TEMPS D’ADVENT : SEGON DIUMENGE

 

COMUNICACIONS:

Aquesta setmana celebrarem el sagrament del perdó i la reconciliació:

– Dimecres dia 13 a la Parròquia de Sant Pau a les 19’30 h.

– Dijous dia 14 a la de Crist Rei a les 19h. 

– Divendres dia 15 a la dels Dolors a les 20’00 h.

 

CAMPANYA   DE   CARITAS  "NADAL"

Com cada any per aquests dies participarem en la campanya de recollida de productes per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació i higiene, que vol ser una crida a la solidaritat i al compartir.

A les misses del pròxim cap de setmana dies16-17 recollirem:

Productes bàsics d’alimentació (oli, briks de brou, llet, sucre, galetes) conserves (tomàtiga, paté, sardines, tonyina)

Productes d’higiene i neteja de la casa (xampú, sabó, dentífrics, raspalls de dents, lleixiu, detergent de roba)

 

La col·lecta del cap de setmana serà també per a Càritas

Evangeli Mc 1,1-8

Aplaneu el camí per al Senyor

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.

En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí». Complint això, Joan començà a batejar en el desert.

Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l'Esperit Sant».

Paraula de Déu.

Segon diumenge – Advent

Is 40,1-5.9-11
2 Pe 3,8-14
Mc 1,1-8

Pessimisme? optimisme? evasió? … realisme??


Quan per alguna cosa, per a alguns, a cops, la vida pesa -i pesa molt- no valen gaire frases fetes ni eslògans fàcils. No valen mecanismes de defensa ni evitacions intencionades.I, reconeixem-ho obertament, per a alguns, la vida pesa molt.


Consoleu el meu poble!! Consoleu-lo. Parleu al cor.


Un primer encàrrec, ple de responsabilitat i de futur. Consolar un poble al qui se li roba la vida. Ens atrevim a assumir-lo, personal i comunitàriament??
Perquè consolar no és –torno al inici- repetir paraules boniques i tòpics sabuts.
Potser consolar s’assembli més al realisme esperançat. Acceptar la realitat, i posar-la al seu lloc. Distingir entre el que és i el que serà. Entre la realitat que toco –i em toca!- i la realitat definitiva.


Parleu-li al cor per tal que acaroni i intueixi el que serà. Que li entrin ben dins el cor aquelles raons per a l’esperança.


El Déu de Jesús és el Déu de la vida. El qui porta a coll els petits. El qui cuida els cansats.
Potser sigui, avui, aquesta, una de les primeres missions dels cristians. I val la pena 

que ens ho prenguem seriosament. Realisme esperançat. Al costat dels abatuts. Consol que dóna força a peus cansats.

 

Espereu i feu que arribi aviat.


Tampoc no en sabem massa, d’esperar com cal. A cops, al adormir-nos en diem esperar. I, més sovint, senzillament, no suportem esperar. Ho volem ara. Immediatament. Instantani. Ara i prou.


Segon encàrrec: espereu i feu que arribi aviat. Espereu tot empenyent la història. Tot treballant el moment present i tots els moments. Fer-ho possible amb esperança. Amb audàcia esperançada. Amb laboriositat serena. … Amb el ulls oberts! Ben desperts.


Perquè arribarà. Segur. Confiem en la promesa del Senyor. No pot ser d’una altra forma. Arribarà.


El ritme de Déu és un altre, diferent del nostre. Som nosaltres els qui portem rellotges i calendaris.

Prepareu camins!


Comença l’Evangeli de Jesucrist.


De sempre m’han impressionat, aquestes paraules. No tant, enteses com l’arrancada del relat de Marc… sinó dites en el moment actual. Comença la Bona Notícia de Jesús.
Certament, que va començar fa 2000 anys. I tant que sí. Però… comença. Ara i avui. Sí. Comença l’Evangeli. Cal deixar-lo entrar. Comença a caminar. Pas a pas. De fet, 2000 anys no són gaire. Encara està per fer. Encara l’hem de fer arrelar i créixer. Fer-lo possible. Tot esperant i treballant. Comença el Regne. Fa 2000 anys que podem dir que comença. I no ha fet altra cosa que començar. Tot just començar.
Tercer encàrrec: preparar camins i abaixar turons inaccessibles. Comunicació.

I comunicació en veritat. Fer possible, dia a dia. No pugem a la parra. Baixem ran de terra. Concret. Ben concret. El Regne és concret. I es concreta en realitats i fets concrets. On ens juguem la vida és en la nostra actuació de cada dia.
Preparar camins al Senyor. Perquè ve. Està venint. Cal que ens trobi en el camí.

Josep Miquel Esteban, sj.

