(Power-Point)
..
COMUNICACIONS:
– Dijous, 2 agost 2018, 20'30-21'30 hores
DIUMENGE XVII DEL TEMPS ORDINARI
Jesús repartí els pans a tota la gent.
En repartia tant com en volien
(Mt 14,13-21;Mc 6,32-44;”Acomiada la gerntLc 9,10-17)
JOAN 6, 1-15
1 Després d'això, Jesús se'n va anar a l'altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. 2 El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. 3 Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els seus deixebles. 4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.
5 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que arribava al lloc on era, digué a Felip:
–On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?
6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.
7 Felip li va respondre:
–Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.
8 Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:
9 –Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
10 Jesús digué:
–Feu seure tothom.
En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. 11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. 12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:
–Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.
13 Ells els van recollir i amb els bocins d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d'haver menjat.
14 Quan la gent veié el senyal prodigiós que ell havia fet, començaren a dir:
–Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.
15 Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
EL GEST D'UN JOVE
De tots els fets de Jesús, el més recordat per les primeres comunitats cristianes fou segurament una menjada multitudinària organitzada per ell en descampat, a les vores del llac de Galilea. És l'unic episodi recollit en tots els evangelis.
El relat conté una gran riquesa. Com de costum, l'evangeli de Joan no diu “miracle” sinó “signe”. Així ens convida a no quedar-nos en els fets que es conten, sinó a descobrir, des de la fe, un sentit més profund.
Jesús està al centre. Ningú demana la seva intervenció. Ell mateix intueix la fam d'aquella gent i planteja la necessitat d'alimentar-la. És commovedor saber que Jesús no alimenta només de Bona Nova de Déu, sinó que té cura també de la fam dels seus fills.
¿Com donar menjar en descampat a tanta gent?
Els deixebles no veuen solució. Felip diu que poden anar a comprar pa, però no tenen diners. Andreu pensa que es podria compartir el que tenen, però sols hi ha un jovenell que porta cinc pans i dos peixos. ¿Què és això per a tants?
Per Jesús és suficient. Aquest jove, sense nom ni rostre, farà possible l'impossible. La seva disponabilitat per a compartir tot el que té és el camí per a alimentar a aquelles gents. Jesús farà la resta. Agafa els pans del jove, dóna gràcies a Déu i comença a “repartir” entre tots.
L'escena és fascinant. Una multitud asseguda damunt l'herba del camp, compartint un menjar gratuït un dia de primavera, No és un àpat de rics. No hi ha ni vi ni carn: És el menjar senzill de la gent que viu vora el llac: pa d'ordi i peix “salat”. Un àpat fraternal servit per Jesús a tots gràcies al gest generós d'un jove.
Aquest àpat compartit era pels primers cristians un símbol atractiu de la comunitat nascuda de Jesús per a construir una humanitat nova i fraternal. Els ecocava, al mateix temps, l'eucaristia que celebraven el dia del Senyor per a alimentar-se de l'esperit i la força de Jesús, el Pa viu baixat de Déu.
Mai oblidaren el gest del jove. Si hi ha fam en el món, no és per manca d'aliments, sino per manca de solidaritat. Hi ha pa per a tots, manca generositat per a compartir-lo. Hem deixat la marxa del món en mans del poder econòmic inhumà, ens fa por compartir el que tenim, i la gens es mor de fam pel nostre egoisme irracional.
José Antonio Pagola
Homilia per al diumenge 29 de juliol de 2018.
1- Acabem d'escoltar un evangeli del qual en podem treure moltes ensenyances.
En primer lloc és una crida a la generositat. Com a deixebles de Jesús, hem de saber compartir amb els altres allò que tenim, sigui molt o sigui poc. És un dels signes més clars de la nostra pertinença al grup de Jesús. Tots nosaltres podríem dir, d’alguna manera, que som rics: tots podem compartir alguna cosa amb altres persones que tenen menys que nosaltres.
2- Però, quan parlem de compartir, no ens limitem solament a l’aspecte econòmic. També podem posar a disposició dels altres, moltes altres “riqueses” personals nostres.
Per exemple, el nostre temps. Què en faig del meu temps?
A la nostra època, el temps és un bé escàs: tots vivim atrafegats i pendents del rellotge. L’agenda de la major part de les persones adultes, està farcida de reunions, de trobades, d’obligacions laborals i familiars.
També els nens i joves d’avui tenen el temps cronometrat. En sortir de les escoles els espera un allau d’activitats complementàries que han de fer.
Cal reconèixer que, en aquesta situació, regalar unes hores per fer catequesi o per ajudar a una persona necessitada o per fer companyia a un avi que se sent sol i conversar amablement amb ell, sense presses, sense mirar el rellotge, realment és difícil. Demana molta generositat.
