COMUNICACIONS I AVISOS
14-15 NOVEMBRE
– La col·lecta d’avui és per ajudar a cobrir les necessitats de la nostra Església Diocesana.
– Aquest cap de setmana han començat les festes de la Parròquia de Crist Rei.
– fins dimecres es pot visitar en el mateix temple l’exposició d’ornaments litúrgics.
– els dimarts, dimecres i dijous en acabar la missa:
exposició del Santíssim.
– sopar popular el dissabte
(els tiquets a qualsevol de les Parròquies i als llocs de costum)
– Missa solemne diumenge 22, a les 19h
– Concert de la Banda Municipal.
DIUMENGE 33º del Temps Ordinari
Convicciones cristianas
Poco a poco iban muriendo los discípulos que habían conocido a Jesús. Los que quedaban, creían en él sin haberlo visto. Celebraban su presencia invisible en las eucaristías, pero ¿cuándo verían su rostro lleno de vida? ¿Cuándo se cumpliría su deseo de encontrarse con él para siempre? Seguían recordando con amor y con fe las palabras de Jesús. Eran su alimento en aquellos tiempos difíciles de persecución. Pero, ¿cuándo podrían comprobar la verdad que encerraban? ¿No se irían olvidando poco a poco? Pasaban los años y no llegaba el «Día Final» tan esperado, ¿qué podían pensar?
El discurso apocalíptico que encontramos en Marcos quiere ofrecer algunas convicciones que han de alimentar su esperanza. No lo hemos de entender en sentido literal, sino tratando de descubrir la fe contenida en esas imágenes y símbolos que hoy nos resultan tan extraños.
Primera convicción: La historia apasionante de la Humanidad llegará un día a su fin
El «sol» que señala la sucesión de los años se apagará. La «luna» que marca el ritmo de los meses ya no brillará. No habrá días y noches, no habrá tiempo. Además, «las estrellas caerán del cielo», la distancia entre el cielo y la tierra se borrará, ya no habrá espacio. Esta vida no es para siempre. Un día llegará la Vida definitiva, sin espacio ni tiempo. Viviremos en el Misterio de Dios.
Segunda convicción: Jesús volverá y sus seguidores podrán ver por fin su rostro deseado: «verán venir al Hijo del Hombre»
El sol, la luna y los astros se apagarán, pero el mundo no se quedará sin luz. Será Jesús quien lo iluminará para siempre poniendo verdad, justicia y paz en la historia humana tan esclava hoy de abusos, injusticias y mentiras.
Tercera convicción: Jesús traerá consigo la salvación de Dios
Llega con el poder grande y salvador del Padre. No se presenta con aspecto amenazador. El evangelista evita hablar aquí de juicios y condenas. Jesús viene a «reunir a sus elegidos», los que esperan con fe su salvación.
Cuarta convicción: Las palabras de Jesús «no pasarán»
No perderán su fuerza salvadora. Han de de seguir alimentando la esperanza de sus seguidores y el aliento de los pobres. No caminamos hacia la nada y el vacío. Nos espera el abrazo con Dios.
José Antonio Pagola
33 Tiempo Ordinario – B (Marcos 13,24-32)
S’han acabat les trampes i els oportunismes.
Diumenge XXXIII de durant l’any
Josep Llunell
No se’ls feia gens fàcil als primers cristians –com no se’ns fa fàcil a nosaltres– perseverar fidels a Jesús.
Perquè… Quan arribaria a implantar-se el Regne de Déu? Quan deixarien de patir els pobres i desgraciats? Quan s’acabarien els abusos i les injustícies dels poderosos i dèspotes? En acabar el seu escrit, Marc va voler oferir als seus lectors la visió del Final.
Volia oferir-los-hi llum i esperança.
Al final del final, Jesús “l’home nou” pronunciarà l’última paraula, la definitiva i eterna.
L’escena que Marc ens dibuixa i ens descriu és grandiosa
–el sol es tornarà tenebra: s’hauran acabat la llum i l’escalfor
–la lluna no donarà cap resplendor: s’apagarà per sempre
–les estrelles aniran caient del cel una darrere l’altra
–les forces del cel tremolaran: aquest món que sembla tan segur, estable i etern s’enfonsarà. S’hauran acabat tots els imperis i tots els dèspotes regnants.
Enmig d’aquesta foscor total farà la seva aparició Jesús, el fill de l’home, l’home nou, el verdaderament humà.
Tots el veuran venir amb gran poder i majestat. Ja no hi hauran altres poders ni altres imperis. Ningú li farà ombra com ara. Ell ho il·luminarà tot posant veritat i justícia a on hi havia mentida i abusos de tota mena.
No hi haurà pròpiament judici.
És suficient veure’l venir.
És l’home nou.
Tot quedarà confrontat amb Ell.
Aleshores es veurà el que és realment una vida humana.
Aleshores es veurà a on està la veritat i a on la mentida.
Aleshores es veurà qui ha actuat amb justícia i qui ha sigut injust i inhumà. Aleshores quedarà patent la realitat tal com és.
Aleshores coses i persones quedaran ubicades en el seu verdader lloc. S’han acabat les trampes i els oportunismes.
I es veurà el valor últim de l’amor.
I es farà justícia a totes les víctimes innocents:
–els morts per desnutrició
–els esclaus
–els torturats
–les dones maltractades pels mascles bàrbars
–els exclosos de la festa de la vida
–els ignorats per tothom
–els menystinguts i desgraciats
–els últims dels últims.
I com ens diu un altre text cristià, Déu crearà un cel nou i una nova terra a on hi habitarà la justícia eterna i el goig permanent.
Aleshores es veurà que la manera més humana de viure és treballar per un món més humà i més a l’abast de tothom.
Aquesta vida, a vegades tan cruel i tan injusta, passarà definitivament.
En canvi, les paraules de Jesús no, perquè són eternes i salvadores. Aquesta és la nostra certesa i aquesta la nostra esperança que no es veuran defraudades.
Vet aquí la tasca que Jesús ens proposa a tots: la progressiva humanització –de les persones
–dels grups
–de les institucions.
Què és ser humà sinó saber-se posar en la pell de l’altre?
En sabem nosaltres?
