LECTIO DIVINA…

CAN   VALLESPIR,  Dimecres  26   abril   2017,   20'30   h.

 

Quedau amb nosaltres, Senyor!

 

• Fets 2, 14. 22-33

• Salm 15

• I Peere 1, 17-21

• Lluc 24 13-35

 

Introducció

La Paraula segueix ajudant-nos a celebrar la Pasqua del Senyor i a reflexar-la concretament en la nostra vida. L’experiència dels dos deixebles d’Emaús ens ajudarà a reconèixer la presència del Ressuscitat en el camí de cada dia. Un camí que es transformarà en el ‘viarany’ o camada de la vida, si la nostra fe i la nostra esperança reposen en aquest Déu Pare-Mare, que alliberà Jesús dels lligams de la mort.

 

Llegim i comentam

Lluc va escriure el seu evangeli per a cristians que havien escoltat la bona notícia: que Jesús era viu, encara que no l’haguessin vist amb els seus ulls. Per això es demanaven com podien trobar-se amb el Senyor ressuscitat. Amb una mestria i delicadesa narrativa i una gran capacitat pedagògica, l’evangelista els respon a través del passatge que llegim aquest diumenge 3er. de Pasqua.

 

Evangeli de Lluc 24, 13-35

“Aquell mateix diumenge, hi va haver dos deixebles que se n’anaven cap a un llogaret que es deia Emaús, onze quilòmetres enfora de Jerusalem, i duien conversa tirada sobre tot allò que havia succeït. Mentre parlaven i discutien, Jesús mateix els va comparèixer i es posà a caminar amb ells, però era com si tenguessin una bena davant els ulls i no el varen reconèixer. Ell els va preguntar: ‘¿Es pot sebre quina conversa duis, mentres anau caminant?’

Ells es returaren, amb una cara ben trista, i un dels dos, que nomia Cleofàs, li va respondre: ‘De tota la gent que ha acudit a Jerusalem per les festes, ¿no deveu esser l’únic que no estau al corrent del cas que ha remogut tota la ciutat?’

Ell va dir: ‘¿Què ha passat?’

Ells contestaren: ‘El cas de Jesús de Natzaret. S’havia demostrat com un profeta poderós en paraules i en fets, davant Déu i davant tot el poble. Idò bé: els grans sacerdots i les nostres autoritats el varen entregar perquè el condemnassin a mort, i el crucificaren. I això que nosaltres confiàvem que seria ell els qui hauria alliberat Israel. Però ja han passat tres dies, i tot segueix igual. És ver que unes dones del nostre estol mos han donat un retgiró: de bon matí han anat al sepulcre, no hi ha trobat el cos de Jesús i mos han vengut a contar històries sobre l’aparició d’uns àngels que els han assegurat que ell és viu. Un parell dels nostres també han arribat fins al sepulcre, i han trobat les coses tal com havien dit les dones, però a ell no l’han vist’.

Jesús els va dir: ‘Mirau que l’hi teniu, tancat, l’enteniment! Sí que vos costa creure tot allò que anunciaren els Profetes! ¿Per ventura no estava escrit que el Messies havia de patir totes aquestes penalitats abans de la seva glorificació?’

Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els Profetes, els anà explicant tots els passatges de l’Escriptura que es referien a ell. Mentrestant, ja estaven per arribar al poblet on anaven; ell va fer com que voler seguir endavant. Però ells el pregaren, fort i no et moguis: ‘Quedau a romandre, que ja s’ha fet molt horabaixa i s’entrega la fosca’.

Jesús va entrar per passar la nit amb ells. Quan varen estar asseguts a la taula, va agafar el pa, el va beneir, el va fer bocins i els ho va donar. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va descomparèixer de la seva vista. Els dos deixebles es digueren un amb l’altre:

‘¿No és ver que sentíem bategar d’entusiasme el nostre cor, el temps que ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?’

S’aixecaren de la taula tot decidits i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els Onze i els altres companys, que els digueren: ‘Era ver! El Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a En Simó!’

Ells també contaren el pas que els havia succeït pel camí, i de quina manera l’havien reconegut quan partia el pa”.

 

Descobrim què ens diu el text

Aquest relat no pretén ser el reportatge en directe d’una de les aparicions pasquals de Jesús. Lluc el va compondre com una vertadera ‘catequesi narrativa’, per a mostrar de quina manera el Senyor ressuscitat segueix fent-se present enmig dels seus. Per això, l’hem de llegir atentament, i fixar-nos bé com aquells dos deixebles van descobrint, pas a pas, la vertadera identitat del seu company de camí.

 

¿On es dóna la trobada entre Jesús i els dos deixebles? ¿Qui la fa possible? De què parlen?

