6 GENER 2026
UN OBLIT GREU
Es van posar en camí.
El cristianisme presenta Crist com a portador de salvació, però molts es pregunten de què ens pot «salvar» una religió: quina necessitat tenim nosaltres d’una «salvació» de naturalesa religiosa?
L’home no podrà intuir les possibilitats que conté l’experiència religiosa si no és capaç de detectar les malalties que estan arruïnant la seva vida.
Un d’aquests mals és l’oblit del misteri. L’home ha desenvolupat extraordinàriament la raó, però està perdent saviesa per captar el misteri. La tècnica, amb el llenguatge neutral de dades i codis, és plana i sense misteri. Els mitjans de comunicació difonen una cultura de l’«entreteniment», sense ressò ni cap profunditat. Les notícies se succeeixen les unes a les altres, sense temps per a la reflexió. Atrau allò aparatós o allò truculent, les emocions del «reality show», el sexe convertit en consum, la cultura de «usar i tirar».
El misteri ens acompanya de manera permanent, i no és difícil entreveure’l. Darrere d’aquesta cara que podem veure amb els nostres ulls, hi ha el misteri de la persona. Darrere del cos i la figura de l’ésser estimat, s’amaga el misteri del seu afecte, la seva intel·ligència, el seu amor. Darrere del que podem veure i tocar, batega el misteri de la interioritat, l’esperit, la vida. El que nosaltres observem és el rostre exterior, però «l’essencial és invisible als ulls» (Saint-Exupéry).
Aquest misteri que hi ha a la vida no és precisament enigma o foscor; és senzillament una realitat més profunda i superior, que s’escapa de la nostra visió. No és una cosa oposada a la raó; és la cara oculta però real del que nosaltres percebem, allò que dóna més claredat i sentit a tot.
La vida ens remet sempre al misteri: què hi ha darrere de l’harmonia insondable del cosmos? Cap on apunta l’anhel de bondat, bellesa i veritat que batega en l’ésser humà? D’on ve i cap on va la humanitat? Amb quin nom designar aquest «misteri invisible» que s’amaga darrere de tot allò que nosaltres veiem o sentim?
Les religions responen: «El misteri del món es diu Déu.» Jesús concreta: «El misteri de Déu és Amor.» El que és profund de l’existència no és una cosa tenebrosa, és amor d’un Déu Pare. Sense aquest misteri d’Amor, la vida esdevé laberint, els nostres passos es perden per camins equivocats.
Els homes s’obliden del misteri però Déu no se n’oblida. …Déu «s’acosta a ells buscant l’escletxa que l’home manté oberta a allò veritable, allò bo, allò bell, allò humà». Déu segueix aquí, presència desconeguda o oblidada, sostenint i encoratjant des del misteri la vida de tot ésser humà. El relat dels Mags cercant el Salvador és una invitació a caminar per la vida oberts a l’Absolut.
