»He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D’ara endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

20º diumenge Temps ordinari (C)

EVANGELI

No he vingut a portar la pau, sinó divisió.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 12,49-53

Jesús, motiu de divisió

(Mt 10,34-36)

49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50 Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51 ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. 52 D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.

Paraula de Déu.

(Clicar)

CALAR FOC

Mots cristians, arrelats en una situació de benestar, pensen el cistianisme com una religió que ha de tenir cura de mantenir la llei i l'ordre establert.

Per això xoca escoltar en boca de Jesús dites que conviden, no a l'immobilisme i conservadurisme, sinó a la transformació profunda i radical de la societat: »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!…..¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió”.

Costa veure a Jesús com qui porta foc destinat a desfer tanta mentida, violència i injustícia. Un Esperit capaç de tranformar el món, de manera radical, a costa d'enfrontar i dividir les persones.

El que creu en Jesús no és una persona fatalista que es resigna davant la situació i cerca tranquil·litat i falsa pau. No és un immobilista que justifica l'ordre de coses, sense treballar amb ànim creador i solidari per un món millor. No és un rebel que per resentiment ho tira tot per avall i agafa el lloc dels que ha tombat.

Qui ha entès Jesús actua mogut per la passió i aspiració de col·laborar en un canvi total. El vertader cristià porta la “revolució” dins el cor. Una revolució que no és “cop d'estat”, canvi de govern, insurrecció o relleu polític, sinó recerca d'una societat més justa.

L'ordre que defensem és encara un desordre. Perquè no hem assolit donar menjar a tots el famolencs, garantir els drets a tota persona, eliminar les guerres o destruir les armes.

Necessitem una revolució més pregona que les revolucions econòmiques. Una revolució que transformi les consciències dels homes i dels pobles. H. Marcuse escrivia que necessitem un món “en el qual la competència, la lluita dels individus uns contra els altres, l'engan, la crueltat i la masacre ja no tenguin raó per ser”.

Qui segueix Jesús, viu cercant que el foc encès per ell cremi cada cop més en aquest món. Però, s'exigeix a si mateix una transformació radical: “només es demana als cristians que siguin autèntics. Aquesta és la vertadera revolució” (E. Mounier)

(Clicar)

(clicar)

"El primer és la vida feliç de tothom per damunt de creences, costums o lleis"