SOÑEMOS JUNTOS (Converses del PAPA)
*********
3º Diumenge de Pasqua (B)
EVANGELI
Així estava escrit: el Messies ha de patir i ressuscitarà d’entre els morts al tercer dia..
Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 24, 35-48
En aquell temps ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
36 Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:
–Pau a vosaltres.
37 Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. 38 Jesús els digué:
–Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
40 I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
41 Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:
–¿Teniu aquí res per a menjar?
42 Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43 El prengué i se’l va menjar davant d’ells.
44 Després els digué:
–Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”
45 Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. 46 Els digué:
–Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, 47 i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem.48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.
Paraula de Déu.
https://jopersa41.blogspot.com/2021/04/amb-les-victimes.html
Ac 3,13-15.17-19 1Jn 2,1-5a Lc 24,35-48
Lluc, l’artista, poeta, místic…
… proposa que contemplem el misteri de la Pasqua en quatre escenes, un prodigi de pintura detallista cadascuna (no debades des d’antic se l‘ha considerat pintor). Lluc ens situa entre el relat històric i el relat escatològic, metà històric. Que no se’ns escapi la “veritat” d’aquestes “contemplacions místiques” cercant de manera “positivista” l’exactitud històrica. Seria una llàstima!
PRIMERA ESCENA
Mentre les dones van al sepulcre, perquè necessiten ungir i venerar el benamat, ja només cadàver, els homes es desapunten de tot el que és Jesús i marxen a Emmaús: quina llàstima, no era possible tanta esperança, bellesa, justícia…
SEGONA ESCENA
Ben interessant: els deixebles mascles es “desapunten” a l’hora matinera, que les dones “s’apunten” contra tota esperança. I nosaltres demanem al Ressuscitat estar entre la “rauxa” de les dones, i no en el “seny” de tornar a la vida de sempre, al meu Emmaús. Però el nostre “Senyor”, Ressuscitat i assegut a la dreta de Déu, està tant amb els del seny que tornen a Emmaús, com amb les de la rauxa que ni calculen si podran retirar la pedra del sepulcre. Un primer missatge pasqual. El Ressuscitat ens acompanya a fons perdut…!
TERCERA ESCENA
(l’evangeli d’avui)
És sorprenent: una “aparició” que no creuen…! Lluc ens permet imaginar un escenari com el següent: els amics de Jesús tenien motius per estar atemorits, per això estaven mig amagats. El seu mestre havia estat executat com a enemic de l’Estat i de la Religió, podrien ser detinguts a qualsevol moment. A més, havien fet un paper ben trist, l’havien traït, abandonat… tot i haver promès jactanciosament que mai no l’abandonarien. Què diria Jesús si ara el veiés, com els recriminaria..
La catequesi que Lluc ens fa, contempla la irrupció del tot inesperada i imprevisible del Món Nou enmig del món dels derrotats, dels que ja no poden creure en la Utopia del Regne. Jesús està amb ells.
QUARTA ESCENA
(serà l’Ascensió)
Contemplem tres moments de l’evangeli d’avui.
- Jesús els omple del seu “shalom”, de la pau La pau que cantaren els àngels a Betlem (2,14), la pau que han de donar els missioners quan entren en una casa (10,5-7), la que Jesús volia donar-los a l’entrada a Jerusalem (19,38). La pau que és una situació desbordant de veritat, seguretat, justícia, alegria, felicitat. L’experiència de la integració després de tant de sofriment i desintegració.
- Seguidament. els mostra les mans i els peus Lluc vol deixar clar davant els seus lectors grecs que no és l’ànima alliberada del cos. “Sóc jo mateix”! En donen testimoni les mans i els peus (unes mans i peus que fa tres dies van foradar). És un “supervivent” dels inferns del nostre món, les seves nafres ja no li desapareixeran mai més; són les nafres dels torturats de tots els temps. Però ara les mans i els peus ja no li causen dolor ni torbació, les pot ensenyar i parlar-ne tranquil·lament, no li són font de trencament. Tenen poder guaridor perquè ens revelen a tots que tenim fractures, que som vulnerables. Les persones ferides i reconciliades, com el Senyor, son reconciliadores car entenen les ferides dels altres.
- La predicació de Jesús: el Ressuscitat és el Crucificat Les esperances que havien posat en el Mestre, no és que fossin vanes, però eren limitades. El Senyor Ressuscitat els ha de trencar tots els seus esquemes esquifits.
“Calia la passió i mort”, diu el text. No que sigui “necessari” perquè Déu ho vol, una necessitat “teològica”. És una necessitat “històrica”, a causa dels humans, de la seva condició pecadora. El deixeble ha de “comprendre” que si algú ve a aquest món per trencar les seves dinàmiques de mort, per oferir una alternativa de vida com Déu la somnia… ho haurà de pagar! Com si els digués: “No us adoneu que era impossible alliberar aquest món, donar-li els valors alternatius del Regne, sense que els “poders” reaccionin? És allò del gra de blat que ha de morir per donar vida, i allò de que qui vol guanyar la vida, la perd.
Nosaltres adorem al Senyor, ens omplim de la pau, mirem les seves mans ferides, anem encaixant el Misteri de la Creu. L’experiència de la Resurrecció està fent espiritualment madurs.
SEREU TESTIMONIS
https://jopersa41.blogspot.com/2021/04/sereu-testimonis.html
La força decisiva que posseeix el cristianisme per comunicar la Bona Nova que s’amaga en Jesús són els testimonis. Creients que poden parlar en primera persona. Els que poden dir: «això em fa viure en aquests moments». Pau ho deia així: «ja no visc jo. És Crist qui viu en mi».
El testimoni comunica la seva pròpia experiència. No creu «teòricament» coses sobre Jesús; creu en Jesús perquè el sent ple de vida. No sols afirma que la salvació de l’home està en Crist; ell mateix se sent sostingut, enfortit i salvat per ell. En Jesús viu «cosa» que és decisiva en la seva vida, una cosa inconfundible que no troba enlloc.
