SANTA MARIA MARE DE DÉU

https://jopersa41.blogspot.com/2021/12/santa-maria-mare-de-deu-cap-dany.html

Santa Maria, Mare de Déu (A, B, C)

EVANGELI

Trobaren Maria i Josep, amb el nen… els vuit dies a l’infant, li van posar el nom de Jesús…

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,16-21

16 Els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

Paraula de Déu

LA MARE ENS ACOMPANYA

Trobaren Maria i Josep, amb el nen..

Es diu que els cristians d’avui vibrem menys davant de la figura de Maria que els creients d’altres èpoques. Potser som víctimes inconscients de molts recels i sospites davant de deformacions que hi ha hagut a la pietat mariana.

De vegades, s’havia insistit excessivament en la funció protectora de Maria, la Mare que empara els fills i filles de tots els mals, sense convertir-los a una vida més evangèlica.

Altres vegades alguns tipus de devoció mariana no han sabut exaltar Maria com a mare sense crear una dependència insana d’una «mare idealitzada» i fomentar una immaduresa i un infantilisme religiós.

Potser aquesta mateixa idealització de Maria com «la dona única» ha pogut alimentar un cert menyspreu a la dona reial i ser un reforç més del domini masculí. Almenys, no hauríem de desatendre aquests retrets que, des de fronts diversos, se’ns fa als catòlics.

Però seria lamentable que els catòlics empobríssim la nostra vida religiosa oblidant el regal que Maria pot significar per als creients.

Una pietat mariana ben entesa no tanca a l’infantilisme, sinó que assegura a la nostra vida de fe la presència enriquidora del femení. El mateix Déu ha volgut encarnar-se al si d’una dona. Des de llavors, podem dir que «el que és femení és camí cap a Déu i de Déu» (L. Boff).
La humanitat necessita sempre aquesta riquesa que associem a allò femení perquè, encara que també es dóna a l’home, es condensa de manera especial en la dona: intimitat, acollida, sol·licitud, afecte, tendresa, entrega al misteri, gestació, donació de vida .

Sempre que menyspreem allò femení, ens tanquem a vies possibles d’acostament a aquest Déu que se’ns ha ofert als braços d’una mare.

Comencem l’any celebrant la festa de Santa Maria Mare de Déu. La seva fidelitat i entrega a la paraula de Déu, la seva identificació amb els petits, la seva adhesió a les opcions del seu Fill Jesús, la seva presència servidora a l’Església naixent i, abans que res, el seu servei de Mare del Salvador en fan la Mare de la nostra fe i de la nostra esperança.

TREBALLAR PER LA PAU

Donant glòria i lloança a Déu.

Avui se celebra al món sencer el dia de la Pau. Enmig d’una humanitat envoltada de guerres i conflictes, l’Església vol començar el nou any elevant fins a Déu una oració per la pau.

Però què pot significar avui una oració per la pau en aquest món esquinçat per tanta violència? Un entreteniment religiós per a aquells que no saben o no gosen fer res per aconseguir-la? Un tranquil·litzant còmode que ens consola de la nostra passivitat i inhibició?
Primer, convé recordar que la nostra pregària no és per informar Déu de la manca de pau que hi ha entre nosaltres. No és Déu qui necessita «assabentar-se» de l’absència de pau al món, sinó nosaltres qui necessitem descobrir els obstacles que posem a la justícia i a la pau.

No és Déu qui ha de «reaccionar», canviar de manera de fer i «fer alguna cosa» perquè es compleixin els nostres desitjos de pau. Som nosaltres els que hem de canviar per ajustar les nostres actuacions i la nostra vida als desitjos de pau de Déu per a la humanitat.
Si la pregària és encontre sincer amb Déu, no porta a l’evasió i la covardia. Al contrari, enforteix la nostra voluntat, estimula la nostra debilitat i enforteix el nostre ànim per cercar la pau i treballar-hi incansablement.

Qui demana la pau ardentment, es fa més capaç per acollir-la al cor. Més encara. Qui prega així Déu, està fent ja la pau al seu interior. No podrà «pregar contra ningú» si no és contra el seu propi pecat, la ceguesa, l’egoisme i la intolerància, les reaccions d’odi i venjança.

La veritable oració converteix. Ens fa més capaços de perdó i reconciliació, més sensibles davant la injustícia, abús i mentida. Més lliures davant de qualsevol manipulació.

No es pot treballar per la pau de qualsevol manera, ja que introduirem inconscientment nous gèneres de violència i conflictivitat entre nosaltres. Amb el cor ple d’odi, condemna, intolerància i dogmatisme, es poden fer moltes coses. Tot menys aportar veritable pau a la convivència entre els homes. No necessitarem tots aturar-nos més a fer pau al nostre cor? No estarà el món necessitat de més oració per la pau?

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.