TEMPS DURANT L’ANY

 

 

Vint-i-cinquè diumenge – Temps Ordinari

1. Jesús, al final de l'evangeli que acabem d'escoltar, ens ha dit aquestes paraules: "Ningú no pot servir dos amos". És una afirmació molt assenyada que ens ha de fer reflexionar. 
Nosaltres, per tenir pau, per viure amb esperança, per ser cristians de debó, necessitem unitat interior. Qui té el cor i els pensaments dividits, no progressa, no viu feliç.
Tots portem dins una energia interior que hem de saber canalitzar vers una mateixa direcció, ,si no volem acabar destruint-nos a nosaltres mateixos. Perquè només hi ha una felicitat i una veritat: la que porta cap a Déu. 
Per tant, la gran pregunta que ens planteja l'evangeli d'avui és: Quina orientació pren la meva vida?

2. Jesús completa la seva pregunta amb aquestes paraules: "No podem ser servidors de Déu i de les riqueses". Són dues coses incompatibles. 
Evidentment, tots nosaltres tenim riqueses, és a dir, diners, qualitats, temps, influències… Tot això són "riqueses" que hem rebut del Senyor i que hem de saber utilitzar degudament. 
Però, de vegades, som incoherents. 
Les persones que tenen com objectiu de la seva vida viure bé, passar-s'ho bé, saben perfectament com han d'utilitzar tots els seus recursos per aconseguir aquesta finalitat. 
Totes les seves energies, tot el seu temps, totes les seves qualitats s'orienten a guanyar diners o, com diuen, "a gaudir de la vida". Encara que aquesta actitud porti sempre a una buidor de cor, a una vida estèril, que no produeix autèntica felicitat. 
Però, almenys, són coherents: utilitzem tots els seus recursos per aconseguir l'objectiu que consideren prioritari en la seva vida. 

3. Nosaltres, en canvi, diem que volem ser fidels al Senyor que ens crida a estimar-lo i a estimar els altres i que ens crida també a anar construint un món més d'acord amb el seu pla. 
Volem això perquè estem segurs que aquesta orientació de la vida és l'única que té sentit, que omple el cor i que ens porta cap a Déu, que és la font de l'autèntica felicitat. N'estem plenament convençuts d'això. 
Però, llavors, la pregunta que ens podem fer és si som coherents amb aquest plantejament. És a dir, què en faig del meu temps, de les meves qualitats, dels meus diners? Em serveixen realment per acostar-me cap a Déu?
Cal reconèixer amb humilitat que sovint donem la impressió que l'objectiu de la nostra vida sigui el mateix que tenen els "homes del món", per dir-ho en frase evangèlica. 
No som coherents. Diem que volem ser "servidors de Déu", però de fet, en la pràctica, som més aviat "servidors de les riqueses". Potser per això no acabem de trobar la pau interior: tenim el cor dividit. 

4. Recordem, per acabar, aquella frase enigmàtica que ens diu Jesús: "Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva". 
Semblen paraules enigmàtiques, però és molt clar el que el Senyor ens vol dir. Aquell administrador, que l'únic que li interessava era viure bé, va fer servir els diners per assegurar-se la vida. 
Nosaltres, que el que ens interessa és l'amor i la vida de Déu, hem d'utilitzar les nostres riqueses per guanyar-nos l'amistatdels amics del Senyor. I aquests són, especialment, les persones necessitades, sigui d'ajut econòmic, de companyia o d'afecte. 
Si dediquem el nostre temps, les nostre energies, els nostres recursos econòmics, als qui ho necessiten, llavors "Déu ens rebrà eternament a casa seva". Altrament, quedaríem fora. 
A la llum de la Paraula de Déu que hem escoltat, tal vegada fora bo que sabéssim buscar algun moment de serenor, de silenci interior – perquè llavors se sent amb més claredat la veu de Jesús-  i li preguntéssim que opina de la meva coherència. 
I escoltem la seva resposta sense por. Les seves paraules no són mai portadores de tristesa, ni de desànim. Sinó de pau i d'esperança.
Reflexionem-hi. 

 

 

 

DIUMENGE   XXV   del   Temps   Ordinari

 

COMUNICACIONS:

–  Dimarts,    20   setembre   EL   BISBE  Sebastià   Taltavull,   ADMINISTRADOR  APOSTÒLIC,  visitarà   les   Parròquies   de   Manacor.

