UNA LLAMADA ESCANDALOSA
La cridada a l’amor sempre és seductora. Ben segur que molts acollien de bon grat la cridada a estimar Déu i el proïsme. Era la millor síntesi de la Llei. No podien imaginar però que un dia els parlaria d’estimar els enemics.
Tanmateix, Jesús ho fa. Sense cap recolzament de la tradició bíblica, distanciant-se dels salms de venjança que nodrien la pregària del seu poble, encarant el clima general d’odi que es respirava al seu entorn, proclama amb claredat absoluta la seva crida: “Jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien i pregueu per als qui us calumnien”.
El seu llenguatge és escandalós i sorprenent alhora, però ben coherent amb la seva experiència de Déu. El Pare no és violent: estima inclús els enemics, no cerca la destrucció de ningú. La seva grandesa no és venjar-se sinó estimar incondicionalment a tothom. El qui es sent fill d’aquest Déu, no introduirà en el món ni odi ni destrucció de ningú.
L’amor als enemics no és una ensenyança secundària de Jesús, adreçada a persones cridades a una perfecció heroica. La seva crida vol introduir dins la història una actitud nova davant l’enemic perquè vol eliminar en el món l’odi i la violència destructora. Qui se sembla a Déu no atiarà l’odi contra ningú, cercarà el bé de tots incloent els enemics.
Quan Jesús parla de l’amor als enemics, no demana que tinguem en nosaltres sentiments d’afecte, simpatia o estima cap als qui ens fan mal. L’enemic segueix essent aquell de qui podem esperar mal, i difícilment podem canviar els sentiments del nostre cor.
Estimar l’enemic vol dir, abans que res, no fer-li mal, no cercar ni desitjar-li fer mal. Si no sentim cap amor cap a ell no ens ha d’estranyar. És natural que ens sentim ferits o humiliats. No ens hem d’amoïnar si seguim sentint odi i set de venjança.
Però no es tracta només de no fer-li mal. Podem donar més passes fins estar inclús disposats a fer-li el bé si el trobem necessitat. No podem oblidar que som més humans quan perdonem que quan ens vengem alegrant-nos de la seva dissort.
El perdó sincer a l’enemic no és fàcil. Hi ha circumstàncies en les quals a la persona se li pot fer en aquells moments impossible pràcticament alliberar-se del rebuig, l’odi o set de venjança. No podem jutjar a ningú des de fora. Sols Déu ens compren i perdona de manera incondicional, inclús quan no som capaços de perdonar.
