Per a temps difícils…
Es donen en nostres dies profunds canvis soci-culturals, la crisi religiosa sacseja les arrels del cristianisme a Occident… Tot això ens urgeix més que mai a cercar en Jesús la llum i la força que necessitem per a llegir i viure aquests temps de manera lúcida i responsable.
Una crida al realisme
En cap moment Jesús augura als seus seguidors un camí fàcil d’èxit i glòria. Ans el contrari, les fa entendre que la seva llarga història estarà plena de dificultats i lluites. És contrari a l’esperit de Jesús cultivar el triomfalisme o alimentar la nostàlgia de grandeses. Aquest camí que ens sembla estranyament dur és el més escaient a una Església fidel al seu Senyor.
Fora ser ingenus…
En temps de crisi, desconcert i confusió no és estrany sentir missatges i revelacions que proposen nous camins de salvació. Aquestes són les consignes de Jesús. En primer lloc, “que ningú vos enganyi”: no caure en la ingenuïtat i donar crèdit a missatges aliens a l’evangeli, ni fora ni dintre de l’Església. Llavors, “no aneu darrere ells”: No seguir als qui ens separen de Jesucrist, únic fonament i origen de la nostra fe.
Centrar-nos en l’essencial
Cada generació cristiana té els seus problemes, dificultats i recerques. No perdre mai la calma, sinó assumir la nostra pròpia responsabilitat. No ens demanen res més enllà de les nostres forces. Tenim l’ajuda del mateix Jesús: “Jo us donaré paraules i saviesa”… Fins i tot en un ambient hostil de rebuig o desafecte, podem practicar l’evangeli i viure amb seny cristià.
L’hora del testimoni
Els temps difícils no són temps per a planys, nostàlgies o desànims. No és temps de resignació, passivitat o dimissió. Jesús té una altra idea: en temps difícils “tindreu ocasió de donar testimoniatge”. Precisament és ara quan hem de revifar entre nosaltres la crida a ser testimonis humils però convincents de Jesús, del seu missatge i del seu projecte.
Paciència
Aqueixa és l’exhortació de Jesús per als moments durs: “Amb la vostra perseverança salvareu les vostres ànimes”. La paraula original pot ser traduïda com a “paciència” o “perseverança”. Entre cristians parlem poc de paciència, però la necessitem més que mai. Estem en temps de cultivar un estil de vida cristiana, pacient i tenaç, que ens ajudi a respondre a noves situacions i reptes sense perdre la pau ni la lucidesa.
DIUMENGE XXXIII del Temps Ordinari
COMUNICACIONS:
– Es celebra el dia de l'ESGLÉSIA DIOCESANA
. les Col·lectes de totes les "Misses" seran per aquest FI.
. La Diòcesi de Mallorca va desenvolupar l'any 2015 la seva acció evangelitzadora i missionera a través de 194 sacerdots a 154 parròquies, 758 religiosos i membres d'instituts seculars, i més de 400 catequistes.
– Aquest cap de setmana han començat les Festes de la Parròquia de Crist Rei.
· Dimarts, dimecres i dijous en acabar la missa hi haurà exposició del Santíssim i pregària.
· La missa solemne serà diumenge DIA 20 a les 19’00 h. Presidirà i predicarà el P. Bartomeu Pont, manacorí de la TOR. Hi participaran els indis. Tot seguit hi haurà el concert de la Banda Municipal de Música.
**************
– Dissabte a les 12 hi haurà un Concert d’Orgue en el Convent de sant Vicenç Ferrer.
************
*****
*****************
******
Estem a favor del canvi o del immobilisme egoista?
Diumenge XXXIII de durant l’any
¿Com viure aquests temps de “crisi religiosa” amb lucidesa i responsabilitat, sense desviar-nos de l’evangeli ni enfonsar-nos en la desesperança?
Vet aquí una de les preguntes més inquietants que es desvetlla avui en els que creiem en Jesucrist.
És ben clar que la fe cristiana no es pot viure ni comunicar des d’actituds negatives.
És inútil alimentar el victimisme.
És inútil viure de la nostàlgia o acumular ressentiments.
Tot això ens allunya de l’esperit amb què vivia Jesús.
Ara és el moment d’aprendre a llegir i a viure aquests temps de manera
–més positiva
–més confiada
–i més evangèlica.
La crida de Jesús a “perseverar” ens ha de fer pensar.
