Els jueus parlaven amb orgull de la Llei de Moisès. Era el millor regal que havien rebut de Déu. A totes les sinagogues la guardaven amb veneració dins un cofre dipositat en un lloc especial. En aquesta Llei podien trobar tot allò que necessitaven per ser fidels a Déu.
Jesús, però, no viu centrat en la Llei. No es dedica a estudiar-la ni a explicar-la als deixebles.
No se’l veu mai preocupat per observar-la de manera escrupolosa. Certament, no posa en marxa una campanya contra la Llei, però aquesta ja no ocupa un lloc central en el seu cor.
Jesús cerca la voluntat del Déu des d’una altra experiència diferent. Li sent Déu intentant obrir-se camí entre els homes per construir amb ells un món més just i fratern. Això ho canvia tot. La llei ja no és el que és decisiu per saber què espera Déu de nosaltres. El primer és “buscar el regne de Déu i la seva justícia
Els fariseus i els lletrats es preocupen d’observar rigorosament les lleis, però descuiden l’amor i la justícia. Jesús s’esforça per introduir en els seus seguidors un altre tarannà i un altre esperit: «si la vostra justícia no és millor que la dels escribes i fariseus, no entrareu al regne de Déu». Cal superar el legalisme que s’acontenta amb el compliment literal de lleis i normes.
Quan es busca la voluntat del Pare amb la passió amb què la busca Jesús, se’n va sempre més enllà del que diuen les lleis. Per caminar cap a aquest món més humà que Déu vol per a tothom, l’important no és comptar amb persones observants de lleis, sinó amb homes i dones que s’hi assemblin
Aquell que no mata, compleix la Llei, però si no arrenca del cor l’agressivitat envers el seu g ermà, no s’assembla a Déu. Aquell que no comet adulteri, compleix la Llei, però si desitja egoistament la dona del seu germà, no s’assembla a Déu. En aquestes persones regna la Llei, però no Déu; són observants, però no saben estimar; viuen correctament, però no construiran un món més humà.
Hem d’escoltar bé les paraules de Jesús: «No he vingut a abolir la Llei i els profetes, sinó a donar plenitud». No ha vingut a tirar per terra el patrimoni legal i religiós de l’antic testament. Ha vingut a «donar plenitud», a eixemplar l’horitzó del comportament humà, a alliberar la vida dels perills del legalisme…
El nostre cristianisme serà més humà i evagèlic quan aprenguen a viure les lleis, normes, preceptes i tradicions com les vivia Jesús: cerca
