Ha mort
Mn. Bartomeu Tauler Valens
Vetla: Dissabte 11 de maig de 16 a 18:30 h al tanatori Parc de l'Auba (Felanitx)
Funeral: Dilluns 13 de maig a les 20 h a la Parròquia de Sant Miquel de Felanitx

 

IN  MEMORIAM…

(Clicar…)

EL   BON   PASTOR…

(POWER-POINT )

clicar  sobre  imatges

   

 

Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u.

 

 

4º diumenge de Pasqua (C)

EVANGELI

Jo don la vida eterna a les meves ovelles.

Lectura del sant evangelio segons sant Joan 10,27-30

27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28 Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29 Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. 30 Jo i el Pare som u. Paraula de Déu.

 (cliqueu  sobre  "imatge")

Ac 13,14.43-52 Ap 7,9.14b-17 Jn 10,27-30

La imatge del pastor i les ovelles  per descriure la relació entre Déu i el poble pertany a la més clàssica tradició bíblica profètica. I Jesús s’ inspira en ella i la matisa per descriure la seva relació amb els seus seguidors i amb que serà el nou poble de Déu, com a comunitat cristiana, com a Església.

Aquesta relació  integrarà el nou pastor, Jesús, amb la col·lectivitat dels seguidors del nou poble de Déu, la comunitat cristiana i  cada un dels seus membres.

I Jesús, avui ha fonamentat aquesta relació en tres actituds mútues: l’escolta, el coneixement i el seguiment.

Escolta

Les ovelles del ramat estan atentes a les indicacions del pastor. Els seguidors de Jesús estan atents i escolten la  seva veu. Per tant, la comunitat cristiana dels diversos temps, també avui, cal que estigui amb actitud oberta a la paraula de Jesús, que sempre es fa present. La comunitat no pot tancar-se al passat, al de “sempre s’ha fet així”. La paraula de Jesús  s’encarna en el present. Per això, l’Església ha d’estar oberta a l’Esperit de Jesús.

I…també se’m dirigeix a mi com a persona! Hi estic obert i atent?

Però és que el pastor, per la seva banda, també està atent i escolta el ramat, com Déu va escoltar, a l’antigor, el clam del poble escollit esclavitzat a Egipte. O com Jesús de Natzaret estava atent al dolor i al patiment.  I, també, avui, està atent a tants famolencs, tants migrants, tants sotmesos a jous dels poders fàctics i… també està atent a mi i a la meva situació!

I jo, per la meva banda,  des de la meva situació, sigui la que sigui, estic cridat a estar atent a la situació dels altres. Estem cridats a ser pastors uns dels altres. En som conscients?

Coneixement

L’actitud de conèixer, en sentit bíblic, ja sabem que no és un coneixement superficial, purament racional i fred. Conèixer, en sentit bíblic, és entrar en sintonia, en comunió amb l’altre. El pastor entra en comunió amb les seves ovelles, fa pròpies les seves situacions. El nostre pastor, el Fill de Déu, per l’encarnació, va fer seus els goigs, les inquietuds i les angoixes de la col·lectivitat humana i de cada u de nosaltres.

I jo, per la meva banda, entro, en sintonia i en comunió amb Ell? I en sintonia i comunió amb els altres?

Seguiment

Les ovelles es fien del pastor i el segueixen. Els seguidors de Jesús confiem en ell, ens refiem d’ell i ens hem d’esforçar per seguir-lo. A tots i a cada u de nosaltres ens senyala un camí concret segons les nostres qualitats i circumstàncies. El segueixo?

Però és que el pastor, quan les ovelles es desvien, és ell qui les segueix per poder-les reorientar.  Jesús va seguint els nostres passos, sovint esgarriats, per redreçar-los. Jesús ens segueix a tots i a cada u. nosaltres.

I per altra banda, les nostres paraules, les nostres actituds i capteniments, poden orientar o potser desorientar els altres?

I, evidentment, tot plegat es viu en una relació d’amor. Jesús, el pastor, la va tenir tan forta que va donar la seva vida humana per tots els humans. Però, tot ressuscitant, ens n’ha comunicat una d’eterna. Jesús ens ho acaba de dir: “Jo els dono vida eterna: no es perdran mai, ni me les prendrà mai ningú”.    

 Donem-ne, doncs, ara gràcies en aquesta eucaristia, perquè, com ens diu ell mateix, “allò que el Pare m’ha donat, val més que tot”.

Francesc Xicoy, sj.

 

 

(cliqueu  sobre  "imatge")

 

 

“Per tornar cap a Jesús no cal esperar cap ordre”.

4t diumenge de Pasqua

Es poden fer tota mena d’estudis. Es poden temptejar tota mena de diagnòstics. Però, el realment cert, avui, és que el món necessita nova saba per a viure amb autenticitat i dignitat.

Les esglésies pretenen oferir alè i esperança. Les multituds pobres del planeta reclamen justícia, treball i pa. Occident ja no sap com sortir d’aquesta tristor mal dissimulada que cap precari benestar aconsegueix ocultar o amagar. El problema real no és solament de canvis polítics ni de renovacions teològiques que a la majoria no els diuen res. Res de res.

El problema real és com viure.

Necessitem quelcom semblant al foc que Jesús va encendre en el breu pas per la terra: la seva mística, la seva lucidesa, el seu esperit crític, la seva passió per l’home. Necessitem persones com Ell. Paraules com les seves. Esperança i amor com els seus.

Necessitem retornar cap a Jesús. Des del començament, els cristians van creure i veure que Ell podia guiar les persones. Amb el seu conegut llenguatge, el quart evangeli ens el presenta com el pastor capaç d’alliberar les ovelles perdudes i conduir-les cap a un país nou de vida i de dignitat. Jesús no imposa res. Jesús no força ningú. Crida cadascú pel seu nom propi. Per Jesús no hi ha masses, hi ha persones. Això és decisiu: no fer cas de veus estranyes. Sempre que l’Església ha buscat renovar-se, ha iniciat un retorn cap a Jesús.

Com s’ha recordat tantes vegades “segueix-me” és la primera i l’ultima paraula de Jesús a Pere. Tornar cap a Jesús no és tasca exclusiva del Papa ni dels bisbes. Tots els creients som responsables d’aquesta crida i d’aquesta feina. Per tornar cap a Jesús no cal esperar cap ordre. Francesc d’Assís no va esperar a que l’Església del seu temps prengués no sé quines decisions i determinis. Ell mateix es va convertir a l’evangeli i va encetar l’aventura de seguir Jesús amb veritable autenticitat.

Què esperem nosaltres per a desvetllar-nos i seguir Jesús i el seu evangeli?

Si fem cas de la mandra o de la covardia ho tenim perdut.

 

*   *   *   *   *   

FESTES   DE  FARTÀRITX

Diumenge ,  12  maig   a  les  10'30 h

CELEBRACIÓ  DE  L'EUCARISTIA

 

DIADA   DE  LA  FAMÍLIA 

A  LLUC

(12 MAIG  2019 )