DIUMENGE DE RAMS

PASSIÓ SANT MARC 

IDENTIFICAT AMB LES VÍCTIMES

Ni el poder de Roma ni les autoritats del Temple pogueren suportar la novetat de Jesús. La seva manera de entendre i viure a Déu era perillosa. No defensava l’imperi de Tiberi, cridava a tots a cercar el regne de Déu i sa justícia. No l’importava trencar la llei del dissabte ni les tradicions religioses, només li preocupava alleujar el sofriment de la gent, malalts i desnodrits de Galilea.

No se li perdonaren. S’identificava massa amb les víctimes innocents del Imperi i amb els oblidats per la religió del Temple. Executat sense pietat a una creu, en ell se’ns revela ara Déu, identificat per a sempre amb totes les víctimes innocents de la història. Al crit de tots ells s’uneix ara el crit de dolor del mateix Déu.

En aqueix rostre desfigurat del Crucificat se’ns revela un Déu sorprenent, que trenca nostres imatges convencionals de Déu i qüestiona tota pràctica religiosa que pretengui donar-li culte oblidant el drama d’un món on se segueix crucificant els més dèbils indefensos.

Si Déu ha mort identificat amb les víctimes, la seva crucifixió se converteix en un desafiament inquietant per als seguidors de Jesús. No podem separar a Déu del sofriment dels innocents. No podem adorar al Crucificat i viure d’esquena al sofriment de tants éssers humans destruïts per la fam, les guerres o la misèria.

Déu ens interpel·la des dels crucificats de nostres dies. No ens està permès viure com a espectadors d’aqueix sofriment i alimentar una ingènua il·lusió d’innocència. Ens hem de rebelar contra aqueixa cultura de l’oblit, que ens permet aïllar-nos dels crucificats i desplaçar el sofriment injust del món a una “llunyania” on desapareix tot clam, gemec o plor.

No podem tancar-nos en nostra “societat del benestar”, ignorant aqueixa altra “societat del malestar” en la qual milions d’éssers humans neixen només per a extingir-se als pocs anys d’una vida que sols ha estat sofriment. No és humà ni cristià instal·lar-nos en la seguretat i oblidar els que només coneixen una vida insegura i amenaçada.

Quan els cristians aixequem els nostres ulls cap al rostre del Crucificat, contemplem l’amor insondable de Déu, entregat fins a la mort per nostra salvació. Si ho mirem més detingudament, aviat descobrim en aqueix rostre el de tants altres crucificats que, lluny o prop de nosaltres, reclamen nostre amor solidari i compassiu.

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.