedral hasta el Convent de Sant Domingo. A raíz de ello todas las parroquias empezaron a celebrarla, siendo instituida en Manacor en 1653. La procesión se celebraba después de la misa, desde la Parroquia de Santa María (como era conocida entonces la actual Nostra Senyora dels Dolors) hasta el Convent de Sant Vicenç Ferrer.

     Desde entonces las procesiones del Jueves Santo, Viernes Santo y Pascua se han mantenido hasta nuestros días, evolucionando hasta lo que conocemos hoy en día. Ya en el siglo XVII los penitentes vestían túnica y caperuza, de donde proviene el apelativo de campinorat que se utiliza en Manacor de manera exclusiva. En aquellos tiempos aparecieron las primeras cofradías, como expresión religiosa de los gremios profesionales, teniendo a su cargo alguna de las capillas de la iglesia.

(del  PROGRAMA…)

 

     

 

JESÚS,   ENCARNACIÓ  DE  LA  MISERICÒRDIA

ACTE   INAUGURAL 

"SERMÓ  DEL   COREMER"    (cliqueu  sobre  imatge)

 

 BENEDICTUS   (cliqueu   sobre  imatge)

 

*  *  *  *  *  *  *  *

 

DIUMENGE   DE  RAMS

DIUMENGE DE RAMS

(POWER-POINT)

      Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles,

      plens d'alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, i deien:

      Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!
      Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: Mestre, renya els teus deixebles.

      Ell respongué: Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres.

 

 

LECTURES  DE  LA  CELEBRACIÓ: 

DIUMENGE DE RAMS

 

El Diumenge de rams és una festa molt tradicional i popular, moltes famílies van al temple amb els nens i nenes que porten els palmons i les palmes.

Aquesta festa ens recorda l´entrada triomfal de Jesús a Jerusalem amb motiu de la Pasqua jueva, enmig de l'entusiasme del deixebles i de la gent del poble que l'aclamen dient :”Beneït el rei que ve en nom del Senyor. Pau al el cel i glòria a les altures”. Tot és alegria i goig.

Però poc després, a  l'evangeli de la missa, escoltem el relat de la passió del Senyor, aquest any segons Sant Lluc, que acaba amb la crucifixió, el descendiment de la creu i el sepulcre. Tota l´alegria del començament acaba en dol. ¿Quin pot ser el sentit d'aquest contrast?

El regne de Déu que Jesús proclama és diferent del reialmes d'aquest món, del reis de les nacions que dominen com si en fossin amos, i els que tenen domini d'elles es fan dir benefactors. El regne de Deu que Jesús inaugura és predilecció pels pobres i petits, justícia, solidaritat, comunió, cura de les persones i de la natura, confiança en el Pare. Per això Jesús no entra a Jerusalem a cavall i amb carros de combat, sinó muntat en un pollí.

I aquesta proposta de Jesús és el que  el “món” oposat a Déu no admet: Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat s´ajunten per matar-lo.

Però nosaltres no podem acabar la Setmana Santa  el divendres sant amb el via crucis i la creu, ni amb el silenci del sepulcre del dissabte.

La Setmana Santa acaba a la Pasqua, el Pare dona la raó a Jesús, no a Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat, i ressuscita Jesús. El programa i l'estil de Jesús és el definitiu, és l´alternativa als reialmes corruptes d'aquest món i per això el seu Regnat no tindrà fi.

Vivim la Setmana Santa  unint la passió de Jesús amb la passió del món que avui pateix: immigrants, aturats, gent en guerra, víctimes de tot tipus de violència, pobres, ancians malalts, presoners. Però sempre amb l´esperança Pasqual de Jesús ressuscitat,  que la vida triomfa de la mort i el pecat.

Que els palmons i palmes beneïdes que portem a casa ens recordin que al final triomfaran sempre la justícia, la alegria i la bondat de Jesús de Natzaret, el que pujà a Jerusalem muntat sobre un pollí.

Víctor Codina, sj.

 

 

¿ QUÈ FA DÉU A UNA CREU ?

