Aterrits per l’execució de Jesús, els deixebles es refugien a una casa de coneguts. Estan reunits de bell nou,…però Jesús no és amb ells. A la comunitat hi ha un buit que ningú pot omplir,…els manca Jesús…a qui seguiran ara ? Què podran fer sense ell ? Es fosc a Jerusalem i també en el cor dels deixebles…
Dins la casa estan “amb les portes tancades”. Es una comunitat sense missió,…sense horitzò…tancada en ella mateixa, sense capacitat d’acollida, Ningú pensa a sortir pels camins a anunciar el regne de Déu i curar la vida. Amb les portes tancades no és possible apropar-se al patiment de la gent…Els deixebles estan plens de “por als jueus”. Es una comunitat paralitzada per la por, en actitud defensiva. Només veuen hostilitat i rebuig per tot. Amb por no és possible estimar el món com l’estimava Jesús, ni infondre ànim i esperança a ningú.
De cop, Jesús ressuscitat agafa la iniciativa. Ve a rescatar els seus seguidors. “Entra a la casa i es posa enmig d’ells” La petita comunitat es transforma. De la por passen a la pau que infon Jesús. De la fosca de la nit passen a l’alegria de tornar a veure’l ple de vida. De les portes tancades passaran a la missió.,.Jesús els parla posant en aquells homes tota la confiança: “Com el Pare m’ha enviat, així us envio jo” No els diu a qui han d’anar, que han d’anunciar ni com han d’actuar. Ja ho han après d’ell pels camins de Galilea, Seran en el món el que h estat ell.
Jesús coneix la fragilitat dels seus deixebles. Sovint els ha criticat sa fe petita i vacil·lant. Necessiten la força del seu Esperit per complir sa missió. Per això fa amb ells un gest especial. No els imposa les mans ni els beneeix com fa amb els malalts,…, exhala l’alè damunt ells i els diu: “Rebeu l’Esperit Sant ”.
Sols Jesús salvarà la Església..ens alliberarà de les pors que ens paralitzen,…trencarà els esquemes avorrits on pretenim tancar-lo,…obrirà portes que hem anat tancant, …redreçarà camins que ens han desviat d’Ell…
