DIUMENGE SEXT DEL TEMPS ORDINARI:
COMUNICACIONS:
11 i 12 FEBRER
-RECORDAR QUE LA COL·LECTA D’AVUI ÉS PER A LA CAMPANYA CONTRA LA FAM EN EL MÓN.
– Aquesta setmana que ve, alguns dels preveres que servim les nostres parròquies farem exercicis espirituals. El Sr. Bisbe ha insistit en la participació. Per això qualque dia a alguna de les parròquies no serà possible celebrar la missa vespertina, la qual serà substituïda per una celebració de la Paraula. Procurarem avisar, segons les necessitats o possibles funerals de la parròquia i el dia en què hi haurà la pregària.
Fora guerres entre vosaltres
Els jueus parlaven amb orgull de la Llei de Moisès. Segons la tradició, Déu mateix l’havia regalada al seu poble. Era el millor que havien rebut d’ell. Aquesta Llei conté la voluntat de l’únic Déu vertader. Hi poden trobar tot el que necessiten per a ser feels a Déu.
Per a Jesús la Llei també és important, però no té el lloc central. Ell viu i comunica una altra experiència: el regne de Déu és a prop; el Pare cerca obrir-se camí entre nosaltres per a fer un món més humà. No basta acomplir la Llei de Moisès. Cal obrir-nos al Pare i col·laborar amb ell per fer una vida més justa i més fraternal.
Per això, segons Jesús, no basta complir la Llei, que mana “no mataràs”. Cal, també, arrabassar de la nostra vida l’agressivitat, el menyspreus, les injúries o les venjances. Aquell que no mata acompleix la Llei, però, si no s’allibera de la violència, dins el seu cor no regna encara Déu, aquest Déu que cerca construir amb nosaltres una vida més humana.
Segons alguns observadors, dins la societat actual s’estén un llenguatge que reflexa un creixement de l’agressivitat. Cada cop són més freqüents els insults ofensius, dits només per a humiliar, menysprear, ferir. Paraules sorgides del rebuig, el ressentiment, l’odi o la venjança.
Per altra banda, les converses estan sovint teixides de paraules injustes que escampen condemnes i sembren suspicàcies. Paraules dites sense amor ni respecte que enverinen la convivència i fan mal. Paraules sorgides quasi sempre de la irritació, la mesquinesa o la baixesa .
No només es dóna en la convivència social. És també un greu problema dins l’Església. El papa Francesc sofreix quan veu divisions, conflictes i enfrontaments de “cristians en guerra contra altres cristians”. És un estat de coses tan contrari a l’Evangeli que sent la necessitat de dirigir-nos una crida urgent: “No a la guerra entre vosaltres”.
Així parla el papa: “Em dol veure com en algunes comunitats cristianes, i més entre persones consagrades, consentim diverses formes d’odis, calúmnies, difamacions, venjances, gelosies, desitjos d’imposar les pròpies idees per qualsevol cosa, i fins i tot persecucions que semblen autèntiques caces de bruixes. ¿ A qui evangelitzarem amb tals comportaments ? “. El papa vol treballar per a una Església en la qual “tots puguin admirar com vos estimeu, com teniu cura uns dels altres, com vos animeu mútuament i com vos acompanyeu”.
José Antonio Pagola
La religiositat de Jesús es viu en l’alteritat.
Diumenge VI de durant l’any. Cicle A
El que més clar deixa Jesús aquí, és que la millor relació possible amb Déu no es juga ni es concreta en la relació amb Déu sinó en la millor relació possible amb les persones.
Aquest i només aquest és el bon criteri.
La religiositat de Jesús es viu en l’alteritat, perquè en l’altre hi ha Déu.
Què significa això?
Senzillament: pretendre estar bé amb Déu mentre es mantenen relacions tèrboles, o distants o perverses amb les altres persones, és el pitjor engany, la més terrible hipocresia i mentida en la qual solen caure i recaure les persones religioses.
Conseqüències pràctiques a tenir en compte:
Primer: No t’acostis a l’altar si saps que algú té alguna queixa seriosa contra tu. Més important que el sagrat és la persona humana.
Segon: No diguis mai res que pugui molestar o ofendre algú, perquè la persona mereix el màxim respecte.
Tercer: Abans d’anar al jutjat de guàrdia, arregla amistosament els teus problemes amb l’altre.
Quart: Que no et domini mai el desig d’apropiar-te del que no és teu, perquè l’essència de la religió és dominar la cobdícia.
Cinquè: Res de jurar. La teva credibilitat ha de descansar en la teva paraula honrada. Deixa a Déu tranquil. Que la transparència del testimoni sigui la millor garantia de la teva paraula verdadera.
Ho tenim en compte, nosaltres, tot això, en el dia a dia del nostre ser i actuar?
Sembla senzill però en la pràctica diària no ho és gens.
Ja ho heu provat?
Mireu d’experimentar-ho i m’ho sabreu dir.
Resumint:
Saber i voler reconèixer els propis errors i equivocacions no en té res, de fàcil.
Saber i voler respectar sempre i arreu la dignitat de l’altre evitant ofendre’l.- és realment difícil.
El culmen de la religió és dominar la cobdícia. Això està per damunt de la fe en Déu i de la pràctica religiosa.
Ajustem la nostra vida a aquestes saludables exigències?
L’hi ajustem o no l’hi ajustem?
