TEMPS DURANT L’ANY – SETMANA XXIII

Diumenge, 7 setembre 2025

CELEBRACIÓ DE L’EUCARISTIA

Primera Lectura

Saviesa 9, 13-18

salm 89 Al llarg de tots els segles heu estat sempre la nostra muralla

Segona Lectura

Carta a Filemon

EVANGELI Lluc 14, 25-32El seguiment de Jesús

25 Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:

26 –Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. 27 Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.

28 »¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29 Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell 30 dient: «Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.»

31 »O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? 32 I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny.

33 »Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

PARAULA DEL SENYOR

REALISME RESPONSABLE
No pot ser deixeble meu.

Els exemples que empra Jesús són molt diferents, però el seu ensenyament és el mateix: qui emprèn un projecte important de manera temerària, sense examinar abans si té mitjans i forces per aconseguir allò que pretén, corre el risc d’acabar fracassant. Cap pagès es posa a construir una torre per protegir les vinyes, sense prendre’s abans un temps per calcular si podrà concloure-la amb èxit, no fos cas que l’obra quedi inacabada, provocant les burles dels veïns. Cap rei es decideix a entrar en combat amb un adversari poderós, sense analitzar abans si aquella batalla pot acabar en victòria o serà un suïcidi.

A primer cop d’ull, pot semblar que Jesús està convidant a un comportament prudent i previngut, molt allunyat de l’audàcia amb què parla d’ordinari als seus. Res més lluny de la realitat. La missió que vol encomanar als seus és tan important que ningú s’hi ha de comprometre de forma inconscient, temerària o presumptuosa. La seva advertència cobra actualitat en moments crítics i decisius per al futur de la nostra fe. Jesús crida, abans que res, la reflexió madura: els dos protagonistes de les paràboles «seuen» a reflexionar. Seria greu irresponsabilitat viure com a deixebles de Jesús, que no saben què volen, ni on pretenen arribar, ni amb quins mitjans han de treballar.