 

 

 

BONA NOVA

En aquest any litúrgic els cristians llegirem l'evangeli de Marc. Un petit escrit que comença amb aquest títol: “Comença la Bona Nova de Jesus, el Messies, Fill de Déu”. Aquestes paraules ens permeten evocar quelcom del que trobarem en el relat.

Amb Jesús “comença” qualque cosa nova. És el primer que Marc vol deixar clar. Tot allò d'abans pertany al passat. Jesús és el començament de quelcom nou i inconfundible. Dins el relat, Jesús dirà que “el temps s'ha complert”. Amb ell arriba la Bona Nova de Déu.

Això és el que experimenten els primers cristians. El qui es troba vitalment amb Jesús i entra dins el seu misteri, sap que comença una vida nova, una cosa que mai havia experimentat.

Allò que troben en Jesús és una “Bona Nova”. Quelcom nou i bo. La paraula “Evangeli” que empra Marc és freqüent entre els primers seguidors de Jesús i expressa el que senten quan es troben amb ell. Sensació d'alliberament, alegria, seguretat i fora por. En Jesús es troben amb “la salvació de Déu”.

Quan algú descobreix en Jesús a Déu amic de l'esser humà, Pare de tots els pobles, defensor dels darrers, esperança dels perduts, sap que no trobarà una nova millor. Quan coneix el projecte de Jesús: treballar per un món més humà, digne i feliç, sap que no podrà dedicar-se a res més gran.

Aquesta Bona Nova és Jesús mateix, el protagonista del relat que escriví Marc. Per això, la seva primera intenció no és oferir-nos doctrina sobre Jesús ni informació biogràfica, sinó seduir-nos per a que ens acollim a la Bona Nova que només en ell podrem trobar.

Marc dóna a Jesús dos títols: un típicament jueu, l'altre més universal: Tanmateix, guarda per als lectors qualque sorpresa. Jesús és el “Messies” que els jueus esperaven com a alliberador del seu poble. Però un Messies molt diferent del líder guerrer que molts desitjaven per a destruir els romans. En el relat, Jesús és descrit com a enviat per Déu per a humanitzar la vida i canalitzar la història cap a la salvació. Primera sorpresa.

 Jesús és “Fill de Déu”, però sense el poder i la glòria que alguns havien imaginat. Un Fill de Déu profundament humà, tan humà que sols Déu pot ser així. Només quan acaba la vida de servei a tots, executat a una creu, un centurió romà confessa: “Vertaderament aquest home era Fill de Déu”. Segona sorpresa.

José Antonio Pagola

 

 

 

Preguntem-nos cap a on va la nostra vivència religiosa

Segon Diumenge d’Advent. Cicle B

Quin és l’inici, el punt de partida, per a conèixer Jesús?

Evidentment, és l’Evangeli que, literalment, significa Bona Notícia.

És la Bona Notícia de Jesús.

Aquí Jesús és el subjecte i l’objecte de la Bona Notícia.

Ho diré d’una altra manera:

Jesús és sempre Bona Notícia

Tota notícia bona produeix alegria i felicitat.

Conseqüència pràctica:

A on no es transmet felicitat i alegria no hi ha l’evangeli.

Amb massa freqüència la religió és origen d’amenaces, de prohibicions, de repressions, de sentiments de culpa, etc. En definitiva: això no són bones notícies. Això són notícies dolentes.

Per tant, aquí no hi ha Jesús

-hi ha malestar

-hi ha infelicitat

-hi ha neurosi

Això no pot ser la verdadera religió.

La Bona Notícia de Jesús no ve

-del Temple de Jerusalem o del Vaticà

-ni dels seus funcionaris

-ni de les seves cerimònies més o menys fastuoses.

La Bona Notícia ve del desert

-ve d’un profeta del desert.

L’Evangeli no comença en l’específicament religiós.

Comença en allò que és bàsic.

El principi i fonament per respectar i viure l’específicament religiós és començar per respectar allò que és laic.

Quan la religió no respecta aquest criteri bàsic fa mal a les persones i les allunya de Déu, perquè en comptes de creients fabrica fanàtics, obsessos i neuròtics. Malalts.

El tema que va centrar l’interès de Joan Baptiste va ser el pecat i la confessió dels pecats.

El tema que a partir d’aleshores va centrar l’interès de Jesús fou:

-la vida

-la felicitat

-l’alegria de la gent

*la vida dels pobres i malalts

*la felicitat dels que s’ho passen malament, dels que pateixen

*l’alegria dels que han perdut l’esperança

La verdadera religió regenera.

El fanatisme és terrorífic i per això espanta i allunya.

Preguntem-nos cap a on va la nostra vivència religiosa

-encongeix o eixampla?

-atrau o bé espanta?

És realment Bona Notícia pels que ens envolten?


 

 

Esta entrada fue publicada en catequesis adolescents i joves, Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.