COMUNICACIONS:

DIUMENGE 21 DE JULIOL DE 2019

 

– Dijous dia 25 de juliol és la Festa de St. Jaume, patró de Manacor, Tots estam convidats a l’Ofici Solemne que tendrà lloc a les 20 hores a l’Església dels Dolors.

– En el mateix Ofici manifestarem el nostre agraïment al servei que ha fet Mn. Francesc Xavier Riutort durant 5 anys. 

 

–  Com és costum, en acabar l’Ofici, els cavallers ofereixen un refresc. Enguany, la comunitat cristiana el complementarem per poder saludar amb major alegria al nostre estimat vicari. Per això convidam a tothom que pugui per aportar una coca o algúna altra cosa per compartir. Se rebran el mateix dijous capvespre a partir de les 18 hores al pati dels Llovissos, aferrat a l’Església.

Gràcies a tots per anticipat.

 

(Power-Point)

 

 

El Senyor li va respondre: Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,

quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.

 

 

 

 

 

 

16º setmana del temps ordinari (C)

 

EVANGELI

Marta l'acollí. Maria ha escollit la millor part.

 

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 10,38-42

Marta i Maria

38Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta.39 Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.40Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué:

–Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.

41El Senyor li va respondre:

–Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses,42 quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.

Paraula de Déu.

 

ACOLLIDA   (clicar)

Gn 18,1-10 Col 1,24-28 Lc 10,38-42

1. "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària".

   Aquesta resposta que dóna Jesús a la queixa de Marta, segons com, ens pot desconcertar. Sembla com si digués que és més important escoltar que actuar. D'alguna manera sí que ho diu, però cal matisar-ho bé. L'actitud que defensa Jesús no és la d'escoltar i no fer res, perquè això, evidentment, aniria contra l'esperit de la seva Bona Nova. Fixem-nos que Ell afirma que Maria ha escollit la millor part. Escoltar és solament una part. Però el tot complet és escoltar la Paraula i posar-la en pràctica. Això se'ns inculca a cada pàgina de l'evangeli i ho recordàvem diumenge passat en la paràbola del Bon samarità: no és suficient una estimació teòrica, sinó que cal concretar-la en obres.

   
   Això ens ha de quedar ben clar. Jesús, en aquest evangeli, únicament vol remarcar la importància de saber escoltar la seva Paraula, deixant-nos influenciar per ella. Perquè si no som capaços d'escoltar Jesús, per omplir-nos de la seva llum i del seu amor, encara que féssim moltes coses, de poc servirien.

   
   Allò que dóna valor a les nostres obres és la rectitud d'intenció, el grau d'estimació amb què les fem. Si sols busquéssim egoistament els nostres propis interessos o per afany de lluïment personal, no servirien de res. Avui dia hi ha encara moltes persones "preocupades i neguitoses per moltes coses", però que obliden allò que és essencial per a un creient: l'obertura interior a Déu.  

   I llavors, gasten la seva vida fent mil coses superficials, que no donen fruit, que no deixen cap rastre positiu darrere seu. Això seria llàstima perquè significaria malversar el do preciós de la vida.

   
   2. Però també necessitem escoltar la seva Paraula per una altra raó. Perquè sempre és una proposta d'estimació que pot donar sentit a tota la nostra vida. La Paraula de Jesús ens omple el cor, cosa molt necessària en una època com la nostra tan buida, tan insolidària, tan mancada d'estimació. La Bona Nova de Jesús no sols va dirigida a la ment, sinó també, i sobretot, al cor que se sent estimat i, per tant, més ple de vida.
   De vegades, oblidem una cosa molt important: que nosaltres no som solament influenciables per l'ambient exterior que ens envolta, sinó també- i molt!- per la situació afectiva que portem dins.
   Quan el nostre esperit està en pau i ens sentim estimats, més fàcilment serem capaços de ser fidels a l'evangeli. Però si tenim el cor buit, si ens hem deixat guanyar per la tristesa, tot se'ns fa més dur, més difícil, encara que nosaltres tinguem la mateixa bona voluntat de sempre.
   Si nosaltres som capaços d'obrir la ment i el cor a la Paraula del Senyor, ens sentirem estimats i constatarem que el seu "jou és suau" i la seva "càrrega és lleugera". Les realitats externes seran les mateixes, però tot ho veurem amb uns altres ulls, amb una llum nova: amb la de Jesús que sempre és portadora de pau i d'esperança. Per això Jesús va dir a Marta, i també ens ho diu a nosaltres: "la part que Maria ha escolit és la millor". Ens ho creiem això?

   JESÚS  I  LA  DONA(clicar)

Cultivar el fons de la persona

 

Hi ha persones – i no poques – que consideren la vida interior com una realitat perfectament inútil i supèrflua. Innecessària. De fet, ni tan sols saben de què es tracta. Són persones que s’organitzen la vida només des de fora, des de l’exterior.

Gairebé tot el que fan té com a objectiu alimentar la seva personalitat més externa i superficial. De manera que mai aprofundeixen en el seu interior. Si els preguntes: Qui ets tu?, us diran el seu nom i cognoms, a on viuen, en què treballen, quants anys tenen. Si aneu més enllà i els pregunteu: Quin és el teu caràcter?, bastants ja no sabran respondre amb seguretat, perquè no es coneixen ells mateixos.Si els pregunteu: Qui ets tu en el més profund? O: Què busques?, la majoria es quedaran callats.

Molts homes i dones d’avui no saben el que és estar en contacte amb el que el gran místic Ruysbroeck anomenava el fons de la persona. Ignoren del tot com cuidar la seva vida interior.

S’esforcen – això sí! -, per millorar el seu nivell de vida, la seva aparença física, el seu estat anímic. Cuiden el seu aspecte exterior però no tenen temps de mirar endins de la consciència. Viuen inquiets i nerviosos per moltes coses, però obliden una realitat absolutament necessària a la persona humana: la seva obertura interior a Déu.

Déu no admet substituts.

Freud i els seus seguidors ens han familiaritzat amb diverses neurosis provocades per la repressió dels instints. Però, no són les úniques. El suec Stinissen ha parlat d’una neurosi fonamental de l’home d’avui que té el seu origen en la repressió de Déu.

Segons aquest autor es tracta d’una neurosi més profunda, que resulta de la pèrdua de contacte per part de l’home amb el nivell transcendental del seu ésser i que el precipita cap a un abisme d’absurd i de solitud. Cap teràpia psicològica pot guarir aquesta neurosi fonamental perquè està causada per un descentrament del jo més autèntic.

Podem aconseguir que la nostra vida sigui més agradable i còmode, però el problema més profund no l’haurem pas resolt.

Sant Agustí ho va expressar fa segles en una frase ben coneguda:

“Ens has fet per a tu, i el nostre cor no reposarà fins que no arribi a tu”. Aquest tu, és Déu. I aquest jo, som nosaltres.