CELEBRACIÓ QUART DIUMENGE PASQUA
ALLIBERATS (clicar)
4º diumenge de Pasqua (A)
EVANGELI
Jo soc la porta de les ovelles.
-
Lectura del sant evangeli segons sant Joan 10, 1-10
|
La paràbola del pastor 1 »Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2 El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3 a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. 4 Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. 5 Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys. 6 Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava. 7 Per això Jesús continuà: –Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. 8 Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. 9 Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10 El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir. Paraula de Déu. |
VIURE (clicar)
NOVA RELACIÓ AMB JESÚS
En les comunitats cristianes necessitem viure una experiència nova de Jesús revifar nostra relació amb ell. Posar-lo en el centre de nostra vida. Passar d'un Jesús confessat de manera rutinària a un Jesús acollit vitalment. L'evangeli de Joan fa algunes suggerències importans en parlar de la relació de les ovelles amb el seu Pastor.
Primer és “escoltar la seva veu” en tota la frescor i originalitat. No confondre-la amb el respecte a les tradicions ni amb la novetat de les modes. No deixar-nos distreure'ns ni atordir per altres veus estranyes que, encara que s'escolten en l'interior de la Església, no comuniquen sa Bona Nova.
És important sentir-nos cridats per Jesús “pel nostre nom”. Deixar-nos atreure per ell personalment. Descobrir poc a poc, i cada cop amb més alegria, que ningú respon com ell a nostres preguntes més decisives, nostres anhels més profunds i nostres necessitats últimes.
És decisiu “seguir“ a Jesús. La fe cristiana no consisteix en creure coses sobre Jesús, sinó en creure'l a ell: viure confiant en sa persona. Inspirar-nos en son estil de vida per a orientar nostra pròpia existència amb lucidesa i responsabilitat.
És vital caminar tenint a Jesús “devant nostre”. No fer el recorregut de nostra vida en solitari. Experimentar en algun moment, encara que de manera torpe, que és possible viure la vida des de s'arrel: des d'aquest Déu que se'ns ofereix en Jesús, més humà, més amic, més proper i salvador que totes les teories.
Aquesta relació viva amb Jesús no neix en nosaltres de manera automàtica. Se desvetlla en nostre interior de forma fràgil i humil. Al principi, és quasi sols desig. Creix voltada de dubtes, interrogants i resistències. Però, no se sap com, hi ha un moment en el qual el contacte amb Jesús comença a marcar decisiva nostra vida.
Estic convençut de que el futur de la fe entre nosaltres se decideix en la consciència dels que en aquests moments nos sentim cristians. Ara mateix, la fe se revifa o s'extingeix en nostres parròquies i comunitats, en el cor dels sacerdots i fidels que les formem.
La increència comença a penetrar en nosaltres des del moment en que nostra relació amb Jesús perd força, o queda adormida per la rutina, la indiferència i la despreocupació. Per això, el Papa Francesc ha reconegut que “necessitem crear espais motivadors i sanadors… llocs on regenerar la fe en Jesús”. Hem d'escoltar la seva crida.
SOROLLS (clicar)