És un greu error demonitzar la crisi actual vivint-la com una situació impossible.
Déu no està mai en crisi. Continua actuant en cada ser humà.
Cap crisi pot impedir que el Creador segueixi
–oferint-se
–comunicant-se
–i salvant a cadascun dels seus fills i filles per camins que a nosaltres se’ns escapen.
Aquesta humanitat tan volguda per Déu viu patint: no encerta amb el camí que la podria conduir cap a una vida més digna, noble i feliç.
La crisi religiosa de la que tant parlem els creients és només un fragment d’una crisi més global que ho sacseja tot.
Ens pot preocupar què va a ser de l’Església entre nosaltres, però si mirem la realitat des de Déu, el que realment ens ha de preocupar és què serà d’aquest món.
El de veritat important és perseverar:
–no desviar-nos de l’evangeli
–buscar sempre el Regne de Déu i la seva justícia i no els nostres petits i ridículs interessos temporals
–actuar des de l’esperit de Jesús i no des del nostre instint de conservació
–buscar el bé de tots, no només el nostre bé egoista i mesquí i calculador.
No ens enganyem: el qui realment pensa en la felicitat de tots és Déu, no nosaltres.
Perseverar no és repetir paraules buides que ja no diuen res, sinó encendre la nostra fe en contacte directe i personal amb Crist.
Perseverar no és posar-nos a la defensiva davant de qualsevol canvi, sinó mantenir la capacitat d’escoltar l’acció de Déu en els nostres dies.
Perseverar no és exigir als altres, sinó viure nosaltres mateixos en continua conversió.
Realment, hi vivim?
Estem a favor del canvi o del immobilisme egoista?
La imatgeria de les lectures d’avui potser ens causa espant i ens fa difícil la comprensió del seu missatge. Segurament ens posa al davant el contrast que experimentem entre el terror i la violència en nosaltres i a la terra, i el poder curatiu i suau de Déu. Se’ns diu:“Quan vegeu els terrors del món, d’alguna manera això és un senyal que el poder de Déu també és enmig vostre. No tingueu por”. I això, sovint, no se’ns fa pas evident.
Fins i tot enmig de la persecució, la presència de Déu és a prop. Fins i tot en la traïció i en els conflictes, Déu és a prop. Ell mai no abandona el seu poble. Gairebé podríem resumir el missatge dels profetes com "Déu no ens abandona".
En la mateixa Església, sabem que malgrat els defectes, pecats i debilitats i l'enorme necessitat de renovació, Déu és a prop en la persona de Jesucrist. És en l'escolta de la seva paraula i en interpretar-la junts per als nostres dies que trobarem el veritable camí a seguir com a comunitat seva.
No sabem el futur; no pretenem conèixer la ment de Déu o de comprendre el seu misteri; més aviat pretenem mirar el Crist, la trajectòria del qual va acabar a la creu. Però seguint aquest camí, buscant d’estimar el proïsme i a Déu, caminant humilment per camins de justícia, creiem que, travessant el patiment, és com s’arriba a la nova vida. Som persones amb els ulls ben oberts, cridats a anar més enllà de l'optimisme i el pessimisme: som gent d'esperança.
Com a cristians la nostra visió del futur no és d'un optimisme ingenu ni d'un fatalisme fosc. No sabem el que ens espera en el proper any a cadascun de nosaltres, però sí sabem que, si seguim el Crist ben d’a prop, llavors no perdrem l’esma, sigui el que sigui el que s’esdevingui. El punt de vista bíblic del futur es recolza en l'esperança que ha dut la resurrecció de Jesús i la seva victòria sobre el pecat i la mort.
Senyor, quan vivim moments de profunda crisi en les nostres vides, on potser ens sentim aïllats i sols:
* Una ruptura familiar;
* Ser testimonis del sofriment d’algú i no poder fer-hi res;
* Tornar a caure en un pecat que pensàvem que ja havíem superat;
* No poder sortir de la depressió;
* Una crisi social que sembla sense solució.
…..
ens dius que aquesta no és l’última paraula, encara que no en veiem la sortida. Ajuda’ns a “sofrir amb constància” i a mantenir l’esperança.
Senyor, et donem gràcies perquè en moltes situacions vitals i parts del món on hi ha conflictes, violència i patiment, els seguidors de Jesús no s'espanten, romanen on són i segueixen fent la seva feina, perseverant en l’esperança, que és un do teu.
Silvestre Falguera, sj.
