EPIFANIA DEL SENYOR

https://jopersa41.blogspot.com/2022/01/epifania-del-senyor.html

L’Epifania del Senyor (C)

EVANGELI

On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

Visita d’uns savis

1 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:

–On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5 Ells li respongueren:

–A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:

6 » I tu Betlem, terra de Judà,

no ets de cap manera la més petita

de les principals viles de Judà,

perquè de tu sortirà un príncep

que pasturarà Israel, el meu poble.

7 Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella 8 i els encaminà a Betlem dient-los:

–Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

9 Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. 10 L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

12 I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Paraula de Déu

SEGUIR LA ESTRELLA

Hem vist sortir la seva estrella..

El relat és desconcertant. A aquest Déu, amagat en la fragilitat humana, no el troben els que viuen instal·lats al poder o tancats a la seguretat religiosa. Se’ls revela als qui, guiats per petits llums, busquen una esperança per a l’ésser humà a la tendresa i la pobresa de la vida.

No obstant, és commovedor pensar en aquell vell escriptor cristià que, en elaborar el relat midràssic dels Mags, els va imaginar al mig de la nit, seguint la petita llum d’una estrella. La narració respira la convicció profunda dels primers creients després de la resurrecció. A Jesús s’han complert les paraules del profeta Isaïes: «El poble que camina en tenebres ha vist una llum gran. Habitaven en una terra d’ombres, i una llum ha brillat davant dels ulls». (Isaïes, 9,12)

Seria ingenuïtat pensar que nosaltres vivim una hora especialment fosca, tràgica i angoixant. No és precisament aquesta foscor, frustració i impotència que captem en aquests moments, un dels trets que acompanyen gairebé sempre el caminar de l’home per la terra?

Només cal obrir les pàgines de la història. Sens dubte, trobem moments de llum en què s’anuncien grans èxits, es cerquen grans alliberaments, s’entreveuen mons nous, s’obren horitzons més humans. I després, què ve? Revolucions que creen noves esclavituds.

Assoliments que provoquen nous problemes. Ideals que acaben en «solucions a mitges». Nobles lluites que acaben en “pactes mediocres”. De nou, les tenebres.

No és estrany que ens digui que «ser home és moltes vegades una experiència de frustració». Però aquesta no és tota la veritat. Tot i tots els fracassos i frustracions, l’home torna a recompondre’s, torna a esperar, torna a posar-se en marxa en direcció a alguna cosa. Hi ha en l’ésser humà una cosa que li crida una vegada i una altra a la vida i a l’esperança. Hi ha sempre una estrella que torna a encendre’s.

Per als creients aquest estel condueix sempre a Crist. El cristià no creu en qualsevol messianisme. I per això, no cau tampoc en qualsevol desencís. El món no és “un cas desesperat”. No està en completa tenebra. El món no només està malament i ha de canviar. El món és reconciliat amb Déu i pot canviar. Déu serà un dia la fi de l’exili i les tenebres. Llum total. Avui només ho veiem en una humil estrella que ens guia cap a Betlem.

Esta entrada fue publicada en Catequesi infantil, catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.