TEMPS DE QUARESMA – TERCER DIUMENGE


Indicacions higièniques i profilàctiques

 

El ritu de la pau, bé es suprimirà o bé es farà tal com ha comanat el Bisbat.

– A les Esglésies menors, les persones que han de donar la comunió, al manco s'hauràn de rentar les mans abans de donar-la, de forma visible per el poble de Déu.

– A les esglésies parroquials, tendreu a disposició un dosificador amb gel hidroalcohòlic desinfectant. Cal untar-se les mans a l'hora del "lavabo", després d'oferir els dons, i totes les persones que han de donar la comunió abans de donar-la i després d'haver-la donada.

– S'ha de demanar que tots els fidels prenguin la comunió amb la mà. Si n'hi ha algún que no hi ha manera, que esperi a prendre la comunió quan tots els altres ja l'hagin presa.

Gràcies per la col.laboració

 

3º diumenge de Quaresma (A)

EVANGELI

Una font brollarà sempre per donar la vida eterna.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 4, 5-42

 

4 Jesús havia de travessar Samaria. 5 Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; 6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. 7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:

–Dóna'm aigua.

8 Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.

9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:

–Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?

Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.

10 Jesús li respongué:

–Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.

11 La dona li diu:

–Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? 12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?

13 Jesús li respongué:

–Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set.14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

15 Li diu la dona:

–Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.

16 Ell li diu:

–Vés a cridar el teu marit i torna.

17 La dona li contesta:

–No en tinc, de marit.

Li diu Jesús:

–Fas bé de dir que no en tens. 18 N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.

19 La dona li respon:

–Senyor, veig que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.

21 Jesús li diu:

–Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.

25 Li diu la dona–Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.

26 Jesús li respon:

–Sóc jo, el qui et parla.

27 En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. 28 Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent:

29 –Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?

30 La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.

31 Mentrestant, els deixebles el pregaven:

–Rabí, menja.

32 Però ell els contestà:

–Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.

33 Els deixebles es preguntaven entre ells:

–És que algú li ha portat menjar?

34 Jesús els diu:

–El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. 35 ¿No teniu costum de dir: "Quatre mesos més i ja serem a la sega"? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! 36 El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador. 37 En aquest cas té raó la dita: "Un és el qui sembra i un altre el qui sega." 38 Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.

39 Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:

–Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvado del món.

Paraula de Déu

 

 

RELIGIÓ  DE  JESÚS   (clicar)

QUALQUE COSA NO VA BÉ

Si sabessis quin és el do de Déu.

L'escena ha estat recreada per l'evangelista Joan, però ens permet conéixer com era Jesús. Un profeta que sabia dialogar a soles i amistosament amb una dona samaritana, pertanyent a un poble impur, odiat pels jueus. Un home que sabia escoltar el sofriment i restaurar la vida de les persones.

Vora el pou de Sicar, ambdós parlen de la vida. La dona conviu amb un home que no és el seu marit. Jesús ho sap, però no s'indigna ni la recrimina. Li parla de Déu i li explica que és un «regal»: «Si sabessis el do de Déu, tot canviaria, inclús la teva set insaciable de vida». En el cor de la dona se desvetllará aviat una pregunta: «Serà aquest el Messies?».

Qualque cosa no va bé en nostra Església si les persones més totes soles i maltractades no se senten escoltades i acollides pels qui ens diem seguir a Jesús. ¿Com introduirem en el món son evangeli sense «asseure'ns» a escoltar el sofriment, la desesperança i la soledat de tants i tantes?

Qualque cosa no va bé en nostra Església si la gent ens veu quasi sempre als eclesiàstics com a representants de la llei i la moral, i no com profetes de la misericòrdia de Déu. ¿Com «adevinaran» en nosaltres a aquell Jesús que atreia a les persones cap a la voluntat del Pare revelant son amor compassiu?

Qualque cosa no va bé en nostra Església quan la gent, perduda en fosca crisi de fe, pregunta per Déu, i nosaltres li parlem del control de natalitat, el divorci, els preservatius o les relacions prematrimonials. ¿De què parlaría avui aquell que dialogaba amb la samaritana i li mostrava el millor camí per a assaciar la set de felicitat?

Qualque cosa va malament en nostra Església si la gent no se sent estimada pels qui som els seus membres. Ho deia sant Agustí: «Si vols conéixer a una persona, no preguntis pel que pensa, pregunta pel que estima». Sentim parlar molt del que pensa la Església, però els que sofreixen se pregunten què estima la Església, a qui estima i com els estima. ¿Què els podem respondre des de les nostres comunitats cristianes?

DIÀLEG  (clicar)

 

 

 

Jesús li respongué: Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

 

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.