ACOLLIR LA FORÇA DE L'EVANGELI

Dos deixebles de Jesús s'en van de Jesrusalem. Caminen trists i desolats. Dins el seu cor s'ha apagat l'esperança que tenien posada en Jesús quan l'han vist mort a la creu. Tanmateix, segueixen pensant en ell. No el poden oblidar. ¿ Haurà estat tot una il·lusió ?

Jesús s'apropa i camina amb ells. Tanmateix, els deixebles no el reconeixen. Aquell Jesús en qui havien confiat i a qui havien estimat tal volta amb passió, els sembla ara un vianant estrany.

Jesús s'uneix a la conversa. Els caminants l'escolten sorpresos al començament, però a poc a poc qualque cosa es despert dins el seu cor. No sabem exactament què és .. Més tard diran: ¿ No ens cremava el cor mentre ens parlava pel camí ?”

Els caminants estan atrets per les paraules de Jesús fins al punt que necessiten la seva companyia. No el volen deixar marxar: “Queda't amb nosaltres”. Durant el sopar, s'els obrin els ulls i el reconéixen. Aquest és el primer missatge del relat: Quan acollim Jesús com a company de camí, les seves paraules poden despertar en nosaltres l'esperança perduda.

Durant anys, moltes persones han perdut la confiança en Jesús. A poc a poc, ha tornat un personatge estrany i irreconeixible. Tot el que saben d'ell és el que poden reconstruir, de manera parcial i fragmentària, a partir del que han escoltat en predicadors i catequistes.

Sens dubte, l'homilia dels diumenges acompleix una tasca insubstituïble, però és insuficient per a que les persones d'avui puguin entrar en contacte directe i viu amb l'Evangeli. Així com es fa, davant un poble que calla, sense exposar inquietuds, interrogants i problemes, es fa difícil regenerar la fe vacil·lant de tantes persones que cerquen, a voltes sense saber-ho, trobar-se amb Jesús.

¿ No és hora d'instaurar, fora del context de la litúrigia dominical, un espai nou i diferent per a escoltar junts l'Evangeli de Jesús? ¿ Per què no reunir laics i preveres, dones i homes, cristians convençuts i persones que s'interessen per la fe, a escoltar, compartir, dialogar i acollir l'Evangeli de Jesús ?

Cal donar a l'Evangeli l'oportunitat d'entrar amb tota la seva força transformadora en contacte directe i immediat amb els problemes, crisis, pors i esperances de les persones d'avui. Aviat serà tard per a recobrar la frescor original de l'Evangeli.

 

 

 

 

 

Compartint, descobrim Déu en el proïsme"

En certa ocasió, un escolapi holandès em deia: Aquest passatge justifica tota la veritat de l’evangeli. Això és molt difícil inventar-s’ho.

Cal rellegir-lo amb calma i silenci i anar-lo assaborint.

Com sempre, sols remarco quelcom amb intenció alliçonadora.

Els dos deixebles que fugen, humans com són, es fan el savi: “Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no sap el que hi ha passat aquests dies?”

I expliquen el cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules, que el van crucificar. Nosaltres esperàvem!

Com crema aquest clam de manca d’esperança tan conegut de tots nosaltres més d’una vegada.

No saps si els dol la mort de Jesús o bé la manca d’alliberament polític.

Igual, igual que nosaltres en ocasions semblants.

“Alguns dels nostres – diuen ells – han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit. Però a Ell no l’han vist pas.”

Després d’aquesta estúpida retòrica, Crist ha acabat la paciència i els hi esbotza: “Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?”

I els hi fa una classe d’història sagrada.

S’acostaven a la meta “i ell va fer com si seguís enllà. Però ells van insistir amb força: “Queda’t amb nosaltres que es fa tard i el dia comença a declinar.”

S’assegué a taula amb ells, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però Ell desaparegué del seu davant.

Ara hi veuen molt clar, fins recorden: “No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les escriptures?”

I cames ajudeu-me per anar ràpidament a dir-ho als germans.

L’impacte ha estat tan fort que l’han de comunicar: l’havien conegut “quan partia el pa”.

Què partim i compartim nosaltres?

I, amb qui?

I, com?

Compartint, descobrim Déu en el proïsme.

Realment, l’hem descobert, nosaltres?

L’egoista, la persona insolidària no el trobarà mai, a Déu.

 

Per Josep Llunell.

 

 

 

 

PREGÀRIA EUCARÍSTICA

Convent de LA PURESA (Fartàritx)

DIJOUS, 4 maig 2017, 20'30-21'30 h.

Monicions d’entrada

Exposició Santíssim.

Cant.- Crist ha ressuscitat

Pasqua. Reso de Vespres: Pag. 61- 65 (a dos cors).

Antífones: Temps de Pasqua.

Lectura: Paraules de Pasqua

Magnificat: La meva ànima cant el Senyor

Pregàries + Oració: pag. 80 i 81

Oració personal: 15 minuts.

Cant: Jo crec en vós, Bon Déu…

Pregàries comunitaries.

Amoris Leatitia: nºs 80 – 85.

Cant: Pange Lingua

Benedicció.

Cant final: Regina Caeli Laetare