Benvolguts Reis: La veritat és que enguany no tenia massa ganes d’escriure-vos, però els amics m’han animat, ja que hi ha regals que només els podeu portar vosaltres; per tant aquí em teniu amb les meves peticions.
Pocs dies després de la vostra arribada, vindrà el nou bisbe de Mallorca; me podríeu dur un mapa de la nostra illa, que sigui gros i el més complet possible; jo me compromet a fer-li arribar. Serà per ajudar-li a situar-se davant la nostra realitat mallorquina.
Vosaltres sabeu millor que ningú, que els illencs som bones persones, però tenim el nostre propi caràcter, idiosincràsia, cultura, llengua, tradició… i això ens fa una mica diferents davant els qui vénen de fora. Embolicadet amb el mapa i, quasi com a d’amagat, portau-li també unes bones ganes d’aproximar-se a la gent, d’escoltar, dialogar, acompanyar, oferir l’Evangeli sense imposar res a ningú; que no hi manqui una bona dosi de paciència i també de bon humor. Tot això li pot fer molt de bé a ell i sobretot a nosaltres.
M’han assegurat que acaba de publicar-se un llibre que encara no està a la venda, però que vosaltres, com a màgics que sou, aconseguireu trobar-lo. Es tracta d’un “manual del buen político” . Vos agrairia me duguéssiu uns quants exemplars com obsequi pels nostres polítics. La primera part del llibre parla d’honestedat, coherència, veritat, servei, actituds de cara als més pobres i desfavorits de la societat, com no carregar sempre el feix sobre els més dèbils, com defensar “lo nostro”… La segona part explica com la prepotència se venç amb la humilitat i senzillesa; les moltes paraules buides amb fets positius concrets. També es donen pistes sobre la manera de ser més originals i creatius, com evitar la corrupció i les fugues de capital a “paradisos fiscals” etc. El seu contingut els pot ajudar a reflexionar.
Vos deman també una capsa plena de benes; estranya petició. Tenen una finalitat concreta: embenar els cors desfets i adolorits; no som metge del cos, però si del greu i profund patiment que veig cada dia ben a prop meu: persones amb noms concrets, sense feina ni sou, amb fills amb edat escolar; molts no poden pagar el lloguer ni la factura de l’electricitat, ni tenir una estufa… qualque dia no mengen calent. Tenen el cor destrossat. Sort que aquest Nadal hi ha hagut molta generositat, per part de gent creient i no creient.
El darrer regal que me podeu dur és un paquet ben afavorit, replet d’ulleres. Són un poc especials, però els Reis les toquen tenir. Estan una mica relacionades amb alguna de les peticions que vos he fet. Són unes ulleres que posseeixen la qualitat i virtut de mirar les persones i les coses des de l’angle bo, positiu i favorables que també hi ha al voltant nostre.
Massa sovint ens empenyam en veure només el caire negatiu de les coses, les notícies desoladores, fets que posen el pèl de punta… rares vegades descobrim tot allò de bo que hi ha en el nostre entorn: persones servicials que es desviuen pels altres, gent molt generosa capaç de compartir temps i diners amb els que més ho necessiten. Moltes persones que treballen de manera altruista i desinteressada; altres que cuiden els més vellets amb una delicadesa exquisita; unes terceres que des de l’anonimat i el silenci fan favors.
Necessitam aquestes ulleres clares i objectives per mirar sense prejudicis. La vida té molt de bo i positiu. Val la pena descobrir-ho.
Esper que, com cada any, donareu resposta a les meves peticions fetes amb l’experiència d’un “jubilat” amb cor d’infant.
Andreu Genovart Orell
ELS REIS A LA RESIDÈNCIA