El crucificaren

Segons el relat evangèlic, els que passaven davant Jesús crucificat damunt el pujolet del Gòlgota se'n reien d'ell, de la seva impotència, i li dèien: “Si ets Fill de Déu, baixa de la creu”. Jesús no respon a la provocació. La seva resposta és el silenci, carregat de misteri. Perquè és Fill de Déu estarà a la creu fins a la mort. Les preguntes són inevitables: ¿ Com és possible creure en un Déu crucificat pels homes ? ¿ Ens adonem del que diem ? ¿ Que hi fa Déu dalt una creu ? ¿ Com pot subsistir una religió fonamentada en una cocepció tan absurda de Déu ?

Un “Déu crucificat” constitueix una revolució i un escàndol que fa qüestionar totes les idees que els humans ens fem d'un Déu al qual pensem conéixer. El Crucificat no té el rostre ni els trets que les religions donen a l'Esser Suprem.

El “Déu crucificat” no és un esser omnipotent i majestuós, immutable i feliç, aliè al sofriment dels humans, sinó un Déu impotent i humiliat que sofreix amb nosaltres el dolor, l'angoixa i fins i tot la mateixa mort. Amb la Creu, o s'acaba la nostre fe en Déu, o ens obrim a una comprensió nova i sorprenent d'un Déu que, encarnat en el nostre sofriment, ens estima de manera increïble.

Davant el Crucificat podem intuir que Déu, en son últim misteri, és algú que sofreix amb nosaltres. La nostra misèria l'afecta. El nostre sofriment l'esquitxa. No existeix un Déu al marge de les nostres penes, llàgrimes i desgràcies. Ell està en tots els Calvaris de nostre món.

Aquest “Déu crucificat” no permet una fe frívola i egoista en un Déu omnipotent al servei dels nostres capricis i pretensions. Aquest Déu ens fa mirar el sofriment, l'abandó i el desempar de tantes víctimes d'injustícies i desgràcies. Amb aquest Déu ens trobem quan ens apropem al sofriment de qualsevol crucificat.

Els cristians fem revolts per no topar-nos amb el “Déu crucificat”. Hem après, inclús, a alçar la vista cap a la Creu del Senyor, desviant-la dels crucificats que estan al davant dels ulls. Tanmateix, la manera més autèntica de celebrar la Passió del Senyor és revifar la nostra compassió. Sense això, es disol la nostra fe en el “Déu  crucificat” i s'obre la porta a manipulacions de tota mena. Que la nostra besada al Crucificat ens faci mirar sempre cap als que, prop o lluny de nosaltres, viuen sofrint.

COMUNICACIONS 

13/14 ABRIL

 

1.- Dimarts Sant, 16 d’abril,.:   Processó del Silenci i la Pregària a les 21h. Partida del Convent i arribada a la Parròquia dels Dolors.

 

2.- Dimecres Sant, 17 d’abril, Missa Crismal a la seu a les 19:30h. Aquest dia, no hi haurà misses vespertines, només missa a les 8h del dematí a la Parròquia dels Dolors.

Aquest dia es farà la Casa Santa, per tant, tots aquells que volgueu aportar flors per la mateixa, ho podeu fer dimarts horabaixa o dimecres dematí a la Parròquia dels Dolors.

 

3.- Dijous Sant, 18 d’abril,:  Missa del Sant Sopar :

–   Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  les  18  hores

    –     a la Parròquia dels Dolors a les 19h.

–       Processó de la Sang, a les 21:30h (enguany mitja hora més prest!).

 

4.- Divendres Sant, 19 d’abril,

      Pregària d’ofici de lectures i Laudes a la Parròquia de Crist Rei a les 10h.

      La Casa Santa de Crist Rei, aquest dia, estarà oberta de les 9:30h a les 12:30h.

Celebració de la Passió i Mort del Senyor:

   –  Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  le  18   h.

      –   a la Parròquia dels Dolors a les 19h.

    – Processó del Sant Enterrament a les 21:30h.

 

5.- Dissabte Sant, 20 d’abril:  Vigília Pasqual:

–  Al  Monestir  de  les  Benedictines,  a  les  19   hores

   –   Al Convent a les 21h. .

 

6.- Diumenge de Pasqua, 21 d’abril, les misses seran com un diumenge normal.

–   Hi haurà missa a la Parròquia dels Dolors a les 10h. I, seguidament, a les 10:45h Processó de l’Encontre.

 

 

 

*   *   *   *   *    *

CONCERT   AL  CONVENT  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MEMÒRIES   D'ANYS  PASSATS..

 

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.