I també és difícil, moltes vegades, dedicar el nostre temps a parlar i jugar amb els fills o a dialogar amb la parella. Però no pensem pas que això sigui malversar el nostre temps. Al contrari: la vida humana no tindria sentit si el viure es limités a ser un càlcul programat de producció i consum.
Hi ha moments de generositat que omplen de tendresa i d’afecte la vida de les persones. És en aquests espais, robats a l’agenda, quan el nostre cor respira, s’oxigena, recupera l’alè i descobreix la riquesa del viure humà.
Nosaltres som quelcom més que màquines: som fills i filles de Déu, cridats a estimar-nos i ajudar-nos.
Sé regalar generosament part del meu temps als altres?
3- Hi ha una altra ensenyança que podem treure d’aquest evangeli. Recordem que qualsevol passatge té sempre un significat profund que va més enllà de la materialitat del fet que s’hi narra.
Nosaltres tenim fam de moltes coses: de moltes. Però bàsicament, d’estimació i de felicitat.
Però tot això és expressió d’una fam més fonda que, més o menys conscientment, tots tenim: fam de Déu, que és l’únic que pot sadollar plenament el nostre cor.
Jesús se’ns presenta aquí com aquell que ve a donar una resposta a aquesta fam profunda: Ell ens vol alimentar; però no de qualsevol cosa, sinó de Déu.
Aquest passatge evangèlic és signe de l’eucaristia, el gran regal que ens va fer Jesús abans d’anar-se’n d’aquest món.
Valorem l’Eucaristia? Vitalitza de veritat la meva vida?
Participar-hi rutinàriament seria malversar el do més preuat que ens ha fet Jesús.
4- Finalment, hi ha, en aquest evangeli, una altra ensenyança important.
Sens dubte que hi havia una desproporció immensa entre les més de cinc mil persones i els cinc pans i els dos peixos.
No obstant, Jesús se serveix d’aquests pocs mitjans- els únics de que disposen els deixebles- i Ell fa la resta. En mengem tots i encara en sobra.
Jesús vol que entenguem que, quan els problemes ens ultrapassen, no ens hem de desanimar i enfonsar. Nosaltres, és clar, no hem de ser utòpics, sinó realistes. Però no humanament realistes, sinó sobrenaturalment realistes.
És a dir, a l’hora de valorar els recursos disponibles, hi hem de fer entrar també el poder de Déu.
Quantes coses existeixen avui dia, que no existirien si no hi hagués hagut gent agosarada que les va emprendre confiant en el Senyor!
Perquè, per a un creient, dos més dos, mai no són quatre, sinó molt més. Per què en el primer terme, cal contar-hi un altre factor que també suma: Déu.
Som conscients que dos+dos+Déu, sempre supera en molt les nostres expectatives?
Tot és qüestió de confiança. La tinc?
Reflexionem-hi
"Si realment som solidaris, segur que compartirem"
Segons l’evangelista Marc, els deixebles es desentenen d’aquella gent necessitada i li diuen a Jesús dues paraules que posen en evidència la seva falta de solidaritat i el seu crescut individualisme clarament egoista.
“Acomiadeu-los, que vagin als poblets i que es comprin el menjar.”
Què vol dir això?
-que la fam de la gent no és problema d’ells
-que cadascú s’espavili pel seu compte.
Com els hi respon Jesús?
Jesús els respon amb unes paraules realment sorprenents. Els diu: “Doneu-los vosaltres de menjar.”
És a dir, no s’ha d’acomiadar ningú en aquestes condicions de necessitat real.
És el grup de deixebles el que s’ha de preocupar d’aquesta gent necessitada.
La veritable solució no està en els diners.- està en la solidaritat.
Amb diners, només menjaran els que tinguin la bossa plena.
Perquè mengin tots és absolutament necessari compartir el que hi ha.
Davant les paraules de Jesús, el grup dels deixebles reacciona.
Un noi té cinc pans de civada i un parell de peixos. No és molt. Però, el que hi ha, està a disposició de tots.
Jesús pronuncia l’acció de gràcies a Déu i els posa en una nova dimensió.
– Ja no pertanyen ni al noi ni als deixebles: són un regal de Déu.
Ningú té dret a acaparar mentre hi hagi algú que passi gana.
¿Hi ha en el món realitat més escandalosa i absurda que la fam i la misèria de tantes persones?
¿Hi ha realitat més injusta i més inhumana que la nostra glaçada indiferència?
¿Hi ha realitat més contrària a l’evangeli que desentendre’ns dels que moren de fam?
Si realment som solidaris, segur que compartirem.
Què compartim, nosaltres?
(SAL I LLUM )