CELEBRARÀ   L'EUCARISTIA  a   la   Parròquia   dels   Dolors,   a   les   20'00   hores

**********

–  Dimecres dia 21 hi haurà reunió informativa per presentar als pares interessats el projecte d’Emaús que oferim des de les nostres Parròquies com a procés de fe. Serà a Crist Rei a les 21 h.

Dijous dia 22 també a Crist Rei a les 9 de vespre, hi haurà una reunió informativa per presentar la doble modalitat de catequesi (tradicional i en família) als pares de primer curs.

*************

– Mossèn. Llorenç Galmés ahir vespre va caure i té el fémur romput; avui capvespre l’havien d’operar a l’hospital de Llevant.    16.09.16

+++++++++

*******

 

 

Doblers…

La  societat   que   Jesús  va   conèixer  era   molt   diferent   a   la   nostra.     Només  les   famílies   potents   de    Jerusalem   i  els   grans  terratinents   de   Tiberiades  podien   amassar   monedes   d’or  i  plata.   Els   camperols    sols   arribaven    a    tenir  qualque   moneda   de   bronze   o   coure,    de   poc   valor.    

Molts   vivien  sense   doblers,   intercanviant-se    productes   en   règim   de   pura   subsistència.

Dins   aqueixa   societat,  Jesús  parla  dels   doblers   amb   una  freqüència  que   sorprèn.    Sense   terres   ni   treball   fixo,   la   seva   vida   itinerant  de   profeta   dedicat   a   la   causa   de   Déu   li   permet  parlar   amb   tota   llibertat.   Per   altra   banda,   el   seu   amor   als  pobres   i   la   seva   passió   per   la   justícia   de  Déu    el   porten   a   defensar   sempre   els   més   exclosos.

Parla   dels   doblers  amb   un   llenguatge  molt   personal.   Diu    espontàniament   “diner   injust”   o   “riquesa  injusta”.    Sembla  que  no   coneix  “diner  net”.   La   riquesa   d’aquells   poderosos  és   injusta   perquè    ha   estat   ramassada   de   manera   injusta  i  perquè  la   frueixen  sense   compartir-la   amb   els   pobres   i   famolencs.

¿ Què   poden   fer  els   qui   posseeixen   aqueixes   riqueses   injustes ?    Lluc   ha   conservat   unes   paraules   curioses   de   Jesús…   Si   bé   la   frase   pot   resultar  obscura   per   concisió,   el   contingut  no   es   pot   oblidar.   “Jo   us   dic:  Guanyeu-vos    amics   amb   el   diner   injust   per   què,   quan   us   manqui,   vos   rebin  a   les   morades   eternes”…

Jesús  diu   això   als   rics:  “Useu  la   vostra  riquesa   injusta  ajudant   als   pobres;    guanyeu-vos   la   seva   amistat   compartint   amb   ells  els   vostres   bens.   Ells   seran   els   vostres   amics   i,  quan   a   l’hora   de  la   mort   els   doblers  nos   us   serveixen  per   a   res,   ells   vos   acolliran  a  la   casa   del   Pare”.    Dit    amb     altres   paraules:  la   millor   manera   de   “blanquejar”  els   diners   injusts  davant   Déu   és   compartir-los  amb  els   seus   fills  més  pobres. 

Les   seves   paraules   no   foren   ben   acollides.   Lluc  ens   diu   que  “escoltaven  aquestes   coses   uns   fariseus,   que   estimen   les   riqueses, i   se’n   rigueren   d’ell”.    No   entenen   el   missatge   de   Jesús.   No   els   interessa  sentir  parlar   de   doblers.   Només  tenen   cura   per   conèixer   i   complir  fidelment  la   llei.   Les   riqueses  són   un   signe  de   la   benedicció  de   Déu.

Encara   que   estigui   reforçada   per   una   llarga   tradició   bíblica,   aquesta   visió   de   la   riquesa   com   a   signe   de   benedicció   no   és   evangèlica.   S’ha  de   dir   en   veu   alta  perquè   hi   ha   persones   riques   que  espontàniament  pensen   que   el   seu   èxit   econòmic   i   la   seva   prosperitat   són  el   millor   signe   de   que   Déu   està   d’acord   amb   llurs   vides. 

