1 LECTURA Isaïes 10
salm 65
2 lectura
Gàlates 6
PORTADORS DE L’EVANGELI
| Missió dels setanta-dos deixebles101 Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. 2 Els deia:–La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors. 3 Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4 No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. 5 Quan entreu en una casa, digueu primer: «Pau en aquesta casa.» 6 Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. 7 Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.8 »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, 9 cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: «El Regne de Déu és a prop vostre.» 10 Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: 11 «Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!» 12 Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població. |
LLUC 19, 1-20
Poseu-vos en camí.
Lluc recull al seu evangeli un important discurs de Jesús, dirigit no als Dotze sinó a un altre grup nombrós de deixebles als quals envia perquè col·laborin amb ell en el seu projecte del regne de Déu. Les paraules de Jesús constitueixen una mena de carta fundacional on els seus seguidors han d’alimentar la seva tasca evangelitzadora.
«Poseu-vos en camí»
Encara que l’oblidem una vegada i una altra, l’Església està marcada per l’enviament de Jesús. Per això és perillós concebre-la com una institució fundada per cuidar i desenvolupar la seva pròpia religió. per a ella mateixa, sinó per a la humanitat» (Benet XVI).
Per això és avui tan perillosa la temptació de replegar-nos sobre els nostres propis interessos, el nostre passat, les nostres adquisicions doctrinals, les nostres pràctiques i costums. Més encara, si ho fem endurint la nostra relació amb el món. Què és una Església rígida, anquilosada, tancada per ella mateixa, sense profetes de Jesús ni portadors de l’Evangeli?
«Quan entreu en un poble… cureu els malalts i digueu: és a prop vostre el Regne de Déu»
Aquesta és la gran notícia: Déu és a prop nostre animant-nos a fer més humana la vida. què és el que pot portar avui les persones cap a l’Evangeli? com poden captar Déu com una cosa nova i bona?
Segurament, ens falta amor al món actual i no sabem arribar al cor de l’home i la dona d’avui. No n’hi ha prou amb predicar sermons des de l’altar.
«Quan entreu en una casa, digueu primer: Pau a aquesta casa»
La Bona Notícia de Jesús es comunica amb respecte total, des d’una actitud amistosa i fraterna, contagiant pau. És un error pretendre imposar-la des de la superioritat, l’amenaça o el ressentiment. com ho acceptaran si no se senten compresos pels qui ens presentem en nom de Jesús?
| PROVERBIS 31, 10-23 |
| Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles. El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor; en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida. Ella es procura llana i lli, i les seves mans treballen amb delit. Com les naus d’un mercader, porta de lluny les provisions. És de nit i ja es lleva; prepara el menjar per als de casa i la feina a les criades. Es mira un camp i el compra, amb el fruit del seu treball planta una vinya. Es posa amb energia a la feina, fa anar els braços amb vigor. Comprova que els negocis marxen bé: en plena nit encara té encesa la llàntia. Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa. Obre la mà als pobres, l’allarga als necessitats. Si neva no pateix pels de casa: doble abric porten tots ells. Ella mateixa es teixeix les flassades, es vesteix de porpra i de roba de fil. El seu marit és respectat en l’assemblea, quan té sessió amb els notables del país. Teixeix teles per a vendre, proveeix de cenyidors els marxants. Va vestida amb honor i dignitat, es riu del dia de demà. Parla amb sensatesa, els seus llavis instrueixen dolçament. Vetlla per la marxa de la casa, no menja el pa sense guanyar-se’l. Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les lloances: «Hi ha moltes dones fortes, però tu les guanyes totes!» L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada. Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança. PARAULA DE DÉU EN MEMÒRIA DE LA MEVA GERMANA ANTÒNIA |
https://www.youtube.com/wahttps://wwwhttps://www.youtube.com/watch?v=NKQd3QTz2BI&t=3s.youtube.com/watch?v=NKQd3QTz2BI&t=3stch?v=NKQd3QTz2BI&t=3s
