Som en Toni. Sí, senzillament en Toni. Som de Cala Rajada. Tenc 53 anys i en duc 22 de capellà. He servit 6 anys a St. Josep Obrer de Palma, 11 a Artà i Sa Colònia i quasi 5 a Capdepera i Cala Rajada. També vaig fer classes de religió. Se’m demanà fer un temps d’ecònom diocesà, de formador del seminari i de rector del seminari menor.

Els punts de referència que m’han ajudat a construir l’espiritualitat del meu ministeri, la meva manera de viure i entendre el sacerdoci, no provenen de grans mestres espirituals ni de cap moviment en concret, sinó que troben el seu origen en les persones senzilles que, superant èpoques de capellans bons i dolents, superant canvis d’orientació desconcertants en la institució eclesial, superant fins i tot un ambient cultural d’una hostilitat, ara aclaparadora … a pesar de tot, han mantingut la fe i la fidelitat a l’Església.

Els, principalment les meves mestres, han estat aquestes persones senzilles. I estic ben segur que me seguireu ensenyant moltes coses els manacorins. En resum som, m’he anat fent, un capellà de poble i un capellà de gent petita, en el sentit de senzilla. Quan Sant Jaume i Sant Joan demanaren a Jesús qui seria el primer en el Regne de Déu, Jesús els va dir que ser primer sols es justifica si es per servir els altres i, posant un infant enmig de la rotlada, concretà que els primers eren els més petits. Esper que molts vulgueu ser primers per servir. Segurament no agradaré als que vulguin ser primers per sentir-se d’un cercle distingit. Aquest mateix tarannà va diferenciar i va fer triunfar l’Església sobre els altres cultes mistèrics, més lluents i renovadors, durant els primers segles del cristianisme.

Se sol dir que un rector, el primer any, no ha de canviar res. Procuraré no fer-ho. Però, que ningú esperi que me presenti el segon any amb un programa de reformes. No passeu gens de pena. No venc a canviar res. Al Seminari Menor vaig conèixer varis joves i jóvenes de Manacor. Som amic de capellans manacorins… Sé que aquí la comunitat cristiana està encaminada. Sé que els meus antecessors, amb tots voltros, han fet molta feina ben feta. Jo senzillament som un més que ve a caminar al vostre costat i a consolidar, també reparar, tot allò ben fet que ja s’ha fet.

Per tarannà som un administrador i no un fundador. El meu perfil ideològic es podria definir com a baix. No venc amb un preconcepte del que pens que ha de ser l’Església. Sobretot som obert a la vida que fa néixer l’Esperit. Com ens ensenya Jesús a les paràboles, venc a fer de conrador i no de constructor. Tots sembrarem, cavaré, abonaré, regaré. Alguna vegada haurem de podar. Però és la planta la que creix i el conrador sols acompanya i potencia el seu creixement. No venc a imposar la meva ideologia a l’Església de Manacor. Per tant, em trobarà davant qui pretengui limitar la vida cristiana que creix, amb la plantilla limitadora de la seva manera pròpia d’entendre com ha de ser l’Església.

Sempre he servit a comunitats petites, ara només parl de número i d’estructura. A Manacor hi ha una gran comunitat molt estructurada. Me fa un poc de por la nova etapa de la meva vida que ara comença. En certa manera, em sent com si passàs d’una barca de bou al Titànic.

Sr. Vicari Episcopal: Degut al meu pas per la Cúria, també som capaç de veure les coses des del punt de vista dels qui comanden. Sé que vos ho he posat difícil. Sé que hi havia persones “de mayor calidad”, com diria en Cervantes, per ocupar aquest càrreg. No és fàcil d’entendre que vós i el Bisbe em doneu aquesta missió justament a mi. No s’explica si no és que hi ha hagut persones … no sé qui són … això es du en secret … que han dipositat una especial confiança en mi.

Vos ho agraesc i esper no defraudar-vos. Però sobretot esper no defraudar la comunitat cristiana i la ciutat de Manacor. Vos vull dir a tots que necessit la vostra ajuda i la vostra pregària. Sé que sense elles no seré capaç.

A part del meu deure de ser fidel a les persones amb les que estic en deute, sobretot honrar ma mare, el meu únic honor és servir l’Església. Podeu estar segurs que intentaré estar a l’altura. Inicialment m’empeny aquest honor. Però, poc a poc, aprendré a estimar-vos, i ho faré per amor, que és l’únic que val davant Déu.

Sant Crist de Manacor, penyora que Déu ens ha enviat per significar que, per Ell, Manacor no és una ciutat petita qualsevol, sinó que li té un amor específic i singular. A vós, venerada figura, encoman aquest temps en que caminarem junts la meva pobra persona i la comunitat i la ciutat de Manacor.