Un   seguidor   de   Jesús   no   pot   fer   el   que   sigui   amb   els   doblers:   hi   ha   una   manera   de   guanyar   diners,  de   gastar-los   i   fruir-ne  que   és   injusta  ja   perquè  s’oblida  dels   més   pobres.

José Antonio Pagola

diners

 

Alguna cosa greu deu fallar.

Diumenge XXV de durant l’any

Josep Llunell

Jesús ja era un home fet, un adult, quan Antipas va posar en circulació monedes fetes a la ciutat de Tiberíades. 
Sens dubte, la monetització suposava un progrés en el desenvolupament de Galilea. 
Però no va aconseguir promoure una societat més justa i equilibrada. Va resultar al contrari. 
Els rics de la ciutat podien ara operar millor en els seus negocis. 
La monetització els permetia atresorar monedes d’or i de plata que els proporcionava
–seguretat
–honor
–i poder. 
Per això anomenaven a aquest tresor “mamona”, és a dir: diner que dóna seguretat. 

Mentrestant, els pobres camperols només podien arreplegar unes poques monedes de bronze o de coure, de valor escàs. 
Era pràcticament impossible en un poblet atresorar diner per a la seguretat personal i familiar. 
Com sempre passa, el progrés donava més poder als que ja eren rics i enfonsava més als pobres. 
Amb aquesta dinàmica no era possible acollir el Regne de Déu i la seva justícia.

Però Jesús no va callar: “Cap servent no pot servir a dos amos: es dedicarà a l’un i no farà cas de l’altre. No podeu servir a Déu i al Diner.”
Per tant, cal escollir. No hi ha alternativa.
La lògica de Jesús és evident, és aclaparant. 
Si una persona viu dominada, esclavitzada pel Diner no pot servir a aquell Déu que vol una vida més justa i digna per a tots, començant pels més desgraciats, començant pels últims. 

Les paraules de Jesús, necessàriament, varen sacsejar la consciència dels que l’escoltaven.                                                                 
Per ser de Déu no n’hi ha prou de formar part del poble elegit ni de donar-li culte en el Temple.
Cal mantenir-se lliure davant del Diner i escoltar la crida de Jesús i treballar per un món més humà. 

I com s’aconseguirà això?
Molt senzill: compartint amb els que més ho necessiten, el poc o el molt que tinguem.
Realment, fem això nosaltres?

Alguna cosa greu deu fallar en el cristianisme dels països rics quan som capaços d’afanyar-nos per assegurar i fer créixer més i més el nostre benestar, sense sentir-nos interpel·lats pel missatge de Jesús i pel sofriment dels pobres del món sencer, començant pels de la nostra ciutat. 

Alguna cosa molt greu deu fallar quan som capaços de viure l’impossible: el culte a Déu i el culte al Benestar i a la butxaca o al Compte Corrent. 

Alguna cosa greu i important deu fallar en l’Església de Jesús quan en comptes de cridar amb la nostra paraula i la nostra vida que no és possible la fidelitat a Déu i al culte a la riquesa, contribuïm a adormir les consciències, desenvolupant una religió burgesa i tranquil·litzadora. 

És aquest el nostre cas?
Com pensem reaccionar?
Quins canvis ens cal introduir? 

Sintetitzem:
Què és el decisiu, l’indiscutible que ens ensenya aquest evangeli?
–el refús radical de l’acumulació de béns i de riqueses.
Això és el que ens ha de quedar clar.
La sentència final que pronuncia Jesús no admet dubtes: “No podeu servir a Déu i al Diner.”

Si Déu s’ha encarnat, s’ha humanitzat, és a dir, s’ha fos amb lo humà, la sentència de Jesús afirma que l’acumulació de riquesa deshumanitza. 
L’acumulació de riquesa
–destrueix la nostra pròpia humanitat
–ens fa insensibles
–ens endureix.
Això és el que, en definitiva, significa que no podem servir a Déu i al Diner.

Realment, ho tenim clar?
Realment, actuem en conseqüència?

llunell_servir_deu_o_diner_

Esta entrada fue publicada en Comunicacions Generals, Pagina Principal. Guarda el enlace permanente.