COMUNICACIONS:

 

–  Les   col·lectes   dels   dies   5   i   6   són   per   aquesta   obra.

–  Dijous a les 20’30 hi haurà reunió del Consell de pastoral interparroquial.

 

–  Aquest cap de setmana han començat les festes de la barriada de Fartàritx.

     El pròxim Diumenge, 13  maig  a les 10’30,   hi haurà la missa de la festa del sant Crist de la Fe a la capella de les Religioses de la Puresa, precedida pel ball dels Nanets. 

:* * * * * 

 

 

 

Sisè Diumenge de Pasqua

 

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, farà cas de les meves paraules,

diu el Senyor;

el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell.

 

Evangeli Jo 15,9-17

Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: “Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. 10 Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.

11»Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. 12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. 13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.14 Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 16 No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre.

I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 17 Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

Paraula de Déu

 

  

Ac 10,25-26.34-35.44-48 1 Jn 4,7-10 Jn 15,9-17

Un cop més?

Potser ens provoca cansament, tornar a predicar el mateix: "Déu és amor… estimeu-vos!". Ho hem predicat, escoltat, meditat tantes vegades…!
La llegenda diu que els seus deixebles li deien el mateix a Joan evangelista, quan ja era molt gran: "Mestre, sempre ens dieu el mateix!". La reiteració ens cansa, ja ho sabem; tornar a repetir el mateix no és gens original. Potser entre els seus deixebles hi havia la sospita si el bon mestre no començava ja a repapiejar. Diu la llegenda que Joan evangelista contestava valent i rotund: "això és el que el Senyor ens va ensenyar!". Per als cercles del Deixeble estimat hi pot haver "molts" manaments (en plural), però només hi ha un "manament" (en singular). D'això n'ha fet el seu credo.

 

1. Doncs sí! Tornem-hi: Déu és amor…!

Déu, el misteri insondable, inabastable, Déu l'origen d'on venim i la fita on anem…: és Pare/Mare! El nostre rerefons no és el Fat, ni l'Absurd; no som com una mena de molsa aberrant que li ha sortit a la superfície del globus terraqui. Déu no és "senyor feudal" exigent (exigeix homenatge, impostos… obres “perfectes”). Déu no és monarca absolut (davant la majestat del qual hom tem de terror). Déu no es "Cosa" perfecta, però impersonal.
Moltes religions han donat el nom de Pare a Déu, també Israel. Però cap i menys Israel, hagués gosat dir "Abbà" al Misteri Insondable de l'existència. Per Jesús Déu és tota una altra realitat. Es Pare/Mare: braços oberts, gestació carinyosa i infantament amb dolor i goig, cor tendre, generador, estimulant, que llança a la creativitat… Creador i no aturador, generador… sempre acollidor, cor sempre…

Sabem per experiència que és ser pare/mare; o sovint hem somniat com ho seríem, com cuidaríem dels nostres fills: els voldríem lliures, els voldríem que fossin "ells mateixos" plenament, etc. Justament en això som imatges de Déu: Déu somnia això per als seus fills i filles. Déu és tot ell amor. Ens ho hem de dir i ens ho hem de repetir per treure encara imatges falses de Déu.

2. “Agafem l’amor de Déu i fem-lo home”: el que surt és Jesús.
Jesucrist és aquest amor fet persona. Jesús és un que pot dir jo estimo com el Pare m’estima (és de la pasta de Déu). Jesús és Déu que "necessita" fer-se un de nosaltres, i així pot rentar els nostres peus, esdevé servent, perquè és amic. I perquè se sap tot ell fet d'amor, pot dir al seu entorn que al Déu Amor el que li interessa no són els "drets de Déu" (els dissabtes, les lleis de la puresa… com exigeix qualsevol fariseu de les nostres esglésies), sinó els "drets de la persona humana", que és la imatge i el temple de Déu l’home.
I aquest "Déu Amor" no té massa lloc en alguns medis i per això el maten. Però la força del Déu Amor és tan infinita, que el Senyor és ressuscitat, i nosaltres ho celebrem i gaudim un cop més en aquesta Pasqua.

3. Per tant: “estimeu-me, reseu-me…”

“El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”, estimeu-vos amb el meu estil, com jo us he estimat. Reseu a l'Amor i  adoreu-lo. Renteu-vos els peus…! "Així haureu nascut de Déu" (1Jn). Es a dir: perquè Déu us estima aneu pel món essent justícia i misericòrdia pels altres, no aneu de fatxendes, prepotents; feu miracles com Jesús i amb ell, en el vostre entorn: miracles a nivells personal i estructural, que tornin a encarnar el Déu Amor en les nostres realitats de cada dia.

