DIUMENGE QUINT DE QUARESMA

“Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.”

https://jopersa41.blogspot.com/2022/03/quint-diumenge-quaresma.html

COMUNICACIONS

FULL DOMINICAL 03.04.22

PREGÀRIA BISBE UKRAÏNA

PREGÀRIA PER UKRAÏNA  

****************——————******************

5º diumenge de Quaresma (C)

EVANGELI

Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 8,1-11

La dona adúltera 53 I cadascú se’n va anar a casa seva. 1Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. 2 Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. 3 Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4 i li digueren: –Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5 Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? 6 Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. 7 Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: –Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. 8 Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9 Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué: –Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat? 11 Ella va respondre: –Ningú, Senyor. Jesús digué: –Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més. Paraula de Déu


TOTS NECESSITEM PERDÓ

“proclamar l’alliberament dels captius…

i donar llibertat als oprimits”.

REVOLUCIÓ IGNORADA

Tampoc jo et condemno.

Li presenten a Jesús una dona sorpresa en adulteri. Tots coneixen el seu destí: serà lapidada fins a la mort segons allò establert per la llei. Ningú no parla de l’adúlter. Com passa sempre en una societat masclista, es condemna la dona i es disculpa l’home. El desafiament a Jesús és frontal: «La llei de Moisès ens mana apedregar les adúlteres. Tu ¿què dius?».

Jesús no suporta aquella hipocresia social alimentada per la prepotència dels barons. Aquella sentència a mort no ve de Déu. Amb senzillesa i audàcia admirables, introdueix alhora veritat, justícia i compassió en el judici a l’adúltera:

«el que estigui sense pecat, que llenci la primera pedra».

Els acusadors es retiren avergonyits. Ells saben que són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella societat. Aleshores Jesús es dirigeix a la dona que acaba d’escapar de l’execució i, amb tendresa i respecte gran, li diu:

«Tampoc jo et condemno».

Després, l’anima que el seu perdó es converteixi en punt de partida d’una vida nova:

«Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més ».

Així és Jesús. Finalment ha existit sobre la terra algú que no s’ha deixat condicionar per cap llei ni poder opressiu. Algú lliure i magnànim que mai va odiar ni condemnar, mai no va tornar mal per mal. En la defensa i el perdó d’aqueixa adúltera hi ha més veritat i justícia que en les nostres reivindicacions i condemnes ressentides.

Els cristians encara no hem estat capaços d’extreure totes les conseqüències que conté l’actuació alliberadora de Jesús davant l’opressió de la dona. Des d’una Església dirigida i inspirada majoritàriament per homes, no encertem a prendre consciència de totes les injustícies que segueix patint la dona en tots els àmbits de la vida. Algun teòleg parlava fa uns anys de “la revolució ignorada” pel cristianisme.

La veritat és que, vint segles després, als països d’arrels cristianes, seguim vivint en una societat on sovint la dona no es pot moure lliurement sense témer l’home. La violació, el maltractament i la humiliació no són una cosa imaginaria. Al contrari, constitueixen una de les violències més arrelades i que genera més patiment.

¿No ha de tenir el patiment de la dona un ressò més viu i concret a les nostres celebracions, i un lloc més important en la nostra tasca de conscienciació social? Però ¿no hem de ser més a prop de tota dona oprimida per denunciar abusos, proporcionar defensa intel·ligent i protecció eficaç?

AMIC DE LA DONA

Tampoc jo et condemno.

Sorprèn veure Jesús envoltat de tantes dones: amigues entranyables com Maria Magdalena o les germanes Marta i Maria de Betània. Seguidores fidels com Salomé, mare d´una família de pescadors. Dones malaltes, prostitutes de llogaret… De cap profeta es diu una cosa semblant.

¿Què hi trobaven les dones? Per què les atreia tant? La resposta que ofereixen els relats evangèlics és clara. Jesús les mira amb ulls diferents. Les tracta amb una tendresa desconeguda, defensa la seva dignitat, les acull com a deixebles. Ningú no les havia tractat així.
La gent les veia com a font d’impuresa ritual. Trencant tabús i prejudicis, Jesús s’hi acosta sense cap temor, les accepta a la seva taula i fins i tot es deixa acariciar per una prostituta agraïda.

Els homes les consideraven com a ocasió i font de pecat. Des de nens se’ls advertia per no caure a les seves arts de seducció. Jesús, però, posa l’accent en la responsabilitat dels homes: Tothom que mira una dona desitjant-la, ja ha comès adulteri al seu cor.

S’entén la reacció de Jesús quan presenten una dona sorpresa en adulteri, amb intenció de lapidar-la. Ningú parla de l’home. És el que passava sempre en aquella societat masclista. Es condemna la dona perquè ha deshonrat la família i es disculpa amb facilitat l’home.
Jesús no suporta la hipocresia social construïda pel domini dels homes. Amb senzillesa i valentia admirables, posa veritat, justícia i compassió: el que estigui sense pecat que llenci la primera pedra. Els acusadors es retiren avergonyits. Saben que ells són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella societat.

Jesús es dirigeix a aquella dona humiliada amb tendresa i respecte: Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, segueix caminant a la teva vida i, en endavant, no pequis més. Jesús hi confia, li desitja el millor i l’anima a no pecar. Però dels seus llavis no sortirà cap condemna.

¿Qui ens ensenyarà a mirar avui la dona amb els ulls de Jesús? ¿Qui introduirà a l’Església ia la societat la veritat, la justícia i la defensa de la dona a l’estil de Jesús?

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.