TEMPS DURANT L’ANY – SETMANA XXVI

EVANGELI LLUC 16, 19-31
Paràbola del ric i Llàtzer1 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. »El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar:»–Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.»Abraham li respongué:»–Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí. »El ric va insistir:»–Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments. »Abraham li respongué:»–Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin. »El ric insistí encara:»–No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran. »Abraham li digué:»–Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.
PARAULA DEL SENYOR

NO IGNORAR A QUI PATEIX

Estava tirat al portal.

El contrast entre els dos protagonistes de la paràbola és tràgic. El ric es vesteix de porpra i de lli. Tota la vida és luxe i ostentació. Només pensa a «banquetejar esplèndidament cada dia». Aquest ric no té nom ja que no té identitat. No és ningú. La seva vida buida de compassió és un fracàs. No es pot viure només per banquetejar.
Tirat al portal de la seva mansió jeu un captaire famolenc, cobert de nafres. Ningú no l’ajuda. Només uns gossos se li acosten a llepar les ferides. No té res, però té un nom portador d’esperança. Es diu «Llàtzer» o «Eliezer», que significa «El meu Déu és ajuda».
La seva sort canvia radicalment al moment de la mort. El ric és enterrat, segurament amb tota solemnitat, però és portat al «Hades» o «regne dels morts». També mor Llàtzer. Res no es diu de cap ritu funerari, però «els àngels el porten al si d’Abraham». Amb imatges populars del seu temps, Jesús recorda que Déu té la darrera paraula sobre rics i pobres.
Al ric no se’l jutja per explotador. No es diu que és un impiu allunyat de l´Aliança. Simplement, ha gaudit de la seva riquesa ignorant el pobre. Ho tenia allà mateix, però no ho ha vist. Estava al portal de la seva mansió, però no s’hi ha acostat. Ho ha exclòs de la seva vida. El seu pecat és la indiferència.
Segons els observadors, està creixent a la nostra societat l’apatia o manca de sensibilitat davant del patiment aliè. Evitem de mil maneres el contacte directe amb les persones que pateixen. A poc a poc, ens anem fent cada cop més incapaços per percebre la seva aflicció.
La presència d’un nen captaire al nostre camí ens molesta. La trobada amb un amic, malalt terminal, ens torba. No sabem què fer ni què dir. És millor prendre distància. Tornar com més aviat millor a les nostres ocupacions. No deixar-nos afectar.
Si el patiment es produeix lluny, és més fàcil. Hem après a reduir la gana, la misèria o la malaltia a dades, números i estadístiques que ens informen de la realitat gairebé sense tocar el nostre cor. També sabem contemplar patiments horribles a la televisió, però, a través de la pantalla, el patiment sempre és més irreal i menys terrible. Quan el patiment afecta algú més proper a nosaltres, no esforcem de mil maneres per anestesiar el nostre cor.
Qui segueix Jesús es va fent més sensible al patiment dels qui troba pel camí. S’acosta al necessitat i, si és a les mans, intenta alleujar la seva situació.

CELEBRACIÓ – EUCARISTIA