 

 

UNA ALEGRIA DIFERENT

Perquè la meva alegria estigui en vosaltres.

Les primeres generacions cristianes tenien molta cura de l'alegria. No podien viure d'altra manera. Les cartes de Pau de Tarts que circulaven per les comunitats repetien un cop i un altre: “estigueu alegres en el Senyor”. L'evangeli de Joan posa en boca de Jesús aquestes paraules inoblidables: “Us he parlat… perquè la meva alegria estigui en vosaltres i la vostra alegria sigui plena”.

¿ Que ha passat perquè la vida dels cristians avui sembli per a molts una cosa trista, avorrida i penosa ? ¿ En que hem convertit l'adhesió a Crist ressuscitat ? ¿ On és aquesta alegria que Jesús comunicava als seus seguidors? ¿ Que n'hem fet ? L'alegria no és una cosa secundària en la vida del cristià. És un tret característic. Una manera d'estar en la vida: la única manera de seguir i viure a Jesús. Encara que ens sembli “normal”, és realment estrany “practicar” la religió cristiana, sense experimentar que Crist és font d'alegria vital.

L'alegria del creent no és fruit d'un temperament optimista. No és el resultat d'un benestar tranquil. No cal confondre-la amb una vida sense problemes ni conflictes. Ho sabem: un cristià experimenta la duresa de la vida amb la mateixa cruesa i fragilitat que tot ser humà.

El secret d'aquesta alegria està a una altra banda: més enllà d'aqueixa alegria que s'experimenta quan les coses quan “les coses vénen ben dades”. Pau de Tars diu que és una “alegria en el Senyor”, que es arrelats en Jesús. Joan diu encara més: “és la mateixa d'alegria de Jesús dins nosaltres”.

L'alegria cristiana neix de la unió íntima amb Jesucrist. Per això no es manifesta en l'eufòria o l'optimisme, sinó que s'amaga humilment en el fons de l'ànima creient. És una alegria que és a la rel mateixa de la nostra vida, sostinguda per la fe en Jesús.

Aquesta alegria no viu d'esquena al sofriment que hi ha en el món, ja que és l'alegria del mateix Jesús dins nosaltres. Per contrari, esdevé principi d'acció contra la tristesa. Poques coses farem més grans i evangèliques que alleugerir el sofriment de les persones donant alegria realista i esperança.

 

 

 

.

"L’alegria no és quelcom secundari en la vida d’un cristià"

 

Les primeres generacions cristianes cuidaven molt l’alegria.

Els hi semblava impossible viure d’una altra manera.

Les cartes de S. Pau que circulaven per les comunitats repetien una i altra vegada la invitació a “estar alegres en el Senyor”.

L’evangeli de S. Joan posa en boca de Jesús aquestes paraules inoblidables: “Us he parlat perquè la meva alegria estigui en vosaltres i la vostra alegria sigui plena.”

Què ha pogut passar perquè la vida dels cristians aparegui avui davant de molts com una realitat

-trista

-avorrida

-i penosa?

En què hem convertit l’adhesió a Jesucrist ressuscitat?

Què ha sigut d’aquesta alegria que Jesús contagiava als seus seguidors?

A on està avui?

L’alegria no és quelcom secundari en la vida d’un cristià.

És un tret característic

un tret essencial                       

una manera d’estar en la vida: l’única manera de seguir i de viure Jesús.

Aquesta alegria del creient

-no és fruit d’un temperament optimista

-no és el resultat d’un benestar tranquil

-no s’ha de confondre amb una vida sense problemes ni conflictes.

Tots ho sabem: un cristià experimenta la crua duresa de la vida amb la mateixa contundència i fragilitat que qualsevol ésser humà.

El veritable secret d’aquesta alegria està en un altre horitzó. Pau diu que és una “alegria en el Senyor” que es viu estant arrelats en Jesús.

Joan encara diu més: “és la mateixa alegria de Jesús dins nostre.”

Aquesta alegria no es viu d’esquena a les sofrences que hi ha en el món. Ben al contrari: es converteix en principi d’acció contra la tristesa.

Poques coses farem més grans i evangèliques que alleujar el sofriment de les persones contagiant alegria realista i esperança transcendent.

Què és el que nosaltres contagiem?