És important observar que aquella trobada pasqual es dóna en el ‘camí’, un terme que Lluc utilitza com a símbol del seguiment cristià. Seguiment que, en el cas dels dos deixebles, travessa una crisi profunda. La conversa que duen pel ‘camí’ està plena de preguntes sense resposta. El seu retorn cap a Emaús és, en certa manera, una fuita. Enmig d’aquella tremenda decepció, Jesús se’ls fa topadís. Ells li parlen d’aquell profeta poderós de qui esperaven que fos el Messies alliberador d’Israel. Però la creu és l’escàndol que ha destrossat totes les seves expectatives. El seu encegament és tan gran que no donen crèdit al testimoni de les dones. Disposen de tots els elements, de totes les dades, però els manca la fe que les dóna sentit. Veuen Jesús, però els seus ulls no són ‘capaços de reconèixer-lo’.

 

Què diu Jesús als dos deixebles d’Emaús? ¿Què fa per a ajudar-los a superar la seva ceguesa?

Per a Cleofàs i el seu company, la mort en creu del Messies era un fet sense sentit, un absurd. Estan tancats en les seves idees, en els seus esquemes, es mostren escèptics i són incapaços d’interpretar els fets succeïts. Per això, després d’escoltar amb paciència la seva versió dels fets, Jesús els recrimina el seu enteniment feixuc i tancat per a comprendre ‘allò que havien dit els Profetes’, és a dir, allò que Déu tenia previst des de temps antic. Llavors els ‘obre’ les Escriptures perquè entenguin que el pla de Déu s’ha de complir. Els ulls de la fe encara no s’han obert, però aquesta explicació del sentit de la creu a través de les Escriptures dóna el seu fruit: fa bategar d’entusiasme els seus cors i va preparant el reconeixement definitiu.

 

¿En quin moment se’ls obren els ulls, als dos d’Emaús? ¿Què els recorden els gestos que Jesús realitza davant ells?

El costum, sagrat per als jueus, de l’hospitalitat amb el forasters, es transforma en una invitació insistent perquè Jesús no passi de llarg: ‘Quedau a romandre amb nosaltres!’

Quan s’asseuen a la taula, es trastoquen els papers. Jesús, el convidat, assumeix les tasques pròpies de l’amfitrió, a qui corresponia pronunciar la benedicció i llescar el pa per als comensals. Però aquests gestos cobren de cop una significació molt més profunda, perquè són els mateixos que el Senyor realitzà, en el darrer sopar (Lluc 22, 19). Gràcies a ells, els deixebles d’Emaús reconeixen a la fi Jesús. Per això descompareix del seu costat, perquè ja no necessiten veure per a creure. Se’ls han obert els ulls de la fe i han après a captar la presència invisible del Ressuscitat en “la fracció del pa”.

 

¿Què fan els deixebles d’Emaús després de reconèixer Jesús? ¿Qui troben en tornar a Jerusalem? ¿De què parlen amb ells?

La trobada amb el Ressuscitat provoca la urgència de retornar amb el grup dels deixebles. Tenen qualque cosa molt important per comunicar, i no poden esperar el sendemà. En arribar a Jerusalem, els dos d’Emaús es retroben amb la comunitat reunida que havien abandonat. I és amb ells que poden compartir la seva experiència i copsar una vegada més la presència viva de Jesús en l’anunci gojós de la Pasqua: “Era ver! El Senyor ha ressuscitat…”

Meditam i aplicam a la vida

Caminant cap a Emaús, hem après que el Ressuscitat continua sortint-nos al pas en el camí de la vida, en l’escolta de la Paraula, en l’acollida a l’altre, en la fracció del pa i en la comunitat dels deixebles, on es proclama que ell segueix viu. I totes aquestes presències es condensen cada vegada que celebram l’eucaristia i refermam en ella el nostre seguiment cristià.

 

 

QÜESTIONARI

 

• Com s’assembla el procés de fe dels dos d’Emaús i el teu?

• On reconeixes la presència del Ressuscitat?

• Quan queden ofuscats els teus ulls i et costa veure’l en el camí?

• De quina manera hauríem de celebrar l’Eucaristia per a poder reconèixer en ella la presència del Senyor?

• Com reacciones quan es frustren les teves expectatives?

• Com t’ajuda el camí d’Emaús a trobar motius de vertadera esperança?

 

 

 

PREGÀRIA

 

Quedau-vos amb nosaltres, Senyor. Feis-vos el nostre company de camí. Continuau sortint al pas de les nostres decepcions i abandonaments. No deixeu d’il·luminar-nos amb la vostra Paraula ni d’alimentar-nos amb el vostre Pa.

Feis bategar el nostre cor d’entusiasme i obriu-nos els ulls per a reconèixer la vostra presència enmig de la comunitat que anunciau que sou el Vivent.