DIUMENGE 27º del Temps Ordinari:
Acoger a los pequeños
El episodio parece insignificante. Sin embargo, encierra un trasfondo de gran importancia para los seguidores de Jesús. Según el relato de Marcos, algunos tratan de acercar a Jesús a unos niños y niñas que corretean por allí. Lo único que buscan es que aquel hombre de Dios los pueda tocar para comunicarles algo de su fuerza y de su vida. Al parecer, era una creencia popular. Los discípulos se molestan y tratan de impedirlo. Pretenden levantar un cerco en torno a Jesús. Se atribuyen el poder de decidir quiénes pueden llegar hasta Jesús y quiénes no. Se interponen entre él y los más pequeños, frágiles y necesitados de aquella sociedad. En vez de facilitar su acceso a Jesús, lo obstaculizan. Se han olvidado ya del gesto de Jesús que, unos días antes, ha puesto en el centro del grupo a un niño para que aprendan bien que son los pequeños los que han de ser el centro de atención y cuidado de sus discípulos. Se han olvidado de cómo lo ha abrazado delante de todos, invitándoles a acogerlos en su nombre y con su mismo cariño. Jesús se indigna. Aquel comportamiento de sus discípulos es intolerable. Enfadado, les da dos órdenes: «Dejad que los niños se acerquen a mí. No se lo impidáis». ¿Quién les ha enseñado a actuar de una manera tan contraria a su Espíritu? Son, precisamente, los pequeños, débiles e indefensos, los primeros que han de tener abierto el acceso a Jesús. La razón es muy profunda pues obedece a los designios del Padre: «De los que son como ellos es el reino de Dios». En el reino de Dios y en el grupo de Jesús, los que molestan no son los pequeños, sino los grandes y poderosos, los que quieren dominar y ser los primeros. El centro de su comunidad no ha de estar ocupado por personas fuertes y poderosas que se imponen a los demás desde arriba. En su comunidad se necesitan hombres y mujeres que buscan el último lugar para acoger, servir, abrazar y bendecir a los más débiles y necesitados. El reino de Dios no se difunde desde la imposición de los grandes sino desde la acogida y defensa a los pequeños. Donde estos se convierten en el centro de atención y cuidado, ahí está llegando el reino de Dios, la sociedad humana que quiere el Padre.
José A. Pagola
El que Déu ha unit que no ho separi l’home amb la seva voluntat masclista.
Josep Llunell
El que més feia patir a les dones en la Galilea dels anys 30 era la seva total esclavitud i dependència de l’home dins de la família patriarcal. El marit les podia repudiar en qualsevol moment abandonant-les a la seva sort o dissort. Aquest dret de l’home es basava, segons la tradició jueva, en la Llei de Déu. Vaja, com per celebrar-ho! Cap dona podia alçar la veu per defensar els seus drets. Perquè no en tenia cap, ni un, ni mig. En algun moment, el plantejament va arribar fins a Jesús: Pot l’home repudiar a la seva esposa? La seva resposta va desconcertar a tots. Les dones no s’ho podien creure. Segons Jesús, si el repudi està en la Llei és degut a la duresa de cor dels homes i a la seva mentalitat masclista, però el projecte original de Déu no era pas aquest. Déu va crear l’home i la dona perquè fossin una sola carn. Tots dos estan cridats a compartir –el seu amor –la seva intimitat –la vida sencera –i això, amb igual dignitat i en comunió total. Per això, Jesús podrà dir: “El que Déu ha unit que no ho separi l’home amb la seva voluntat masclista.” Déu vol una vida més digna, segura i estable per aquestes dones maltractades per l’home en les llars de Galilea i en les llars d’avui. No es pot beneir una estructura que generi superioritat de l’home i esclavitud de la dona. Després de Jesús cap cristià podrà legitimar amb la Bíblia o l’Evangeli res que promogui –discriminació –exclusió –o esclavitud de la dona sota l’home. En el missatge de Jesús hi ha una predicació adreçada exclusivament als homes perquè renunciïn a la seva duresa de cor i promoguin unes relacions més justes i més igualitàries entre home i dona. A on s’escolta avui aquest missatge? Quan crida l’Església als homes a aquesta conversió o canvi? Què estem fent els seguidors de Jesús per a revisar i canviar –comportaments –hàbits –costums –i lleis que van clarament en contra de la voluntat original de Déu quan va crear l’home i la dona en igualtat total? No es pot beneir ni justificar una estructura que generi injusta superioritat en l’home i humiliant esclavitud de la dona. S’ha entès bé, això? Doncs a veure si canviem les conductes dels homes dèspotes.
